dissabte, 31 de desembre de 2011



QUÈ AVARICIOSA ERA

*
Què avariciosa era,
et demanava una voluta, un salt, una dissonància,
una caiguda al buit, una alçada al cel,
una il·luminació blanca i negra,
una dansa complicada, violenta de la idea.
Ara passege les mans com una cega
pel contorn del teu crani,
i em dic: un nas, una orella, una boca...
Senyor, sóc feliç.


Poema de Maria Banus traduït al català per Pere Bessó


*****

CE LACOMĂ ERAM

Ce lacomă eram,
îţi ceream o volută, un salt, o disonanţă,
o cădere în gol, o-nălţare la ceruri,
o străfulgerare albă şi neagră,
un dans complicat, violent al ideii.
Acum îmi plimb mîinile ca o oarbă
pe conturul craniului tău,
şi spun: un nas, o ureche, o gură...
Doamne, sunt fericită.


Maria Banus


*****

QUÉ AVARICIOSA ERA

Qué avariciosa era,
te pedía una voluta, un salto, una disonancia,
una caída al vacío, una subida al cielo,
una iluminación en blanco y negro,
una danza complicada, violenta de la idea.
Ahora distraigo las manos como una ciega
por el contorno de tu cráneo,
y me digo: una nariz, una oreja, una boca...
Señor, soy feliz.


Poema de Maria Banus traducido al castellano por Pere Bessó

dilluns, 26 de desembre de 2011



HAIKU 18

*
barana de casa
ratada pels esquirols
i la lluna buida


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Veranda casei
roasã de veveriţe
şi luna goalã


Clelia Ifrim


*****

baranda de la casa
roída por ardillas
y la luna vacía


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 17

*
És nit de Nadal
un àngel prova els patins
de ma petiteta


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Seara de Crãciun -
un înger probeazã patinele
fetiţei mele


Clelia Ifrim


*****

Es Nochebuena
prueba un ángel patines
de mi pequeña


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 16

*
L’aurora allibera
la lluna presa a les aigües
del nus mariner


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Zorii desfãcând
luna prinsã de ape -
nod marinãresc


Clelia Ifrim


*****

La aurora libra
del nudo marinero
la luna entre aguas.


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 15

*
Ací la nit blanca -
el somiador fa el gir
del cel a l’estany


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Noaptea albã -
visãtorul dã târcoale
cerului din lac


Clelia Ifrim


*****

Noche alba. El soñador
da vuelta al cielo
en el estanque


Poema de Clesia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 14

*
Els guants de la nit -
en les mans de l’avieta
papallons de casa


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Mãnuşi de searã -
pe mâinile bãtrânei
fluturi de casã


Clelia Ifrim


*****

Guantes de noche
en manos de la abuela
mariposas de casa


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 13

*
La cigonya blanca
picoteja al llac la lluna
i alguna estrella


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Cocostârcul alb
ciugulind din lac luna
şi câte o stea


Clelia Ifrim


*****

Una cigüeña
picando en el estanque
la luna y estrellas


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 12

*
Al mur clivellat
dos flors que fan de les seues
i embarassades


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

În zidul crãpat
douã flori îşi fac de cap
îmbrãţişate


Clelia Ifrim


*****

Muro agrietado.
Dos flores dando guerra
embarazadas


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 11

*
Vet ací el teulat
atapeït de coloms
i flors de magnòlia


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Acoperişul
încãrcat cu porumbei
şi magnolia


Clelia Ifrim


*****

Sobrecubierta
tupida de palomos
y de magnolias


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


diumenge, 25 de desembre de 2011

HAIKU 10

*
Ninotets d’argila -
el vent tradueix fàcilment
les veus de la mar


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Figurina de lut -
vântul traducând uşor
vocile mãrii


Clelia Ifrim


*****

Figurillas de arcilla
El viento traduce a placer
voces del mar


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 9

*
Nenúfars sota la lluna.
Els estels prenen del llac
la part llur de cel.


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Nuferi sub lunã -
stelele îşi iau din lac
partea lor de cer


Clelia Ifrim


*****

Nenúfares bajo la luna.
Las estrellas toman del lago
su reparto de cielo.


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó

dissabte, 24 de desembre de 2011



HAIKU 8

*
A muntó d’estels
el monestir de la vall
és mancat de marges


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Spuzã de stele -
mãnãstirea din vale
fãrã margine


Clelia Ifrim


*****

Montón de estrellas
monasterio del valle
falto de orillas


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 7

*
A la xarxa buida
l’ànima del pescador,
només un peixet


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

În plasa goalã
sufletul pescarului,
singurul peşte


Clelia Ifrim


*****

En red vacía
alma del pescador,
un pececillo


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 6

*
La granja d’hivern -
en un vas de porcel·lana
cançó de grifoll


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Ferma de iarnã -
în vasul de porţelan
cântec de greier


Clelia Ifrim


*****

Granja de invierno
en bol de porcelana
canto de grillo


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano


HAIKU 5

*
Dictat. El que escriu
contempla un instant
un cirer florit


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Dictare -
cel care scrie priveşte-o clipã
cireşu-nflorit


Clelia Ifrim


*****

Dictado. Quien escribe
mira un instante
el cerezo florido


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 4

*
Crancs a la recerca
d’estels caiguts a la mar -
cel desarranjat


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Crabii cautã
stele cãzute-n mare -
cerul rãvãşit


Clelia Ifrim


*****

Cangrejos buscan
estrellas caídas al mar
cielo en revuelta


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU 3

*
La casa de tova -
aquell teuladí en recull
algunes palletes


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Casã de chirpici
o vrabie culege
câteva paie


Clelia Ifrim


*****

Casa de adobe
un gorrión recoge
algunas pajas


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó

dimecres, 14 de desembre de 2011



QUAN EM TOQUES SENT UN SABOR DE GERD SILVESTRE

*
La teua mà no necessita joiells
per a brillar
m’obri la soledat
com una claueta d’or
em fa desitjar que reste gravat dins de mi
aquest moment
com queda el cel absort
en el darrer alé
als ulls vidriosos dels afonats

la teua mà no necessita clau
per a obrir la gàbia del lleó
que s’engoleix la por
quan em toca
sent com en el vell dins de mi
creix un altre home

té en la sang borrissol
de pètals de rosa


Poema de Ioan Barb traduït al català per Pere Bessó


*****

Când mă atingi simt un gust de zmeură sălbatică

mâna ta nu are nevoie de podoabe
să strălucească
îmi deschide singurătatea
ca o cheiţă de aur
mă face să doresc să rămână în mine
acest moment întipărit
cum rămâne cerul sorbit
cu cea din urmă suflare
fixat
pe ochiul sticlos al înecatului

mâna ta nu are nevoie de cheie
să dechidă cuşca leului
care îngite teama
când mă atinge
simt cum peste bătrânul din mine
creşte un alt bărbat

are în sânge scame
din petale de trandafir


Ioan Barb


*****

CUANDO ME TOCAS SIENTO UN SABOR A FRAMBUESA SILVESTRE

Tu mano no necesita joyas

para brillar
me abre la soledad
como una llavecita de oro
me hace desear que quede en mí
este momento grabado
como permanece el cielo absorto
en el postrer aliento
en los ojos vidriosos de los hundidos

tu mano no necesita llave
para abrir la jaula de los leones
que se traga el miedo
cuando me toca
siento cómo en el anciano de mi interior
crece otro hombre

tiene en la sangre vello
de pétalos de rosa


Poema de Ioan Barb traducido al castellano por Pere Bessó


SOMNI TRANQUIL AMB PEIXOS D'AQUARI

*
i l’aire es torna de sobte
irrespirable i verd
car nadava al bell mig
de peixos carnívors d’aquari
passant inconscients
de una pubertat a una altra seqüència
com en una dansa ritual de xaman

però ell cavalcant damunt d’una pedra
deia: «heus ací aquesta història
amb què somieu des de fa un miler d’anys
no hi ha major follia
per a vosaltres tancats en el cristall
que la respiració boca a boca”


Poema de Liviu Nanu traduït al català per Pere Bessó


*****

Vis cuminte cu peşti de acvariu

şi aerul deveni dintr-odată
irespirabil şi verde
înotam aşadar printre
peşti carnivori de acvariu
trecînd inconştienţi dintr-o
pubertate în altă secvenţă
ca-ntr-un dans-ritual de şaman

însă el sta de-a călare pe-o piatră
şi zicea: „iată, asta-i povestea
pe care-o visaţi de-un mileniu
nu există sminteală mai mare
pentru voi, cei închişi într-o sticlă
decît respiraţia gură la gură”


Liviu Nanu


*****

SUEÑO TRANQUILO CON PECES DE ACUARIO

y el aire de repente se hace
irrespirable y verde
pues nadaba entre carnívoros
peces de acuario
pasando inconscientes
de una pubertad a otra secuencia
como en una danza ritual de chamán

pero él montado sobre una piedra
decía: «he aquí esta historia
con la que soñamos desde hace mil años
no existe mayor locura
para vosotros encerrados en el cristal
que la respiración boca a boca”


Poema de Liviu Nanu traducido al castellano por Pere Bessó


HAIKU (Virginia Popescu)

*
Ballet sobre gel
dues fulles ben ablanides
portades pel vent.


Poema de Virginia Popescu traduït al català per Pere Bessó


*****

Balet pe gheaţă
două frunze ruginii
purtate de vânt


Virginia Popescu


*****

Ballet sobre hielo
dos hojitas mohosas
idas al viento.


Poema de Virginia Popescu traducido al castellano por Pere Bessó

dilluns, 12 de desembre de 2011



ENIGMA

*
La coneixes, la fetillera nascuda per a ella?
Hui anava així de vestida,
I formosa, i estranya,
I cridava per tota la plaça:
“Vull un món sense demà!”

La coneixes, la fetillera que corria tantes vesprades
Darrere de nosaltres pels carrers amagats?
Hui a la plaça m’atrapà
I em digué a cau d’orella:
“Vull un món sense ahir...”

Me’n vaig d’aquesta casa, que a la nit torne
-Se’n diu- amb vestit blau
Per a batre la finestra,
I preguntar:
“On és el món sense ahir i sense demà?”


Poema de Leonida Lari traduït al català per Pere Bessó


*****

Enigmă

O cunoşti pe vrăjitoarea cea născută pentru sine?..
Azi era aşa-mbrăcată,
Şi frumoasă, şi ciudată,
Şi striga prin toată piaţa:
„Vreau o lume fără mâine!”

O cunoşti pe vrăjitoarea, ce-alerga-n atâtea seri
După noi pe străzi ascunse?
Azi în piaţă mă ajunse
Şi îmi spuse la ureche:
„Vreau o lume fără ieri...”

Eu mă duc din casa asta, că la noapte iară vine
Cică-n rochie albastră
Şi-o să bată la fereastră,
Şi-o să-ntrebe:
„Unde-i lumea fără ieri şi fără mâine?”


Leonida Lari


*****

ENIGMA

¿Tú conoces a la bruja nacida para sí misma?..
Hoy estaba bien vestida,
Y tan bella, y extraña,
Y gritaba en la plaza:
¡Quiero un mundo sin mañana!¨

¿Tú conoces a la bruja, que corría por las calles
Por nosotros tantas tardes?
Hoy, por fin, me alcanzó
Y me dijo en voz baja:
¨Quiero un mundo sin ayer...¨

Yo me voy de esta casa, porque volveré a la noche
Toda vestida de azul
Y llamando a la ventana
Ella me va a preguntar:
¨¿Dónde está el mundo aquél sin ayer y sin mañana?


Poema de Leonida Lari traducido al castellano por Andrei Langa


VENT DE TARDOR

*
Al germà Nichita


Bat el vent de tardor, al seu través
Ja no sent la teua veu coneguda,
Per a mi aquella amor gran
Passà, passà, passà.

Cau l’àguila sense parella
I com a tu, malalt, cansat,
Per a mi la dolor aquella vella
Vingué, vingué, vingué.

En un instant amb els braços ben plens
I en un instant amb el somrís cruel,
En el que passa i ve
Romanc, romanc, romanc.


