PRIMAVERA TARDÍVOLA

*
Neva a les darreries d’abril i
si no coneguera l’agut sentiment
de la inutilidad de qualsevol comparació
diria que neva
al meu cervell.
Seria ridícul
haver d’associar les circumvolucions
amb uns turons
sinapsis amb fonts gelades
allò que pense amb allò que es veu en l’aire
les sensacions esdevingudes paraules amb una densa nevada. Neva a la fi d’abril i
de la soledat de les meues neurones
naix aquest exercici lingüístic
en què no ets
ni pots ser-hi.
La neu t’allunya i molt més
els meus pensaments són el moviment brownià
de partícules blanques
voltades pel vent.
Parle el vent o parle el desig
Parle la respiració febrilment
és la mateix cosa:
la llunyania que em separa de tu
no creix ni minva
el meu cor bategant
com una granota
foragitada de la vida en un flascó de formol.


Poema de Gheorghe Crăciun traduït al català per Pere Bessó


*****

Primăvară târzie

Ninge la sfârşit de aprilie şi
dacă nu aş cunoaşte acutul sentiment
al inutilităţii oricărei comparaţii
aş spune că ninge
în creierul meu.
Ar fi ridicol
şi ar trebui să asociez circumvoluţiunile
cu nişte dealuri
sinapsele cu nişte izvoare îngheţate
ceea ce gândesc cu ceea ce se vede în aer
senzaţiile devenite cuvinte cu o ninsoare densă. Ninge la sfârşit de aprilie şi
din singurătatea neuronilor mei
se nasc aceste exerciţii lingvistice
în care tu nu eşti
nu poţi fi.
Ninsoarea te îndepărtează şi mai mult
gândurile mele sunt o mişcare browniană
de particule albe
învârtejite de vânt.
Spun vânt sau spun dorinţă
Spun respiraţie înfrigurată
şi e acelaşi lucru:
depărtarea care mă rupe de tine
nu creşte şi nu scade
inima mea pulsează
ca o broască
aruncată de vie într-un borcan cu formol.


Gheorghe Crăciun


*****

PRIMAVERA TARDÍA

Nieva a finales de abril y
si no conociera el punzante sentimiento
de la inutilidad de cada comparación
diría que nieva
en mi cerebro.
Sería ridículo
asociar circunvoluciones
a colinas
sinapsis a fuentes heladas
lo que pienso a lo que se ve al aire
sensaciones convertidas en palabras con una densa nevada. Nieva a finales de abril y
de la soledad de mis neuronas
nace este ejercicio lingüístico
en el que no estás
no puedes estar.
La nieve te aleja y mucho más
mis pensamientos son el movimiento browniano
de partículas albas
revueltas por el viento.
Diga viento o diga deseo
Diga respiración febril
es lo mismo:
la lejanía que me aparta de ti
no crece ni mengua
mi corazón latiente
como una rana
echada de la vida en un matraz con formol.


Poema de Gheorghe Crăciun traducido al castellano por Pere Bessó