*
Un home tenia un amor i el mantenia amagat.
El vestia, el nodria, l’apaivagava
i el mantenia amagat. Un dia arribà l’hivern
i el nostre home s’oblidà del seu amor amagat.
Quan se’n recordà, es trobà aviat amb un ànima,
però s’havia gelat i els voltors tendres pul·lulaven al seu voltant. Només
els seus llavis encara eren càlids i mormolà:
“Qui ha acaronat amorosament la galta d’un mort
sap que no s’assembla a res al tacte. Ni al gel,
ni a la seda, ni a la sorra."
Poema d'Adrian Suciu traduït al català per Pere Bessó
*****
VULTURII TANDRI
Un om avea o dragoste şi o ţinea ascunsă.
O îmbrăca, o hrănea, o împăca
şi o ţinea ascunsă. Într-o zi, s-a făcut iarnă
şi omul nostru a uitat de dragostea lui ascunsă.
Cînd şi-a adus aminte, a dat fuga într-un suflet
dar ea îngheţase şi roiau vulturii tandri în jurul ei. Numai
buzele ei mai erau calde şi-a murmurat:
"Cine-a mîngîiat cu dragoste obrazul mortului
ştie că nu seamănă cu nimic la atingere. Nici cu gheaţa,
nici cu mătasea, nici cu nisipul.”
Adrian Suciu
*****
TIERNOS BUITRES
Un hombre tenía un amor y lo mantenía en secreto.
Lo vestía, lo alimentaba, lo apaciguaba
y lo tenía escondido. Un día llegó el invierno
y nuestro hombre se olvidó de su amor oculto.
Cuando se acordó, lo encontró enseguida en un alma
pero se había helado y los tiernos buitres rondaban a su alrededor. Sólo
sus labios seguían calientes y murmuró:
“Quien ha acariciado amorosamente la mejilla de un muerto
sabe que nada se le parece en el tacto. Ni el hielo,
ni la seda, ni la arena.”
Poema de Adrian Suciu traducido al castellano por Pere Bessó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada