dissabte, 31 de desembre de 2011

QUÈ AVARICIOSA ERA

*
Què avariciosa era,
et demanava una voluta, un salt, una dissonància,
una caiguda al buit, una alçada al cel,
una il·luminació blanca i negra,
una dansa complicada, violenta de la idea.
Ara passege les mans com una cega
pel contorn del teu crani,
i em dic: un nas, una orella, una boca...
Senyor, sóc feliç.


Poema de Maria Banus traduït al català per Pere Bessó


*****

CE LACOMĂ ERAM

Ce lacomă eram,
îţi ceream o volută, un salt, o disonanţă,
o cădere în gol, o-nălţare la ceruri,
o străfulgerare albă şi neagră,
un dans complicat, violent al ideii.
Acum îmi plimb mîinile ca o oarbă
pe conturul craniului tău,
şi spun: un nas, o ureche, o gură...
Doamne, sunt fericită.


Maria Banus


*****

QUÉ AVARICIOSA ERA

Qué avariciosa era,
te pedía una voluta, un salto, una disonancia,
una caída al vacío, una subida al cielo,
una iluminación en blanco y negro,
una danza complicada, violenta de la idea.
Ahora distraigo las manos como una ciega
por el contorno de tu cráneo,
y me digo: una nariz, una oreja, una boca...
Señor, soy feliz.


Poema de Maria Banus traducido al castellano por Pere Bessó