*
Quan el cel em sembla massa gran i m’aixafa,
m’acoste al bosc. Entre les fulles, es veuen
només trossos
de cel, petitets. I jo visc i em sent bé.
Com una monja que pregà
tota la nit i, abans de dormir,
es demanava: Però... qui és el Senyor?
Com un soldat que deserta per a preguntar
als gossos de la casa: De cas els pots de malmelada
són la vida de després dels codonyers?
Com un viatger estranger en qualsevol lloc
Poema d'Adrian Suciu traduït al català per Pere Bessó
*****
Viaţa de apoi a gutuilor
Cînd cerul îmi pare prea mare şi mă striveşte,
mă duc în pădure. Printre frunze, se văd doar bucăţi
de cer, mititele. Şi eu trăiesc şi mă simt bine.
Ca o călugăriţă care s-a rugat
toată noaptea şi, înainte să adoarmă,
se miră: Oare cine-o fi Dumnezeu?
Ca un soldat care dezertează ca să-şi întrebe
cîinele de-acasă: Oare borcanele cu gem
sînt viaţa de apoi a gutuilor?
Ca un călător străin undeva.
Adrian Suciu
*****
VIDA DESPUÉS DE LOS MEMBRILLOS
Cuando el cielo me parece demasiado grande y me aplasta,
me llego al bosque. Entre las hojas sólo
se ven pedacitos de cielo. Así vivo y me siento bien.
Como la monja que rezó toda la noche
y, antes de dormir, se preguntaba:
Pero... ¿quién es el Señor?
Como un soldado que deserta y requiere
a los perros de la casa:
¿Acaso los tarros de mermelada
son la vida de después de los membrillos?
Como un viajero extranjero en algún lugar.
Poemas de Adrian Suciu traducido al castellano por Pere Bessó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada