dissabte, 16 de juliol de 2011

LA FI DE LA BOHÈMIA

*
A alguns més els tempta la nostra tardor
amb el seu cos despullat, asexuat?
A tu t’ho pregunte, trist amic,
nascut en pàtria patriarcal a la primavera.

La seua pluja pèrfida i el seu vent àvid
t’han deixat sense abric.
Has acabat sent un gos vagabund,
arrossegant darrere de tu esquinçalls de la teua mateixa pell.

Ja no ets home. A la fi de la bohèmia,
has assumit la postura d’un gos dòcil,
els seus ulls llangorosos i el seu específic olfacte caní,
i la nostra tardor es pareix ara a una messalina.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

Sfârşit de boemă

Pe cine mai tentează toamna noastră
cu trupul ei dezgolit, asexuat?
Pe tine te întreb, prietene trist,
născut în patria patriarhală a primăverii.

Ploia-i perfidiă şi vântul avid
te-au lăsat fără de haină.
Ai ajuns să fii un câine hoinar,
târând după tine părţi din propria-ţi blană.

Nu mai eşti om. La final de boemă,
ai preluat postura docilă de câine,
ochii lui galeşi şi mirosul specific canin,
iar toamna noastră pare acum a fi o mesalină.


Andrei Langa


*****

FINAL DE BOHEMIA

¿A quiénes más les atrae nuestro otoño
con su cuerpo desnudo, asexuado?
A ti te pregunto, mi triste amigo,
nacido en patria patriarcal de la primavera.

Su lluvia insidiosa y su viento ávido
te han dejado sin propia ropa.
Te has convertido así en un perro vagabundo,
llevando encima partes de sus pieles.

Ya no eres un hombre. Al final de la bohemia,
has tomado la postura de un perro dócil,
sus ojos lánguidos y su olor específico canino,
y nuestro otoño se parece ahora a una mesalina.


Andrei Langa

Cap comentari: