
dimarts, 25 de setembre de 2012
diumenge, 16 de setembre de 2012
PARAIGÜES
*
No dus res amb tu i permets
que se t’escolen les gotes de pluja darrere del coll,
perquè has refusat el seu paraigües, sí, i pots fer com
si l’hagueres oblidat a casa, dins d’un quadre.
I, de més a més, de què et serviría ara
l’abundància de colors estesos per damunt del cap,
de cas el paraigües seria només una manera d’ajuntar
els nombrosos pensaments
i de creuar-los sans i estalvis per la pluja
Així doncs marxes sense ell,
només amb els teus pensaments bàrbars, com un rei sense reina,
despullat i decidit a desterrar tota la seua camarilla traïdora,
envoltat només de les criatures puntiformes de la pluja.
De retorn de la ciutat de la pluja,
et contemples en l’espill opac, et mires i et remires com si
no t’hi hagueres vist mai, et dones un bany d’aigua calenta,
et claves en un llit, entres en un quadre, davall d’un paraigües.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
UMBRELĂ
Nu ai luat nimic cu tine și permiți
să ți se strecoare picăturile de ploaie pe după gât,
fiindcă ai refuzat umbrela sau, da, te poți preface
că ai utat-o acasă, înăuntru unui tablou
Și apoi la ce ți-ar servi acum
abundența de culori ținute deasupra capului,
ori umbrela ar fi doar un mod de a-ți aduna gândurile
grămăjoară și de a le trece nevătămate prin ploaie
Așa însă mergi fără de ea,
doar cu gândurile tale barbare, ca un rege fără de regină,
despuiat și decis să izgonească toată camarila sa trădătoare,
înconjurat doar de creaturile punctiforme de ploaie
Întors din orașul de ploaie,
te uiți în oglinda opacă, te vezi/te revezi ca și cum
nu te-ai fi văzut niciodată, faci o baie de aburi fierbinți,
te aburci pe un pat, te bagi într-un tablou, sub o umbrelă
Andre Langa
*****
PARAGUAS
No hay nada contigo y permites
que te entren las gotas de la lluvia por detrás del cuello,
porque has rechazado el paraguas o, que si, puedes disimular
que lo has olvidado en casa, dentro de un cuadro.
Y de qué te puede servir ahora
la abundancia de colores levantados encima de la cabeza,
o el paraguas será solo un modo de juntar tus pensamientos
y pasarlos enteros e ilesos por la lluvia.
Así pues caminas sin él,
sin los bárbaros pensamientos, como un rey sin la reina,
desnudo y decidido a alejarse del todo de su camarilla traidora,
seguido solo de las criaturas puntiformes de lluvia.
Vuelto desde la ciudad de la lluvia,
te miras en el espejo opaco, te ves de nuevo como si
nunca te hubieras visto, te das un baño de agua caliente,
te metes en la cama, en un cuadro, debajo de un paraguas.
Andrei Langa
No dus res amb tu i permets
que se t’escolen les gotes de pluja darrere del coll,
perquè has refusat el seu paraigües, sí, i pots fer com
si l’hagueres oblidat a casa, dins d’un quadre.
I, de més a més, de què et serviría ara
l’abundància de colors estesos per damunt del cap,
de cas el paraigües seria només una manera d’ajuntar
els nombrosos pensaments
i de creuar-los sans i estalvis per la pluja
Així doncs marxes sense ell,
només amb els teus pensaments bàrbars, com un rei sense reina,
despullat i decidit a desterrar tota la seua camarilla traïdora,
envoltat només de les criatures puntiformes de la pluja.
De retorn de la ciutat de la pluja,
et contemples en l’espill opac, et mires i et remires com si
no t’hi hagueres vist mai, et dones un bany d’aigua calenta,
et claves en un llit, entres en un quadre, davall d’un paraigües.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
UMBRELĂ
Nu ai luat nimic cu tine și permiți
să ți se strecoare picăturile de ploaie pe după gât,
fiindcă ai refuzat umbrela sau, da, te poți preface
că ai utat-o acasă, înăuntru unui tablou
Și apoi la ce ți-ar servi acum
abundența de culori ținute deasupra capului,
ori umbrela ar fi doar un mod de a-ți aduna gândurile
grămăjoară și de a le trece nevătămate prin ploaie
Așa însă mergi fără de ea,
doar cu gândurile tale barbare, ca un rege fără de regină,
despuiat și decis să izgonească toată camarila sa trădătoare,
înconjurat doar de creaturile punctiforme de ploaie
Întors din orașul de ploaie,
te uiți în oglinda opacă, te vezi/te revezi ca și cum
nu te-ai fi văzut niciodată, faci o baie de aburi fierbinți,
te aburci pe un pat, te bagi într-un tablou, sub o umbrelă
Andre Langa
*****
PARAGUAS
No hay nada contigo y permites
que te entren las gotas de la lluvia por detrás del cuello,
porque has rechazado el paraguas o, que si, puedes disimular
que lo has olvidado en casa, dentro de un cuadro.
Y de qué te puede servir ahora
la abundancia de colores levantados encima de la cabeza,
o el paraguas será solo un modo de juntar tus pensamientos
y pasarlos enteros e ilesos por la lluvia.
Así pues caminas sin él,
sin los bárbaros pensamientos, como un rey sin la reina,
desnudo y decidido a alejarse del todo de su camarilla traidora,
seguido solo de las criaturas puntiformes de lluvia.
Vuelto desde la ciudad de la lluvia,
te miras en el espejo opaco, te ves de nuevo como si
nunca te hubieras visto, te das un baño de agua caliente,
te metes en la cama, en un cuadro, debajo de un paraguas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
REMORS
*
Passes per les traces menudes de les remors,
portes bous salvatges correguent per les venes.
que no t’esperaran si et detens,
ans bé creuaran el pasturall sense vialets,
crescut amb herbes retallades pel vent,
recorregut ça i lla per algunes senderes
que arriben justament a l’alt del turó.
Puges i baixes per l’herba ferida,
calcigant les traces ressonadores,
per les senderes que brollen de la terra,
pastor protector d’aquelles remors
esparses per les ràfegues de vent,
per l’udolament dels llops impacientats
per la flaire de les herbes ensagnades.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ȘOAPTE
Pășești pe urmele mici ale șoaptelor,
porți tauri sălbatici alergând prin vene.
care nu te vor așteaptă dacă oprești
ci vor trece pajiștea fără de drumuri,
crecută cu ierburi retezate de vânt,
parcursă ici-colo de câte-o cărare
ce ajunge tocmai pe frunte de deal.
Urci și cobori prin iarba rănită,
călcând pe urmele răsunătoare,
pe cărarile ce răsar din pământ,
păstor protector al acelor șoapte
împrăștiate de rafale de vânt,
de urletul lupilor impacientați
de mirosul ierburilor însângerate.
Andrei Langa
*****
SUSURROS
Pasas por los rastros pequeños de los susurros,
llevas toros salvajes corriendo por las venas,
que no te van a esperar si te paras
sino que van a cabalgar por el prado sin rutas,
crecido con hierbas tajadas por el viento,
cruzado raramente por unos senderos
que llega hasta la cumbre de la loma.
Subes y bajas por las hierbas heridas,
pasando por los rastros resonantes,
por los senderos que salen de la tierra,
pastor cuidador de aquellos susurros
dispersados por las ráfagas de viento,
por el aullido de los lobos impacientados
por el olor de las hierbas ensangrentadas.
Andrei Langa
Passes per les traces menudes de les remors,
portes bous salvatges correguent per les venes.
que no t’esperaran si et detens,
ans bé creuaran el pasturall sense vialets,
crescut amb herbes retallades pel vent,
recorregut ça i lla per algunes senderes
que arriben justament a l’alt del turó.
Puges i baixes per l’herba ferida,
calcigant les traces ressonadores,
per les senderes que brollen de la terra,
pastor protector d’aquelles remors
esparses per les ràfegues de vent,
per l’udolament dels llops impacientats
per la flaire de les herbes ensagnades.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ȘOAPTE
Pășești pe urmele mici ale șoaptelor,
porți tauri sălbatici alergând prin vene.
care nu te vor așteaptă dacă oprești
ci vor trece pajiștea fără de drumuri,
crecută cu ierburi retezate de vânt,
parcursă ici-colo de câte-o cărare
ce ajunge tocmai pe frunte de deal.
Urci și cobori prin iarba rănită,
călcând pe urmele răsunătoare,
pe cărarile ce răsar din pământ,
păstor protector al acelor șoapte
împrăștiate de rafale de vânt,
de urletul lupilor impacientați
de mirosul ierburilor însângerate.
Andrei Langa
*****
SUSURROS
Pasas por los rastros pequeños de los susurros,
llevas toros salvajes corriendo por las venas,
que no te van a esperar si te paras
sino que van a cabalgar por el prado sin rutas,
crecido con hierbas tajadas por el viento,
cruzado raramente por unos senderos
que llega hasta la cumbre de la loma.
Subes y bajas por las hierbas heridas,
pasando por los rastros resonantes,
por los senderos que salen de la tierra,
pastor cuidador de aquellos susurros
dispersados por las ráfagas de viento,
por el aullido de los lobos impacientados
por el olor de las hierbas ensangrentadas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dijous, 13 de setembre de 2012
dimecres, 12 de setembre de 2012
'HE INTERPRETAT UN ARBRE'
*
les branques són extremes
tan crues
com la ignorància de l’enteniment
però m’ajude de records
de l’espai sacre
en què les coses
esdevenen beneïdes
la remor de les branques cap al cel
no és com anar
per terra
per les escales
és un plançó de sol en creixement
Poema de Marian Dragomir traduït al català per Pere Bessó
*****
‘AM JUCAT UN COPAC’
crengile sunt extreme
la fel de crude
ca ignoranța înțelepciunii
dar mă sprijin de amintiri
de spațiul sacru
în care lucrurile
devin binecuvântate
vuietul crengilor spre cer
nu este ca mersul
pe jos
pe scări
este un răsad de soare în creștere
Marian Dragomir
*****
‘HE INTERPRETADO UN ÁRBOL’
las ramas son extremas
tan crudas
como la ignorancia del entendimiento
pero me sirvo de recuerdos
del espacio sacro
donde las cosas
se vuelven benditas
el rumor de las ramas al cielo
no es como andar
por tierra
por las escaleras
es un plantón de sol en crecimiento
Poema de Marian Dragomir traducido al castellano por Pere Bessó
________________________
El joven poeta Marian Dragomir (Ploieşti, 1980) recoge la analogía del hombre con el árbol y a partir de ella nos lleva a la correspondencia simbólica del desarrollo de la sabiduría –la maduración del ser- con el crecimiento de las ramas puntas o más extremas del árbol que llevan su rumor de hojas al cielo.
Marian Dragomir ha colaborado en Dinpana egretei, Suferinta-mi,rev. Atitudini, anul VIII, n.6, agosto2010; Îndoieli,rev. Literaria, anul I, nr.7, august 2010; Marcajpe cruce, în rev. Constelatii diamantine, Anul I, nr. 1, 2010 y ha publicado los siguientes volúmenes: Paradigma comunicării verbale la adolescenti, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucuresti; Stihuri pentru viata mare, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucureşti, 2010; Es miembro del cenáculo Atitudini de la Casa de cultura “Ion Luca Caragiale”de Ploieşti y del cenáculo Lira 21)
les branques són extremes
tan crues
com la ignorància de l’enteniment
però m’ajude de records
de l’espai sacre
en què les coses
esdevenen beneïdes
la remor de les branques cap al cel
no és com anar
per terra
per les escales
és un plançó de sol en creixement
Poema de Marian Dragomir traduït al català per Pere Bessó
*****
‘AM JUCAT UN COPAC’
crengile sunt extreme
la fel de crude
ca ignoranța înțelepciunii
dar mă sprijin de amintiri
de spațiul sacru
în care lucrurile
devin binecuvântate
vuietul crengilor spre cer
nu este ca mersul
pe jos
pe scări
este un răsad de soare în creștere
Marian Dragomir
*****
‘HE INTERPRETADO UN ÁRBOL’
las ramas son extremas
tan crudas
como la ignorancia del entendimiento
pero me sirvo de recuerdos
del espacio sacro
donde las cosas
se vuelven benditas
el rumor de las ramas al cielo
no es como andar
por tierra
por las escaleras
es un plantón de sol en crecimiento
Poema de Marian Dragomir traducido al castellano por Pere Bessó
________________________
El joven poeta Marian Dragomir (Ploieşti, 1980) recoge la analogía del hombre con el árbol y a partir de ella nos lleva a la correspondencia simbólica del desarrollo de la sabiduría –la maduración del ser- con el crecimiento de las ramas puntas o más extremas del árbol que llevan su rumor de hojas al cielo.
