dissabte, 13 d’agost de 2011

TREBALLANT LA TERRA

*
Treballant la terra,
forçant-la a perdre el seu costat brut
de les males herbes enmig de les fileres de vinyes
o de giraflors en ple estiu
i dissuadint els ocells nocius amb espantalls.

La terra comença
des d’on han trepitjat els primers homes,
és a dir, en la cara sense colorets de la Lluna,
sense ocells dolents ni cagacalces
de palla, amb els cossos embotits en forques.

La terra és amiga de tothom
i són els llauradors els que saben treballar-la
amb les seues eines rutinàries, plens de polsim
que els cobreix els cossos eixuts,
fent cara així d’assemblar-s’hi.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

Lucrând pământul

Lucrând pământul,
impunându-l să piardă din partea lui brută,
a plivi printre rândurile de butuci de viţă de vie
sau de floarea soarelui în plină vară
şi a le păzi de păsări sâcâitoare cu oameni de paie.

Pământul începe de acolo
pe unde au păşit primii oameni,
adică pe faţa nefardată a Lunii,
fără păsări sâcâitoare şi oameni nemernici,
de paie, cu trupurile înfipte în ţepoaie.

Pământul e prietenul tuturora
iar ţăranii sunt cei care ştiu să-l lucreze
cu uneltele lor rutinare, plini de colbul mărunt
ce le acoperă corpurile pirpirii,
aşa pentru ai face să i se asemene.


Andrei Langa


*****

TRABAJANDO LA TIERRA

Trabajando la tierra,
imponiéndole perder su lado bruto,
desherbar las hileras de viñas
o de las flores de girasol en verano
y protegerlas de pájaros malos con hombres de paja.

La tierra empieza desde allá
por donde han pasado los primeros humanos,
es decir, por la cara sin maquillaje de la Luna,
donde no hay pájaros malos ni hombres bobos,
de paja, con sus cuerpos metidos en horcas.

La tierra es amiga de todos y todas
y los campesinos saben cuidarla
con sus instrumentos rutinarios, llenos de polvo
que cubre sus cuerpos delgados,
así para dejarlos que se asemejen.


Traducción al castellano por el propio autor, Andrei Langa