diumenge, 14 d’agost de 2011

JOGUET

* quan era més xicotet d’allò que pretenia
no tenia grans somnis
els teus ulls verds es comparen amb l’arena
i les seues propietats
l’arena s’allarga
com un caramel en la cavitat del tast
i ni un fil no dubta
dels dits desert
es veu, es veu
ulls verds, alesiats
i d’arena
m'agafà el pare fent trampes
amb el seu pare mai no l'enfrontí
li desitgí el mal
fins i tot en els somnis
la realitat ara
és l’última cosa atesa
embolicat en paper d’estany
he esperat


Poema de Florin Partene traduït al català per Pere Bessó


*****

Jucăria

când eram mai mic decât pretindeai
nu visam marea
ochii tăi verzi se comparau cu nisipul
şi proprietăţile lui
nisipul se alungeşte
ca o bomboană în cavitatea gustului
nici un fir nu ezită
de la degete deşert
se vede, se vede
ochi verzi, schilozi
şi de nisip
m-a prins tata trişând
pe tatăl ei nu l-am mai înfruntat
am imaginat până şi-n somn
greşit
realitatea acum
e ultimul lucru atins
învelit în staniol
am sperat


Florin Partene