Poema de Leonida Lari traduït al català per Pere Bessó


*****

Vînt de toamnă

Fratelui Nichita


Bate vîntul de toamnă, prin care
Nu aud glasul tău cunoscut,
Pentru mine iubirea cea mare
A trecut, a trecut, a trecut.

Cade vulturul fără pereche
Ca şi tine bolnav, obosit,
Pentru mine durerea cea veche
A venit, a venit, a venit.

Între clipa cu braţele pline
Şi-ntre clipa cu rînjet hain,
Între ceea ce trece şi vine
Mai rămîn, mai rămîn, mai rămîn.


Leonida Lari


*****

VIENTO DE OTOÑO

Al hermano Nichita


Bate el viento de otoño,
En él no escucho tu voz conocida,
Para mí aquel gran amor
Pasó, pasó, pasó.

Cae el águila sin pareja
Y como a ti, cansado y enfermo,
Para mí aquel viejo dolor
llegó, llegó, llegó.

En un instante con los brazos llenos
Y en otro instante con traidora mueca,
En lo que pasa y viene
Quedé, quedé, quedé.


Poema de Leonida Lari traducido al castellano por Pere Bessó


DE TARDOR

*
I hui, quan altres capvespres d’un roig culpable,
I caramells de gel suspesos damunt d’un llogaret,
Quan els ocells, disenes d’ocells, fugint del vol solitari,
S’ajunten en cadena en qualsevol cantó del cel,
Veus un deler de fulles, passant pel camp confós,
Veig una casa blanca, d’on tots se’n van.


Poema de Leonida Lari traduït al català per Pere Bessó


*****

De toamnă

Şi azi, cînd alte amurguri de-un roşu vinovat,
Şi ţurţurii de gheaţă atîrnă peste sat,
Cînd păsări, zeci de păsări, fugind de zbor stingher,
Se-adună în şiraguri pe orice colţ de cer,
Te văd un dor de frunze, păşind prin cîmp năuc,
Mă văd o casă albă, din care toţi se duc.


Leonida Lari


*****

DE OTOÑO

Y ahora que otros crepúsculos de un rojo culpable,
Y carámbanos de hielo suspendidos sobre una aldea,
Cuando los pájaros, decenas de pájaros, huyendo del vuelo solitario,
Se juntan en cadena en cualquier rincón del cielo,
Ves un anhelo de hojas, pasando por un campo confundido,
Veo una casa blanca, de la que todos se van.


Poema de Leonida Lari traducido al castellano por Pere Bessó

.




Leonida Lari

LA DONA DE FOC

*
(A Leonida Lari, in memoriam)

Un camí ple d’arrels atrapats en la boira del matí,
una darrera mirada enjogassant-se amb les formes del foc.

Ales desplegades que cobreixen la sang filtrada del taüt,
allà on s’enruna la terra per fer lloc al foc.

Dona a recer d’encantaments per una bena posada al front,
foc invisible sacsant-se les flames per sobre la foscor.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

FEMEIA FOCULUI

(Leonidei Lari, in memoriam)

Un drum umplut de rădăcini înfipte în ceața dimineții,
o ultimă privire jucându-se cu formele focului.

Aripi desfăcute ce acoperă sângele scurs din sicriu,
acolo unde se surpă pământul spre a face loc focului.

Femeie ferită de farmece de o bentiță pusă pe frunte,
foc nevăzut scututurându-și flăcările peste întuneric.


Andrei Langa


*****

LA DAMA DEL FUEGO

(a Leonida Lari, in memoriam)

Un camino lleno de raíces clavadas en la neblina del alba,
una última mirada jugándose con las formas del fuego.

Alas abiertas que cubren la sangre salida de la tumba,
allá donde se derrumba la tierra haciéndole sitio al fuego.

Dama protegida de los hechizos por una cinta pegada en la frente,
fuego oculto sacudiendo sus llamas sobre la oscuridad.


Andrei Langa


*****


Leonida Lari nace el 26 de octubre de 1949 en Bursuceni. Fallece el 11 de diciembre de 2011 en Chișinău

divendres, 9 de desembre de 2011



VOLTORS TENDRES

*
Un home tenia un amor i el mantenia amagat.
El vestia, el nodria, l’apaivagava
i el mantenia amagat. Un dia arribà l’hivern
i el nostre home s’oblidà del seu amor amagat.
Quan se’n recordà, es trobà aviat amb un ànima,
però s’havia gelat i els voltors tendres pul·lulaven al seu voltant. Només
els seus llavis encara eren càlids i mormolà:

“Qui ha acaronat amorosament la galta d’un mort
sap que no s’assembla a res al tacte. Ni al gel,
ni a la seda, ni a la sorra."


Poema d'Adrian Suciu traduït al català per Pere Bessó


*****

VULTURII TANDRI

Un om avea o dragoste şi o ţinea ascunsă.
O îmbrăca, o hrănea, o împăca
şi o ţinea ascunsă. Într-o zi, s-a făcut iarnă
şi omul nostru a uitat de dragostea lui ascunsă.
Cînd şi-a adus aminte, a dat fuga într-un suflet
dar ea îngheţase şi roiau vulturii tandri în jurul ei. Numai
buzele ei mai erau calde şi-a murmurat:

"Cine-a mîngîiat cu dragoste obrazul mortului
ştie că nu seamănă cu nimic la atingere. Nici cu gheaţa,
nici cu mătasea, nici cu nisipul.”


Adrian Suciu


*****

TIERNOS BUITRES

Un hombre tenía un amor y lo mantenía en secreto.
Lo vestía, lo alimentaba, lo apaciguaba
y lo tenía escondido. Un día llegó el invierno
y nuestro hombre se olvidó de su amor oculto.
Cuando se acordó, lo encontró enseguida en un alma
pero se había helado y los tiernos buitres rondaban a su alrededor. Sólo
sus labios seguían calientes y murmuró:

“Quien ha acariciado amorosamente la mejilla de un muerto
sabe que nada se le parece en el tacto. Ni el hielo,
ni la seda, ni la arena.”


Poema de Adrian Suciu traducido al castellano por Pere Bessó


VIDA DE DESPRÉS DELS CODONYERS

*
Quan el cel em sembla massa gran i m’aixafa,
m’acoste al bosc. Entre les fulles, es veuen
només trossos
de cel, petitets. I jo visc i em sent bé.

Com una monja que pregà
tota la nit i, abans de dormir,
es demanava: Però... qui és el Senyor?

Com un soldat que deserta per a preguntar
als gossos de la casa: De cas els pots de malmelada
són la vida de després dels codonyers?

Com un viatger estranger en qualsevol lloc


Poema d'Adrian Suciu traduït al català per Pere Bessó


*****

Viaţa de apoi a gutuilor

Cînd cerul îmi pare prea mare şi mă striveşte,
mă duc în pădure. Printre frunze, se văd doar bucăţi
de cer, mititele. Şi eu trăiesc şi mă simt bine.

Ca o călugăriţă care s-a rugat
toată noaptea şi, înainte să adoarmă,
se miră: Oare cine-o fi Dumnezeu?

Ca un soldat care dezertează ca să-şi întrebe
cîinele de-acasă: Oare borcanele cu gem
sînt viaţa de apoi a gutuilor?

Ca un călător străin undeva.


Adrian Suciu


*****

VIDA DESPUÉS DE LOS MEMBRILLOS

Cuando el cielo me parece demasiado grande y me aplasta,
me llego al bosque. Entre las hojas sólo

se ven pedacitos de cielo. Así vivo y me siento bien.

Como la monja que rezó toda la noche
y, antes de dormir, se preguntaba:
Pero... ¿quién es el Señor?

Como un soldado que deserta y requiere
a los perros de la casa:
¿Acaso los tarros de mermelada
son la vida de después de los membrillos?

Como un viajero extranjero en algún lugar.


Poemas de Adrian Suciu traducido al castellano por Pere Bessó

dijous, 8 de desembre de 2011



HAIKU 2

*
Pipa de cirer
la papallona rebusca
l’olor de la flor


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Pipa de cireş -
fluturele cautã
mireasma florii


Clelia Ifrim


*****

En pipa de cerezo
La mariposa busca
El olor de la flor


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó
Surâsul crizantemei/El somrís del crisantem/La sonrisa del crisantemo


HAIKU 1

*
Cas de soledat -
ell mirà el camp de roselles
fins fer-s’hi babol.


Poema de Clelia Ifrim traduït al català per Pere Bessó


*****

Singurãtate -
el a privit lanul de maci
pânã-a devenit un mac


Clelia Ifrim


*****

Soledad. Contempló
el campo de amapolas
hasta hacerse ababol


Poema de Clelia Ifrim traducido al castellano por Pere Bessó
Surâsul crizantemei/El somrís del crisantem/La sonrisa del crisantemo

dimarts, 1 de novembre de 2011



EL DIA DE LES FULLES

*
Les fulles tenen la seua manera de ser,
no es donen en espectacle.

Criatures tímides, amb dues cares només,
que donen forma a les rames.

Vista de fons per a algunes flors,
sense pretensió de ser les preferides.

Minúscules fábriques de clorofila,
procés de fotosíntesi quotidià.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

ZIUA FRUNZELOR

Frunzele au felul lor de a fi,
nu se dau în spectacol.

Ființe sfioase, cu doar două fațete,
ce dau formă ramului.

Vedere de fond pentru unele flori,
fără pretenția de-a fi preferate.

Minuscule fabrici de clorofilă,
proces de fotosinteză cotidian.


Andrei Langa


*****

EL DÍA DE LAS HOJAS

Las hojas tienen su modo de ser
no se manifestan directamente.

Entidades tímidas, con sólo dos caras,
que dan forma a las ramas.

La vista de fondo para unas flores
sin pretensión de ser las elegidas.

Minúsculas fábricas de clorofila,
proceso de fotosíntesis cotidiano.


Andrei Langa

divendres, 14 d’octubre de 2011



EL NAN

*
Cada nit la follia
arriba a ma casa
sota la figura d’un nan de front blanc
i ulls enormes, grisos.

Cada nit encenc, llavors, el foc,
alé amb poder en la brasa
menuda, un calentor calm
tremola.

El nan s’asseu a la vora del foc
Jo vull empentar-lo damunt de la brasa
per a terminar d’una vegada.

Però el nan continua venint,
dia rere dia, amb una paciència
de por.


Poema d'Angela Marinescu traduït al català per Pere Bessó


*****

PITICUL

În fiecare seară nebunia
Vine în casa mea
Sub chipul unui pitic, alb la faţă,
Cu ochii mari, cenuşii.

În fiecare seară aprind, atunci, focul,
Suflu cu putere în jarul

Mărunt, o căldură liniştită

Tremură.

Piticul se aşează lângă foc
Eu vreau să-1 împing peste jar
Să se termine odată.

Dar piticul continuă să vină,
Zi de zi, cu o răbdare
înfricoşătoare.


Angela Marinescu
[din Poeme de sus (2003)]


*****

EL ENANO

Cada noche la locura
viene a mi casa
bajo la figura de un enano de frente blanca
y ojos grandes, cenicientos.

Cada noche enciendo, entonces, fuego,
aliento con poder en la brasa
menuda, un calorcillo silencioso
tiembla.

El enano se sienta junto al fuego
Querría empujarlo sobre las brasas
para terminar de una vez.

Pero el enano sigue viniendo,
día tras día, con una paciencia
de miedo.


Poema de Angela Marinescu traducido al castellano por Pere Bessó


COMPRAR UN GOS

*
L’àngel arribà i em digué:
-No voldries comprar un gos?
No puguí respondre-li.
Les paraules que li podia cridar eren

lladrucs.
-No voldries comprar un gos?
em preguntà l’àngel, tenint en braços
el meu cor
lladrugador,
donant l’esquerra com una cua.
-No voldries comprar un gos?
em preguntà l’àngel
mentre el meu cor
donava sang com una cua.


Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó


*****

A cumpăra un câine

A venit îngerul şi mi-a spus:
- Nu vrei să cumperi un câine?
Eu nu am fost în stare să-i răspund.
Cuvintele pe care i le-aş fi putut striga erau
lătrătoare.
- Nu vrei să cumperi un câine?
m-a întrebat îngerul, ţinând în braţe
inima mea
lătrătoare,
dând din stânga ca dintr-o coadă.
- Nu vrei să cumperi un câine?
m-a întrebat îngerul
în timp ce inima mea
dădea din sânge ca dintr-o coadă.


Nichita Stănescu


REFLEX CONDICIONAT

*
Els cecs del carrer recobren la vista,
buscant-se els ulls a la voravia.

Martellegen amb les seues gaiates, cercant
de sentir el so petrificat del paviment.

Musica d’anar mesurat per una soga
estesa a sobre d’un abisme poblat.

No hi ha cap senyal de circulació,
només intuició pura, reflex condicionat.


Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

Reflex condiționat

Orbii din stradă își recapătă vederea,
căutându-și ochii rătăciți pe trotuare.

Ciocănesc cu bastonul, încearcă într-una
să perceapă sunetul petrificat al pavajului.

Muzica mersului măsurat pe o funie
întinsă deasupra unei prăpastii populate.

Nu există semne de circulație,
doar intuiție pură, reflex condiționat.


Andrei Langa


*****

Reflejo condicionado

Los ciegos de la calle recuperan la vista
buscando sus ojos perdidos por las aceras.

Golpean con sus bastones repetidamente y intentan
asimilar los sonidos petrificados del pavimento.

Música de andar atentamente por una soga
estirada sobre un precipicio habitado.

No hay señales de circulación,
solo pura intuición, reflejo condicionado.


Traducción al castellano realizada por el propio autor, Andrei Langa

dijous, 13 d’octubre de 2011



AUTOPSIA DE L'ÀNGEL

*
Plores al racó del magatzem
i les llàgrimes resten a les teranyines
sorprés de semblant mos amarg.

Una donzella del segle passat
es pentina feliç al llindar d’una casa
acomodada i tot ahir al terratrèmol.

No pots fer res
per l’infant boig amagat a l’arbreda
que es lleva guspires i sutze de la boca
com un vaixell a vapor.

Ell és semblant a l’ou
amb l’aura per dins.

Si has tocat l’arç dels voltants
hauràs caigut electrocutat.


Poema de Mircea Dinescu traduït al català per Pere Bessó


*****

AUTOPSIA ÎNGERULUI

Plângi în colţul magaziei
şi lacrimile-ţi rămân în pânza păianjenilor
miraţi de-aşa muşte amare.

O slujnică din secolul trecut
se piaptănă fericită în pragul unei case
cazate chiar ieri la cutremur.

Nu poţi face nimic
pentru copilul smintit ascuns în boscheţi
ce scoate scântei şi funingine pe gură
ca un vapor cu zbaturi.

El e aidoma oului
cu aura pe dinlăuntru.

Dacă i-ai atinge măceşul din preajmă
ai cădea electrocutat.


Mircea Dinescu


HAIKU

*
vers la tarda el vent
sacsejant els aglans -plaf-
cercles dins de l'aigua


Poema d'Ioan Ravel traduït al català per Pere Bessó


*****

Haiku

spre seară vântul
scuturând ghindele - pleosc -
cercuri pe apă


Ioan Ravel


*****

Haiku

de tarde el viento
agita bellotas -plaf-
círculos del agua


Poema de Ioan Ravel traducido al castellano por Pere Bessó

dissabte, 8 d’octubre de 2011



SER HEROI O ASCETA

*
Enfront de les ones
amb les mans

buit

…………………………..

m’aixoplugue de la tempesta
al ventre d’un peix

enorme

…………………………………

bastisc una ciutat al cor d’una altra
ciutat

al cor d’una altra

ciutat.

………………….

ser heroi o asceta
té cap valor

avui?...


Poema de Theea Alba traduït al català per Pere Bessó


*****

A FI EROU SAU ASCET

înfruntând valurile
cu mâinile

goale
…………………………..

mă adăpostesc de furtună
în burta unui pește

imens
…………………………………

construiesc o cetate în inima altei
cetăți

în inima altei

cetăți.
………………….

a fi erou sau ascet
mai valorează

astăzi

ceva?...


Theea Alba


*****

SER HÉROE O ASCETA

Ante las olas
con las manos

vacío
…………………………..

me cobijo de la tormenta
en el vientre de un pez

enorme
…………………………………

levanto una ciudad en el corazón de otra
ciudad

en el corazón de otra

ciutat.
………………….

ser héroe o asceta
¿merece la pena

hoy?...


Poema de Theea Alba traducido al castellano por Pere Bessó


ESGLÉSIA DE CĂUŞENI

*
L’ermita entre els vius i els morts,
s’està com un pacte:
Una meitat al cel.
L’altra meitat a la terra.


Poema de Nicolae Dabija traduït al català per Pere Bessó


*****

Biserica din Căuşeni

Schitu-ntre vii si morţi -
stă ca un legământ:
Pe jumătate-n cer.
Pe jumătate-n pământ.


Nicolae Dabija


*****

Iglesia de Căuşeni

Entre los vivos y muertos
cual pacto la ermita se alza:
Una mitad en la tierra.
La otra mitad en el cielo.


Poema de Nicolae Dabija traducido al castellano por Pere Bessó


EIXIDA

*
Darrere –un camí. Davant –un senderol.
La casa, com el teu cor, enrunada.
Les paraules –fixades en claus.
El silenci crucifixat.

Les coses ací t’han volgut.
Ara les acarones per última vegada.
Com si algú a prop de tu fóra mort.
I tu encara no ho saps.


Poema de Nicolae Dabija traduït al català per Pere Bessó


*****

PLECARE

În urmă – un drum. În faţă – o cărăruie.
Casa, ca şi inima ta, răvăşită.
Cuvintele – bătute-en cuie.
Tăcerea – răstignită.

Lucrurile aici te-au iubit.
Ultima dată acum, le mângâi.
Parcă cineva apropiat ţi-a murit.
Iar tu încă nu ştii.


Nicolae Dabija


*****

SALIDA

Detrás de ti un camino. Delante una sendita.
La casa, como tu corazón, asolada.
Las palabras remachadas con clavos.
El silencio crucificado.

Las cosas te quisieron.
Ahora las acaricias por última vez.
Como si alguien cercano hubiera muerto.
Y tú aún no lo sabes.


