DEL PAÍS D'ON VENIM

*
He de parlar-vos
del país d’on venim.
Jo vinc de l’estiu,
És una pàtria fràgil
En què qualsevol fulla,
En caure, potser s’extingeix,
Però el cel és tant pesant d’estels
Que pengen a voltes fins a terra
I si t’apropes a sentir com l’herba
Fa pessigolles als estels rients,
I hi ha tantes flors
Que et dolen
Les òrbites seques com el sol,
I sols redons penjats
De cada arbre;
D’on jo vinc
Només manca la mort,
És tanta la felicitat
Que és com si t’adormires.


Poema d'Ana Blandiana traduït al català per Pere Bessó


*****

DESPRE ŢARA DIN CARE VENIM

Hai să vorbim
Despre ţara din care venim.
Eu vin din vară,
E o patrie fragilă
Pe care orice frunză,
Căzând, o poate stinge,
Dar cerul e atât de greu de stele
C-atârnă uneori pân' la pământ
Şi dacă te apropii-auzi cum iarba
Gâdilă stelele râzând,
Şi florile-s atât de multe
Că te dor
Orbitele uscate ca de soare,
Şi sori rotunzi atârnă
Din fiecare pom;
De unde vin eu
Nu lipseşte decât moartea,
E-atâta fericire
C-aproape că ţi-e somn.


Ana Blandiana


*****

ACERCA DEL PAÍS DE DONDE VENIMOS

Les voy a hablar acerca del país
De donde venimos.
Yo vengo del país del verano,
Una patria frágil
A la que una hoja, al caer,
Podría extinguirla,
Donde el cielo está tan cargado de estrellas
Que se inclina, a veces, hasta el suelo
Y si te acercas oyes cómo la hierba
Hace cosquillas a las estrellas que ríen,
Y hay tantas flores
Que te duelen los ojos,
Deslumbrados con el sol,
Y soles hay tantos que cuelgan
De cada árbol;
En donde vengo
No falta sino la muerte,
Y es tanta la felicidad
que es como para dormirse.


Poema de Ana Blandiana traducido al castellano por S. Teiller