*
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i insuflar l’aire ardent dels pulmons.
Portar a la nit la casa a l’espatla,
rompre l’ampolla ventruda
i voler alliberar-ne el buit.
Prendre una espelma etèria,
gelar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda.
Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra nocturna,
i així començar aquests a eixir-se’n.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Să scrii poeme
Să scrii poeme placide,
să sudezi tăcerea sintagmelor
şi să le sufli aerul ars din plămâni.
Să porţi noaptea o casă în spate,
să spargi sticle pântecoase
şi să vrei să eliberezi golul de acolo.
Să aprinzi o lumânare eterică,
să-ţi frigi vârfurile invizibile ale degetelor
şi să strigi la îngerul păzitor.
Să-ţi repugne somnul prea lung,
să scrii poemele pe un geam nocturn
iar ele să înceapă să se prelingă.
Andrei Langa
*****
ESCRIBIR POEMAS
Escribir poemas apacibles,
soldar el silencio de las palabras abrasadoras
y soplarle el aire de los pulmones.
Llevar cada noche una casa con tu espalda,
partir las botellas gordas
y querer liberar el vacío de dentro.
Prender una vela etérea,
quemarte las yemas invisibles de los dedos
y llamar al ángel protector.
Rechazar el sueño demasiado largo
escribir poemas sobre una ventana nocturna
que ya empieza a gotear.
Andrei Langa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada