diumenge, 14 d’agost de 2011

LA DESAPARICIÓ

*
Ens extraviem al bell mig dels còps, on dorm l’abís,
on els llavis de la mar besen el somni.

Baixem o pugem l’escala sense escalons
en doble direcció de la línia recta.

Recolzem la vista muda en un punt reflector,
respirant rarament en el cel amb ocells en vol.

Ens colpeja la bola (és un joc de bitlles...)
i caiem com si ningú no haguérem estat per ací.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

DISPARIŢIA

Rătăcim printre fulgi, unde doarme abisul,
unde buzele mării se sărută cu visul.

Coborâm sau urcăm scara fără de trepte
pe direcţia dublă a liniei drepte.

Sprijinim văzul mut într-un punct reflector,
respirând rar văzduhul cu păsări în zbor.

Ne loveşte o bilă (e un joc de popice...)
şi cădem ca şi când nici n-am fost pe aice.


Andrei Langa


*****

LA DESAPARICIÓN

Nos perdimos allá donde duerme el infierno,
donde el mar con sus olas besa el sueño.

Nos bajamos, subimos sin meta alguna,
doble dirección de la línea recta.

Apoyamos la vista en un eón reflectante,
respirando un aire con aves errantes.

Al final nos impacta (es un juego de bolas...)
algo hiperbólico y ya no estamos.


Traducido al castellano por el propio autor, Andrei Langa