Marian Dragomir ha colaborado en Dinpana egretei, Suferinta-mi,rev. Atitudini, anul VIII, n.6, agosto2010; Îndoieli,rev. Literaria, anul I, nr.7, august 2010; Marcajpe cruce, în rev. Constelatii diamantine, Anul I, nr. 1, 2010 y ha publicado los siguientes volúmenes: Paradigma comunicării verbale la adolescenti, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucuresti; Stihuri pentru viata mare, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucureşti, 2010; Es miembro del cenáculo Atitudini de la Casa de cultura “Ion Luca Caragiale”de Ploieşti y del cenáculo Lira 21)
Etiquetes de comentaris:
Marian Dragomir,
Pere Bessó
ESTIMEM-NOS COM LES FLORS
*
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos.
Cresquem en la branca
viva de la paraula.
Jo sóc A
el pètal del crit
tu ets U
fredoluga flor.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
com lletres solitàries
en l’interior de la paraula.
Oh, tu, paraula,
sexe i matriu
d’on naix
sencer l’avenir.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
en vosaltres mateixos
en ells mateixos,
com les flors, només com les flors,
les flors albes,
flors de pomer.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
Săne iubim ca florile
Săne iubim ca florile
în noi înşine.
Să creştem pe ramura
vie a cuvântului.
Eu sunt A
petala strigării
tu eşti U
friguroasă floare.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
ca litere singure
în interiorul cuvântului.
O, tu, cuvântule,
sex şi matrice
din care se naşte
întreg viitorul.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
în voi înşivă
în ei înşişi,
ca florile, numai ca florile,
florile dalbe
flori de măr.
Nichita Stănescu
*****
AMÉMONOS COMO LAS FLORES
Amémonos como las flores
en nosotros mismos.
Crezcamos en la rama
viva de la palabra.
Yo soy A
el pétalo del grito
tú eres U
friolera flor.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
como letras solitarias
en el interior de la palabra.
Oh, tú, palabra,
sexo y matriz
de donde nace
el futuro entero.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
en vosotros mismos
en ellos mismos,
como las flores, sólo como las flores,
las blancas flores,
flores de manzano.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos.
Cresquem en la branca
viva de la paraula.
Jo sóc A
el pètal del crit
tu ets U
fredoluga flor.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
com lletres solitàries
en l’interior de la paraula.
Oh, tu, paraula,
sexe i matriu
d’on naix
sencer l’avenir.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
en vosaltres mateixos
en ells mateixos,
com les flors, només com les flors,
les flors albes,
flors de pomer.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
Săne iubim ca florile
Săne iubim ca florile
în noi înşine.
Să creştem pe ramura
vie a cuvântului.
Eu sunt A
petala strigării
tu eşti U
friguroasă floare.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
ca litere singure
în interiorul cuvântului.
O, tu, cuvântule,
sex şi matrice
din care se naşte
întreg viitorul.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
în voi înşivă
în ei înşişi,
ca florile, numai ca florile,
florile dalbe
flori de măr.
Nichita Stănescu
*****
AMÉMONOS COMO LAS FLORES
Amémonos como las flores
en nosotros mismos.
Crezcamos en la rama
viva de la palabra.
Yo soy A
el pétalo del grito
tú eres U
friolera flor.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
como letras solitarias
en el interior de la palabra.
Oh, tú, palabra,
sexo y matriz
de donde nace
el futuro entero.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
en vosotros mismos
en ellos mismos,
como las flores, sólo como las flores,
las blancas flores,
flores de manzano.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Nichita Stănescu,
Pere Bessó
EL MONUMENT DE L'AIGUA
*
L’aigua ha passat per la pedra
i en aquelles grutes profundes
s’ha alçat el monument
d’estalagmites.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
MONUMENTUL APEI
Apa a trecut prin piatră
și în grotele cele adânci
și-a ridicat monumentul
din stalagmite.
Andrei Langa
*****
EL MONUMENTO DEL AGUA
El agua ha pasado por la piedra
y en las grutas más profundas
ha levantado su monumento
de estalagmitas.
Andrei Langa
L’aigua ha passat per la pedra
i en aquelles grutes profundes
s’ha alçat el monument
d’estalagmites.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
MONUMENTUL APEI
Apa a trecut prin piatră
și în grotele cele adânci
și-a ridicat monumentul
din stalagmite.
Andrei Langa
*****
EL MONUMENTO DEL AGUA
El agua ha pasado por la piedra
y en las grutas más profundas
ha levantado su monumento
de estalagmitas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
PUNTS SUSPENSIUS
*
Cos espantall, l’ocell blanc de la volta celeste
no troba un lloc damunt del teu muscle.
Alt efímer en un interior resplendent,
eclipsat per l’ombra bàrbara de la carn.
Punts suspensius semblants a les traces,
empremtes indefinibles deixades per l’home.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCTE DE SUSPENSIE
Corp împăiat, pasărea albă a bolţii cereşti
nu-şi află un loc pe umărul tău.
Popas efemer într-un interior eclatant,
eclipsat de umbra barbară a cărnii.
Puncte de suspensie asemănătoare urmelor,
amprente indefinibile lăsate de om.
Andrei Langa
*****
PUNTOS SUSPENSIVOS
Cuerpo espantajo, el pájaro blanco del cielo
no encuentra un sitio encima de tu hombro.
Parada efímera en un interior luminoso,
eclipsado por la sombra bárbara de la carne.
Puntos suspensivos semejantes a los rastros,
huellas sin definir dejadas por el hombre.
Andrei Langa
Cos espantall, l’ocell blanc de la volta celeste
no troba un lloc damunt del teu muscle.
Alt efímer en un interior resplendent,
eclipsat per l’ombra bàrbara de la carn.
Punts suspensius semblants a les traces,
empremtes indefinibles deixades per l’home.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCTE DE SUSPENSIE
Corp împăiat, pasărea albă a bolţii cereşti
nu-şi află un loc pe umărul tău.
Popas efemer într-un interior eclatant,
eclipsat de umbra barbară a cărnii.
Puncte de suspensie asemănătoare urmelor,
amprente indefinibile lăsate de om.
Andrei Langa
*****
PUNTOS SUSPENSIVOS
Cuerpo espantajo, el pájaro blanco del cielo
no encuentra un sitio encima de tu hombro.
Parada efímera en un interior luminoso,
eclipsado por la sombra bárbara de la carne.
Puntos suspensivos semejantes a los rastros,
huellas sin definir dejadas por el hombre.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
RETRAT FLOTANT
*
Aigua pintada amb un pinzell
mullada en una mescla de sal,
retrat líquid desbordant
aquells quatre punts cardinals,
mostrant un rostre de jove canut.
Ocells sense ales, beatificats,
el vol enlluernador dels insectes,
ponts arcats penjats
damunt de precipicis plens d'aigües,
tots adreçats cap al cel.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PORTRET PLUTITOR
Apă pictată cu o pensulă
muiată într-un amestec de sare,
portret lichid debordând peste
cele patru puncte cardinale,
înfăţişând un chip de tânăr cărunt.
Păsări fără aripi, beatificate,
zborul orbitor al insectelor,
poduri arcuite atârnând
peste prăpăstii pline cu ape,
toate îndreptate spre cer.
Andrei Langa
*****
RETRATO FLOTANTE
Agua pintada con un pincel
sumergido en una mezcla de sal,
retrato líquido desbordando
aquellos cuatro puntos cardinales,
configurando un rostro de joven canoso.
Pájaros sin alas, beatificados,
el vuelo deslumbrante de los insectos,
puentes arqueados suspendidos
sobre precipicios llenos de agua,
todos dirigidos hacia al cielo.
Andrei Langa
Aigua pintada amb un pinzell
mullada en una mescla de sal,
retrat líquid desbordant
aquells quatre punts cardinals,
mostrant un rostre de jove canut.
Ocells sense ales, beatificats,
el vol enlluernador dels insectes,
ponts arcats penjats
damunt de precipicis plens d'aigües,
tots adreçats cap al cel.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PORTRET PLUTITOR
Apă pictată cu o pensulă
muiată într-un amestec de sare,
portret lichid debordând peste
cele patru puncte cardinale,
înfăţişând un chip de tânăr cărunt.
Păsări fără aripi, beatificate,
zborul orbitor al insectelor,
poduri arcuite atârnând
peste prăpăstii pline cu ape,
toate îndreptate spre cer.
Andrei Langa
*****
RETRATO FLOTANTE
Agua pintada con un pincel
sumergido en una mezcla de sal,
retrato líquido desbordando
aquellos cuatro puntos cardinales,
configurando un rostro de joven canoso.
Pájaros sin alas, beatificados,
el vuelo deslumbrante de los insectos,
puentes arqueados suspendidos
sobre precipicios llenos de agua,
todos dirigidos hacia al cielo.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
PUNT DE FUITA
*
La bajoca esclata,
la marieta s’envola
del capciró de l’índex.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCT DE PLECARE
Păstaia plesnește,
buburuza zboară
din vârful degetului arătător.
Andrei Langa
*****
PUNTO DE SALIDA
La vaina se abre,
la mariquita vuela
desde la yema del dedo índice.
Andrei Langa
la marieta s’envola
del capciró de l’índex.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCT DE PLECARE
Păstaia plesnește,
buburuza zboară
din vârful degetului arătător.
Andrei Langa
*****
PUNTO DE SALIDA
La vaina se abre,
la mariquita vuela
desde la yema del dedo índice.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
QUADRE AMB NÚVOLS
*
La mà que pintà aquest quadre
ha traspassat –sembla- inadvertida
el ferm mur de la sala,
tot duent-se d’allà alguns núvols.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
TABLOU CU NORI
Mâna ce a pictat acest tablou
a trecut parcă neobservată
prin peretele dur al încăperii,
aducând de acolo și câțiva nori.
Andrei Langa
*****
CUADRO CON NUBES
La mano que ha pintado este cuadro
parece que ha pasado desapercibida
por la dura pared de la sala,
trayendo de allá unas nubes.
Andrei Langa
La mà que pintà aquest quadre
ha traspassat –sembla- inadvertida
el ferm mur de la sala,
tot duent-se d’allà alguns núvols.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
TABLOU CU NORI
Mâna ce a pictat acest tablou
a trecut parcă neobservată
prin peretele dur al încăperii,
aducând de acolo și câțiva nori.
Andrei Langa
*****
CUADRO CON NUBES
La mano que ha pintado este cuadro
parece que ha pasado desapercibida
por la dura pared de la sala,
trayendo de allá unas nubes.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dissabte, 1 de setembre de 2012
EPITAFI
*
No saberes del fat implacable de la vida,
del camí dantesc que passaria per tu,
arribat als anys divins de la maduresa,
revelant-se avui o potser demà.
L’esforç de ser-hi per damunt de tot
i la voluntat de guarir.
Un cor d’ànimes afligides
es reuní al teu voltant.
