dilluns, 12 de desembre de 2011

VENT DE TARDOR

*
Al germà Nichita


Bat el vent de tardor, al seu través
Ja no sent la teua veu coneguda,
Per a mi aquella amor gran
Passà, passà, passà.

Cau l’àguila sense parella
I com a tu, malalt, cansat,
Per a mi la dolor aquella vella
Vingué, vingué, vingué.

En un instant amb els braços ben plens
I en un instant amb el somrís cruel,
En el que passa i ve
Romanc, romanc, romanc.


Poema de Leonida Lari traduït al català per Pere Bessó


*****

Vînt de toamnă

Fratelui Nichita


Bate vîntul de toamnă, prin care
Nu aud glasul tău cunoscut,
Pentru mine iubirea cea mare
A trecut, a trecut, a trecut.

Cade vulturul fără pereche
Ca şi tine bolnav, obosit,
Pentru mine durerea cea veche
A venit, a venit, a venit.

Între clipa cu braţele pline
Şi-ntre clipa cu rînjet hain,
Între ceea ce trece şi vine
Mai rămîn, mai rămîn, mai rămîn.


Leonida Lari


*****

VIENTO DE OTOÑO

Al hermano Nichita


Bate el viento de otoño,
En él no escucho tu voz conocida,
Para mí aquel gran amor
Pasó, pasó, pasó.

Cae el águila sin pareja
Y como a ti, cansado y enfermo,
Para mí aquel viejo dolor
llegó, llegó, llegó.

En un instante con los brazos llenos
Y en otro instante con traidora mueca,
En lo que pasa y viene
Quedé, quedé, quedé.


Poema de Leonida Lari traducido al castellano por Pere Bessó

Cap comentari: