dimarts, 16 d’agost de 2011

RHA

*
Quan el déu mateix contempla la immortalitat
en l’instant en què s’inclina davant d’ell,
i la profunditat abasta amb la mirada,
la ment buida de cap altra cosa,

Ell ho veu tot: veu tot allò que és,
i allò que fou o allò que serà,
ho veu com en un estranya contalla,
joc d’il·lusions, que recrea,

Quan pareix que un món albira
per a aquells que no veuen i voldrien saber
i ai d’aquell que no es digne
a buscar l’eixida de l’esclavitud...


Poema d'Elena Liliana Popescu traduït al català per Pere Bessó


*****

RHA

Când zeul îşi contemplã nemurirea
în clipa ce se-nclină-n faţa sa,
şi-adâncul îşi cuprinde cu privirea
golitei minţi de orice altceva
El vede totul: vede tot ce este,
iar ce a fost sau ce va fi să vie,
le vede ca pe-o stranie poveste,
joc al iluziei, pe care o învie,
Când pare că o lume se iveşte,
a celor ce nu văd şi-ar vrea să ştie
şi vai de cel ce nu se-nvredniceşte
să caute ieşirea din sclavie…


Elena Liliana Popescu