Poema de Nicolae Dabija traducido al castellano por Pere Bessó


TARDOR PRIMERENCA

*
La llum de l’horabaixa
com una fulla tremolant al vent.
Tant com hauria a dir
i ni tan sols una paraula!


Poema de Nicolae Dabija traduït al català per Pere Bessó


*****

Toamnă devreme

Lumina zilei către apus
ca o frunză tremură-n vânt.
Am prea multe de spus
şi – nici un cuvânt.


Nicolae Dabija


*****

OTOÑO TEMPRANO

La luz del atardecer
como hoja temblando al viento.
Tantas cosas a decir
y ni una sola palabra.


Poemas de Nicolae Dabija traducido al castellano por Pere Bessó


POEMA

*
M’enyore de tu:
com un mur –d’una finestra.


Poema de Nicolae Dabija traduït al català per Pere Bessó


*****

POEM

Doru-mi-i de Dumneavoastră:
ca unui zid - de o fereastră.


Nicolae Dabija


*****

POEMA

Te añoro
cual la pared a su ventana.


Poema de Nicolae Dabija traducido al castellano por Pere Bessó


PRIMAVERA TARDÍVOLA

*
Neva a les darreries d’abril i
si no coneguera l’agut sentiment
de la inutilidad de qualsevol comparació
diria que neva
al meu cervell.
Seria ridícul
haver d’associar les circumvolucions
amb uns turons
sinapsis amb fonts gelades
allò que pense amb allò que es veu en l’aire
les sensacions esdevingudes paraules amb una densa nevada. Neva a la fi d’abril i
de la soledat de les meues neurones
naix aquest exercici lingüístic
en què no ets
ni pots ser-hi.
La neu t’allunya i molt més
els meus pensaments són el moviment brownià
de partícules blanques
voltades pel vent.
Parle el vent o parle el desig
Parle la respiració febrilment
és la mateix cosa:
la llunyania que em separa de tu
no creix ni minva
el meu cor bategant
com una granota
foragitada de la vida en un flascó de formol.


Poema de Gheorghe Crăciun traduït al català per Pere Bessó


*****

Primăvară târzie

Ninge la sfârşit de aprilie şi
dacă nu aş cunoaşte acutul sentiment
al inutilităţii oricărei comparaţii
aş spune că ninge
în creierul meu.
Ar fi ridicol
şi ar trebui să asociez circumvoluţiunile
cu nişte dealuri
sinapsele cu nişte izvoare îngheţate
ceea ce gândesc cu ceea ce se vede în aer
senzaţiile devenite cuvinte cu o ninsoare densă. Ninge la sfârşit de aprilie şi
din singurătatea neuronilor mei
se nasc aceste exerciţii lingvistice
în care tu nu eşti
nu poţi fi.
Ninsoarea te îndepărtează şi mai mult
gândurile mele sunt o mişcare browniană
de particule albe
învârtejite de vânt.
Spun vânt sau spun dorinţă
Spun respiraţie înfrigurată
şi e acelaşi lucru:
depărtarea care mă rupe de tine
nu creşte şi nu scade
inima mea pulsează
ca o broască
aruncată de vie într-un borcan cu formol.


Gheorghe Crăciun


*****

PRIMAVERA TARDÍA

Nieva a finales de abril y
si no conociera el punzante sentimiento
de la inutilidad de cada comparación
diría que nieva
en mi cerebro.
Sería ridículo
asociar circunvoluciones
a colinas
sinapsis a fuentes heladas
lo que pienso a lo que se ve al aire
sensaciones convertidas en palabras con una densa nevada. Nieva a finales de abril y
de la soledad de mis neuronas
nace este ejercicio lingüístico
en el que no estás
no puedes estar.
La nieve te aleja y mucho más
mis pensamientos son el movimiento browniano
de partículas albas
revueltas por el viento.
Diga viento o diga deseo
Diga respiración febril
es lo mismo:
la lejanía que me aparta de ti
no crece ni mengua
mi corazón latiente
como una rana
echada de la vida en un matraz con formol.


Poema de Gheorghe Crăciun traducido al castellano por Pere Bessó


ALTRA MATEMÀTICA

*
Nosaltres sabem que un per un fan un,
però un unicorn per una pera
no sabem quant fan.
Sabem que cinc menys quatre fan un,
però un núvol menys un navili
no sabem quant fan.
Sabem, nosaltres sabem que huit
dividit per huit fan un,
però un mont dividit per una cabra
no sabem quant fan.
Sabem que un més un fan dos,
però tu i jo,
no sé, ai las, no sé quant fem.

Ah, però un edredó
multiplicat per un conill
fan un rubicund, de segurs,
una col dividida per una bandera
fan un porc,
un cavall menys un tramvia
fan un àngel,
una flor-i-col més un ou,
fan un astràgal...

Només tu amb mi
multipliquem i dividim
sumem i restem
romanem igual...

Perir de la meua ment!
Retorna’m al cor!


Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó


*****

Altă matematică

Noi ştim că unu ori unu fac unu,
dar un inorog ori o pară
nu ştim cât face.
Ştim că cinci fără patru fac unu,
dar un nor fără o corabie
nu ştim cât face.
Ştim, noi ştim că opt
împărţit la opt fac unu,
dar un munte împărţit la o capră
nu ştim cât face.
Ştim că unu plus unu fac doi,
dar eu şi cu tine,
nu Ştim, vai, nu ştim cât facem.

Ah, dar o plapumă
înmulţită cu un iepure
face o roscovană, desigur,
o varză împărţită la un steag
fac un porc,
un cal fără un tramvai
face un înger,
o conopidă plus un ou,
face un astragal...

Numai tu şi cu mine
înmultiţi şi împărţiţi
adunaţi şi scăzuţi
rămânem aceiaşi...

Pieri din mintea mea!
Revino-mi în inimă!


Nichita Stănescu


*****

OTRA MATEMÁTICA

Nosotros sabemos que uno por uno da uno,
pero un unicornio por una pera
no sabemos cuánto da.
Sabemos que cinco menos cuatro da uno,
pero una nube menos un navío
no sabemos cuánto da.
Sabemos, nosotros sabemos que ocho
dividido por ocho da uno,
pero un monte dividido por una cabra
no sabemos cuánto da.
Sabemos que uno más uno da dos,
pero tú y yo,
no sé, ay, no sé cuánto da.

Ah, pero un edredón
multiplicado por un conejo
da un rubicundo, seguro,
una col dividida por una bandera
da un puerco,
un caballo menos un tranvía
da un ángel,
una coliflor más un huevo,
da un astrágalo...

Sólo tu conmigo
multiplicamos y dividimos
sumamos y restamos
quedamos igual...

Perecer de mi mente!
Regrésame al corazón!


Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó

divendres, 23 de setembre de 2011



ATRACCIÓ

*
Em trobe entre el puny i el seu destí –dius.

Però tu entres als meus poemes. Dorm. Escriu. Respira.
Domina la terra. Domina les teues dones. Gita’t davall
dels meus ulls
amb qualsevol d’elles.

Prenc cadira –reflexione sempre dia rere dia-
entre el puny i el seu destí
Ho reconec: -es el meu lloc la meua por. Ací el geste
ací el porte ací l’infante als poemes:
de la violència els arranque

No t’estime. No. Amb les mans ficades fins als colzes
en les butxaques
xiule
et xiule a la cara: no t’estime
tu carnissera temptació la causa última de l’insomni
Amb les mans a la butxaca blasfeme
et maleesc
Ment que no tinc necessitat de tu

No dorm –així que no et somie
Senzillament vaig pel món amb una imatge teua
com una estella encesa
clavada en mi
senzillament et tutege sense vergonya
et doblegue et derrote vull de la meua boca escopir-te
interrompre’t ahucar-te
com els jueus al Senyor l’esperat i fet carn
com els jueus la Semana Santa amb el Messies

Però vens en els meus poemes:
ets l’unicorn al qui vull segellar dins d’un vers
com entre barrots de set panys

Et desitge, ai las, et desitge. I conec la llei
(la meua memòria m’ho repeteix sense embut):
no tocar-te no tocar-te no tocar-te

El meu lloc és per a sempre fixat: entre el puny
i el seu destí. Ací
entre la meua ferida i tu:
estima’t les dones gita’t amb qualsevol d’elles a mi m’està prohibit
(però porta’m en l’olfacte en la vista en l’oïda
porta’m
com el penediment agut com una culpa plena
allí amb tu al teu cervell)

T’ordene: entra en el poema i acomoda’t-hi:
als espais en blanc als versos en les negacions

et permet que et faces un lloc –així que respira


Poema de Marta Petreu traduït al català per Pere Bessó


*****

ADEMENIREA

Stau între pumn şi destinaţia lui - spun

Dar tu intră în poemele mele. Dormi. Scrie. Respiră.
Stapâneşte pământul. Stăpâneşte-ţi femeile tale. Culcă-te sub
ochii mei
cu oricare dintre ele

Eu mă aşez - reflex mereu zi de zi -
între pumn şi destinaţia lui
Recunosc: e locul meu spaima mea.
aici le port aici le nasc pe ele poemele:
din violenţă le smulg

Nu te iubesc. Nu. Cu mâinile vârâte până la coate
în buzunare
fluier
îţi fluier în faţă: nu te iubesc
tu carnasierule ispită cauză ultimă a nesomnului
Cu mâinile în buzunare hulesc
te hulesc
Mint că nu am nevoie de tine

Nu dorm - deci nu te visez
Pur şi simplu mă plimb prin lume cu imaginea ta
ca o schijă fierbinte
înfiptă în mine
pur şi simplu te tutuiesc fără ruşine
te mototolesc te înfrâng vreau din gura mea să te scuip
te-ntrerup te huiduiesc
ca evreii pe Dumnezeul cel aşteptat şi-ntrupat
ca evreii la Paşti pe Mesia

Dar vino în poemele mele:
eşti unicornul pe care vreau să-l pecetluiesc într-un vers
ca-ntre gratii cu şapte zăvoare

Te poftesc oho te poftesc. Şi ştiu legea
(memoria mea mi-o repetă răspicat):
nu te ating nu te ating nu te ating

Locul meu e pentru totdeauna fixat: între pumn
şi destinaţia lui. Aici
în rana mea intră şi tu:
iubeşte-ţi femeile culcă-te cu oricare din ele mie imi eşti
interzis
(însă poartă-mă-n nări în văz în auz
poartă-mă
ca pe o remuşcare acută ca pe-o vinovăţie împlinită
acolo la tine în creier)

Mane: entra en el poema tolăneşte-te-n el:
în spaţiile albe dintre versuri dintre negaţii
îţi permit să-ţi faci loc - deci respiră


Marta Petreu


SELENE

*
La lluna minva i se’t penja del coll,
apegada al pit amb l’altra cara, l’oculta.

Recorres de costum a un flux de llum-
un gest genuí, exclusivament apriorístic.

La cara infeliç de la lluna enganxada a tu,
aquella que s’endinsà al con anèmic de l’ombra.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

SELENA

Luna descrește și îți stă agățată de gât,
lipită de piept cu cealaltă față, întunecată.

Apelezi periodic la un flux de lumină -
un gest genuin, exclusiv aprioric.

Față nefericită a lunii lipită de tine,
intrată în conul anemic al umbrei.


Andrei Langa


*****

SELENE

La luna disminuye y está colgada a tu cuello,
pegada al pecho con la otra cara, oscura.

Usas periódicamente un flujo de luz –
un gesto genuino, exclusivamente apriorístico.

La cara infeliz de la luna pegada a tí,
la que entró en el cono anémico de la sombra.


Traducción al castellano realizada por el propio autor, Andrei Langa

dijous, 22 de setembre de 2011



ITINERARI DE RUTINA

*
Embotit en vaquers, camisa de lli i gorra
d’escorça de tell,
ixes per la porta com xiuxueig de comiat
per la boca de l’amor.

No aconsegueixes creuar el carrer
i t’atures instintivament de nou
(el tràfic i el semàfor en roig encara
et lleven un minut).

Perds una hora en un tren interminable
i vulgues que no arribes a la jungla,
on el rei de les bèsties només cobeja devorar-te viu.

Li pregues excuses pel teu retard
i passes ràpidament per damunt d’ell,
oblidant-te del regal de les paraules
i enjogassant-te en la vegetació abundant.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

ITINERAR RUTINIER

Îmbrăcat în blugi, cămașă de in
și chipiu din coajă de tei,
ieși pe ușă precum o șoaptă
de adio din gura iubitei.

Nu apuci să traversezi strada
și dai instinctiv înapoi
(traficul și semaforul în roșu
mai fură un minut din tine).

Pierzi o oră într-un tren interminabil
și ajungi cumva în junglă,
unde regele animalelor abia așteaptă
să te mănânce de viu.

Îl rogi să te ierte pentru întârziere
și treci rapid peste el,
uitând de darul vorbirii
și zăbovind prin vegetația abundentă.


Andrei Langa


*****

ITINERARIO RUTINARIO

Revestido en vaqueros, camisa de lino
y sombrero de corteza de tilo,
sales por la puerta como un susurro
de adiós por la boca de tu amor.

No consigues cruzar la calle
y te paras instintivamente
(el tráfico intenso y el semáforo en rojo
atrapa un minuto más de la cuenta).

Pierdes una hora en un tren interminable
y llegas por fin a la jungla,
donde el rey de los animales te está esperando
para arrancarte la piel.

Le pides disculpas por tu retraso
y te alejas rápidamente de él,
olvidándote de la lengua
y vagando por la abundante vegetación.


Traducción al castellano realizada por el propio autor, Andrei Langa


DESTÍ

*
S’estimaven,
però no perquè es veieren rarament
-tal com s’ha assenyalat més endavant.
S’estimaven perquè tenien la mateixa por
i la mateixa crueltat.
Feien llargues caminades pels barris vells
i s’organitzaven el futur l’un a l’altre
/pols i polseguera,

pols.../


Poema de Mariana Marin traduït al català per Pere Bessó


*****

DESTIN

Se iubeau,
dar nu pentru că se vedeau rar
-aşa cum s-a consemnat mai târziu.
Se iubeau pentru că aveau aceeaşi frică
şi aceeaşi cruzime.
Făceau lungi plimbări prin cartierele vechi
şi îşi înscenau unul altuia viitorul
/praf şi pulbere,

praf.../


Mariana Marin


*****

DESTINO

Se amaban,
pero no porque se vieran en contadas ocasiones
-tal como se registró más tarde.
Se amaban porque tenían el mismo miedo
y la misma crueldad.
Daban largos paseos por los barrios antiguos
y se montaban el futuro el uno al otro
/polvo y polvareda,

polvo.../


Poemas de Mariana Marin traducido al castellano por Pere Bessó


TINTER

*
Un tinter ha esquerdat el paviment ixint negre a la superfície,
tres plomes hi estan embussades,
més altes que qualsevol passant

La llum del dia pareix ferma
recollint la pols de la ciutat,
a la nit es desperta el vent

Polides d’or
les plomes comencen a rodar
una mica inclinades
refulgents per a la gent que es disposa a dormir

qui triarà amb qui escriure a la voravia:
pense en la meua vida al davant seu la nit pregona

Un tinter enmig de la plaça
s’ompli de foscor


Poema d'Irina Nechit traduït al català per Pere Bessó


*****

CĂLIMARA

Călimara a spart pavajul ieşind neagră la suprafaţă,
trei pene stau înfipte în ea,
mai înalte decât orice trecător

La lumina zilei par neclintite
adunând praful oraşului,
noaptea le trezeşte vântul

Poleite cu aur
penele încep să se rotească
puţin înclinate
strălucind pentru oamenii care se pregătesc de somn

Cine le va ridica cine va scrie pe caldarâm:
mă gândesc la viaţa mea înainte-i noapte adâncă

Călimara din mijlocul pieţei
se umple de întuneric


Irina Nechit

dimecres, 21 de setembre de 2011



FELINA

*
La veritat és que sempre he desitjat
que el món es tornara a mi
amb moviments de gata

per això
hi ha les mansardes
cada sostre de les quals pareix d’un color


Poema d'Angela Furtuna traduït al català per Pere Bessó


*****

FELINĂ

adevărul este că întotdeauna mi-am dorit
ca lumea să se retragă în mine
cu mișcări de pisică

pentru asta
există mansardele
de unde fiecare acoperiș pare o culoare


Angela Furtuna


*****

FELINA

Siempre deseé, es verdad,
que el mundo se volviera a mí
con movimientos de gata

por eso
hay buhardillas
de las que cada techo parece de un color


Poema de Angela Furtuna traducido al castellano por Pere Bessó


LLÀNTIA

*
: enrunar ma casa,
escanyar els animals en el pati

de palmeres.

mentir a una dona fins que m’estime molt
el lligall d’una paret
tallar el cabells amb unes tisores
matar fotges amb una pala
colpir la galta amb una escopinada
freda.

En acabant seure
a terra
com s’assenta la pols en una llàntia
encesa.


Poema de Gabriel Daliş traduït al català per Pere Bessó


*****

LAMPA

: să-mi dărâm casa,
să sugrum animalele în ogradă
cu palmele.

să mint o femeie până mă va iubi mult
să o leg de un zid
să-i tai cu o foarfecă părul
să-i omor lişiţele cu o lopată
să-i bat obrazul cu scuipat
rece.

apoi să mă așez
pe jos
cum se așază și praful pe o lampă
aprinsă.


Gabriel Daliş
(del volum : până mereu [vers sempre], Editora Charmides, 2010)


POEMA

*
A vegades
en les grans altures
les àguiles somriuen,
però allí qui les veu?


Poema de Ciprian Măceşaru traduït al català per Pere Bessó


*****

POEM

uneori
la mari înălţimi
vulturii surâd
dar cine să-i vadă?


Ciprian Măceşaru


*****

POEMA

A veces
en las grandes alturas
las águilas sonríen,
pero quién las ve?


Poema de Ciprian Măceşaru traducido al castellano por Pere Bessó
(De Poeme de la Balcic [Poemes de Balcic])

diumenge, 11 de setembre de 2011