*
La desapareguda és a l’ombra d’unes parets pintades. Ella no sap on s’amaga el sol ni per què no cauen gotes de pluja. Sembla un simple joc aquest despartir, encara que és prou llarga l’espera. Així passen els nostres dies daurats, impassibles a tots els dolors. Som sense saber qui som, més allà de la part pintada a les parets impenetrables. Vivim amb sons arxiconeguts i no ens adelitem de la imaginació. Mirem, pensem les parets pintades, però ningú no és capaç de demolir-les. Els dibuixos cobren vida a vegades, i dóna la impressió que les parets vagen a cedir. Són gnoms abillats de vestits blaus i sembla com si no s’adonaren de res.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
La desapareguda és a l’ombra d’unes parets pintades. Ella no sap on s’amaga el sol ni per què no cauen gotes de pluja. Sembla un simple joc aquest despartir, encara que és prou llarga l’espera. Així passen els nostres dies daurats, impassibles a tots els dolors. Som sense saber qui som, més allà de la part pintada a les parets impenetrables. Vivim amb sons arxiconeguts i no ens adelitem de la imaginació. Mirem, pensem les parets pintades, però ningú no és capaç de demolir-les. Els dibuixos cobren vida a vegades, i dóna la impressió que les parets vagen a cedir. Són gnoms abillats de vestits blaus i sembla com si no s’adonaren de res.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Cea dispărută
Cea dispărută stă în umbra unor pereţi pictaţi. Ea nu ştie unde se ascunde soarele şi de ce nu cad picăturile de ploaie. Pare un simplu joc această despărţire, însă prea lungă este aşteptarea. Aşa trec zilele noastre dorite, impasibile la toate durerile. Suntem făr-să ştim cine suntem, dincolo de partea pictată a pereţilor impenetrabili. Trăim cu sunete arhicunoscute şi ne delectăm de la imaginaţie. Privim, gândim la pereţii pictaţi, dar nimeni nu e în stare să-i demoleze. Desenele prind viaţă uneori, pereţii dănd semne că vor să cedeze. Sunt gnomi îmbrăcaţi în veşminte albastre, care par să nu bănuiască nimic.
Cea dispărută stă în umbra unor pereţi pictaţi. Ea nu ştie unde se ascunde soarele şi de ce nu cad picăturile de ploaie. Pare un simplu joc această despărţire, însă prea lungă este aşteptarea. Aşa trec zilele noastre dorite, impasibile la toate durerile. Suntem făr-să ştim cine suntem, dincolo de partea pictată a pereţilor impenetrabili. Trăim cu sunete arhicunoscute şi ne delectăm de la imaginaţie. Privim, gândim la pereţii pictaţi, dar nimeni nu e în stare să-i demoleze. Desenele prind viaţă uneori, pereţii dănd semne că vor să cedeze. Sunt gnomi îmbrăcaţi în veşminte albastre, care par să nu bănuiască nimic.
Andrei Langa
*****
NUESTRA DESAPARECIDA
Nuestra desaparecida esta detrás de unas paredes pintadas. Ella no sabe dónde se esconde el sol y por qué no cae la lluvia. Parece un juego esta desaparición, pero muy larga es la espera. Así se pasan nuestros días dorados sin saber nada de nuestros dolores. Somos sin saber quiénes somos, en la parte pintada de estas paredes impenetrables. Vivimos con los sonidos conocidos y nos alegramos de la imaginación. Miramos, pensamos en estas paredes pintadas y nadie puede derrumbarlas. Los dibujos reviven temporalmente, pareciendo que las paredes van a ceder. Son dibujos de trasgos en sus trajes azules que, al parecer, no se enteran de nada.
Andrei Langa
*****
NUESTRA DESAPARECIDA
Nuestra desaparecida esta detrás de unas paredes pintadas. Ella no sabe dónde se esconde el sol y por qué no cae la lluvia. Parece un juego esta desaparición, pero muy larga es la espera. Así se pasan nuestros días dorados sin saber nada de nuestros dolores. Somos sin saber quiénes somos, en la parte pintada de estas paredes impenetrables. Vivimos con los sonidos conocidos y nos alegramos de la imaginación. Miramos, pensamos en estas paredes pintadas y nadie puede derrumbarlas. Los dibujos reviven temporalmente, pareciendo que las paredes van a ceder. Son dibujos de trasgos en sus trajes azules que, al parecer, no se enteran de nada.
Andrei Langa
1 comentari:
Un poema en prosa poética sensacional.
Felicitaciones, Andrei.
Enhorabuena, Pere, por traer este poema aquí.
Besos
Ana
Publica un comentari a l'entrada