POEMA AMB PLUJA

*
Quan començaré a envellir,
em posaré una gorra de pell d’ovella
i tractaré de cosir els buits
verticals entre les gotes de pluja.

Clar que de cap manera no reixiré
a cobrir amb l’agulla una gran distància,
per això començaré a perdre el temps
amb grans de minerals rars.

Així caurà pertot el raig d’aigua
de la foscor enlluernant dels núvols:
tal volta ens lliurarà
de l’apocalipsi de foc de colors.

Ara mateix van i venen les pluges
amb buits invisibles entre les gotes,
per on els nostres cossos miren de passar
i deixar-les en certa manera de banda.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

POEM CU PLOAIE

Când voi începe să îmbătrânesc,
îmi voi pune o căciulă din piele de oaie
şi încerca-voi să cârpesc
golurile verticale dintre picăturile de ploaie.

E clar că nicidecum nu voi reuşi
să acopăr cu acul o distanţă prea mare,
de aceea voi purcede a le căptuşi
cu boabe de minerale rare.

Aşa va cădea peste tot şuvoiul de apă
din întunericul orbitor al norilor:
poate că el va putea să ne scape
de apocalipsa de foc a culorilor.

Deocamdată ploile vin şi pleacă
cu goluri invizibile între picături,
printre care corpurile noastre caută să treacă
şi să le lase oarecum pe alături.


Andrei Langa


*****

UN POEMA CON LLUVIA

Cuando voy a empezar a envejecer,
voy a ponerme una gorra de piel de oveja
y intentaría coser
el vacío que queda entre las gotas de la lluvia.

Está claro que no voy a ser capaz de coser
con la aguja una gran distancia,
por esta empezaré a hacer
líneas de cristales en estos vacíos.

Así va a caer el agua por todas las partes
desde la luz de las nubes negras:
puede ser que esta corriente va a salvarnos
del fuego apocalíptico de los colores.

Por ahora las lluvias vienen y se van
con sus imperceptibles espacios entre las gotas,
donde nuestros cuerpos todavía intentan
buscar la manera de evitarlas.


Poema traducido al castellano por el propio autor, Andrei Langa