Els rostros dels anys apareixen a part
(o tal volta només siga quimera…)
Per a què la cobejada maduresa
en un món efímer?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
EPITAF
Nu ai ştiut de fatumul neiertător al vieţii,
despre drumul dantesc ce va trece prin tine,
ajuns la anii divini ai maturităţii,
revelându-se astăzi sau poate că mâine.
Încercarea de a fi mai presus de toate
și dorinţa de a recupera.
Un cor de suflete îndoliate
s-au adunat în preajma ta.
Chipurile anilor apar în parte
(sau poate că e doar o himeră…).
La ce bun râvnita maturitate
într-o lume efemeră?
Andrei Langa
*****
EPITAFIO
Nada sabías sobre tu mal destino,
el camino dantesco que pasaría por ti,
llegando a los años con nombre divino,
revelándose ahora y aquí.
Tu intento agudo de sobrevivir
y las ganas de ser valiente,
todo se ha concentrado en ti,
en el dolor de tus parientes.
Volvieron los rostros de la niñez
(o es solo una quimera…)
¿Por qué llegaremos a la madurez
en un mundo efímero?
Andrei Langa
No saberes del fat implacable de la vida,
del camí dantesc que passaria per tu,
arribat als anys divins de la maduresa,
revelant-se avui o potser demà.
L’esforç de ser-hi per damunt de tot
i la voluntat de guarir.
Un cor d’ànimes afligides
es reuní al teu voltant.
Els rostros dels anys apareixen a part
(o tal volta només siga quimera…)
Per a què la cobejada maduresa
en un món efímer?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
EPITAF
Nu ai ştiut de fatumul neiertător al vieţii,
despre drumul dantesc ce va trece prin tine,
ajuns la anii divini ai maturităţii,
revelându-se astăzi sau poate că mâine.
Încercarea de a fi mai presus de toate
și dorinţa de a recupera.
Un cor de suflete îndoliate
s-au adunat în preajma ta.
Chipurile anilor apar în parte
(sau poate că e doar o himeră…).
La ce bun râvnita maturitate
într-o lume efemeră?
Andrei Langa
*****
EPITAFIO
Nada sabías sobre tu mal destino,
el camino dantesco que pasaría por ti,
llegando a los años con nombre divino,
revelándose ahora y aquí.
Tu intento agudo de sobrevivir
y las ganas de ser valiente,
todo se ha concentrado en ti,
en el dolor de tus parientes.
Volvieron los rostros de la niñez
(o es solo una quimera…)
¿Por qué llegaremos a la madurez
en un mundo efímero?
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
POEMA
*
Algunes vegades tinc por de no ser
més que un far imprevist
que atrau els vaixells
perquè s’estavellen en la costa.
tinc fàstic
només la impaciència de no ser
em manté en vida
com si
visquera
en la cara no escrita
de l’arena.
Poema de Costel Stancu traduït al català per Pere Bessó
*****
POEMA
uneori mi-e teamă că nu sînt
decît un far improvizat
care atrage corăbiile
să se sfarme de mal.
mi-e lehamite
doar nerăbdarea de a nu fi
mă ţine în viaţă
parcă
trăiesc
pe faţa nescrisă
a nisipului.
Costel Stancu
*****
POEMA
Algunas veces tengo miedo de no ser
más que un faro imprevisto
que atrae los barcos
para que se rompan en la abrupta orilla.
siento hastío
sólo la impaciencia de no ser
me mantiene en vida
como si
viviera
en la cara no escrita
de la arena.
Poema de Costel Stancu traducido al castellano por Pere Bessó
*****
El poeta rumano Costel Stancu (Vânju Mare,1970) escribe versos desde los 16 años y es miembro del cenáculo literario Semenicul de Reşiţa desde los diecisiete. Graduado en la Escuela de suboficiales de policias “Vasile Lascăr” deCîmpina (1993). Desde entonces trabaja en erl Servicio Criminalístico del IPJCaraş-Severin. En 1988 debutó en la revista Semenicul.En el periodo 1988-1955 ha ganado diversos premios literarios. A su primer poemario,premio para escritores noveles de la Unión de Escritores Rumanos (USR) filialde Timişoara, le siguieron nueve poemarios más. Le apasionan la poesía y los viajes. Se consideramás un poeta de inspiración que de elaboración. Colabora enlas revistas literarias: Luceafărul,România Literară, Contrapunct, Dacia Literară, Convorbiri Literare, Poesis,Arca, Orizont, Ramuri, Dunărea de Jos, Contrafort, Confluenţe, Interferenţe, Vatra,Steaua, Versus, Orient latin, Provincia Corvina, Ateneu, Cafeneaua literară,Nord literar, Poesia, Oglinda literară, Argeş, Reflex, Epigrama, Ag pe rime,Acus, etc... Ha publicado los siguientes poemarios: Terapia căderii în gol, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Dominic sau despre imitaţia umbrei, Ed.Hestia, Timişoara, 1995; Măştilesolitudinii, Ed. Marineasa, Timişoara, 1997; Golurile din pîine, Ed. Marineasa, Timişoara, 1998; Fluturele cu o singură aripă, Ed. Timpul, Reşiţa, 2000; Arta imaginaţiei, (antología), Ed. Vinea, Bucureşti, 2001; Cîntarul de apă, Ed. Marineasa,Timişoara, 2002; Vînătoarea promisă,Ed. Marineasa, Timişoara, 2003; Ieşireadin peşteră, Ed. Marineasa, Timişoara, 2005; Înghiţitorul de creioane, Ed. Tim, Reşiţa; 2009; Evoluţi@ umană, (epigrames), Ed. Tim,Reşiţa, 2009; Presente en volúmenes colectivos: Oraşulcu poeţi, Ed. Timpul, Reşiţa, 1994; Casafaunului, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Antologie tabăra Oraviţa, Ed. Mirador, Arad, 2004; Drumul către Piatra Scrisă, Ed.Marineasa, Timişoara, 2006; Iz novijerumunske poezije, Ed. FondEuropa, Novi Sad, 2009; Cînd pleca odată, la război, un om...(antología de epigrames),Ed. Măiastra, Tg. Jiu, 2010; Antologiade catrene şi epigrame editată de site-ul agonia.ro, Ed. Edo,Bucureşti, 2009; Bijuterii din PiaţaAbundenţei, Ed. Marineasa, Timişoara, 2010...
Algunes vegades tinc por de no ser
més que un far imprevist
que atrau els vaixells
perquè s’estavellen en la costa.
tinc fàstic
només la impaciència de no ser
em manté en vida
com si
visquera
en la cara no escrita
de l’arena.
Poema de Costel Stancu traduït al català per Pere Bessó
*****
POEMA
uneori mi-e teamă că nu sînt
decît un far improvizat
care atrage corăbiile
să se sfarme de mal.
mi-e lehamite
doar nerăbdarea de a nu fi
mă ţine în viaţă
parcă
trăiesc
pe faţa nescrisă
a nisipului.
Costel Stancu
*****
POEMA
Algunas veces tengo miedo de no ser
más que un faro imprevisto
que atrae los barcos
para que se rompan en la abrupta orilla.
siento hastío
sólo la impaciencia de no ser
me mantiene en vida
como si
viviera
en la cara no escrita
de la arena.
Poema de Costel Stancu traducido al castellano por Pere Bessó
*****
El poeta rumano Costel Stancu (Vânju Mare,1970) escribe versos desde los 16 años y es miembro del cenáculo literario Semenicul de Reşiţa desde los diecisiete. Graduado en la Escuela de suboficiales de policias “Vasile Lascăr” deCîmpina (1993). Desde entonces trabaja en erl Servicio Criminalístico del IPJCaraş-Severin. En 1988 debutó en la revista Semenicul.En el periodo 1988-1955 ha ganado diversos premios literarios. A su primer poemario,premio para escritores noveles de la Unión de Escritores Rumanos (USR) filialde Timişoara, le siguieron nueve poemarios más. Le apasionan la poesía y los viajes. Se consideramás un poeta de inspiración que de elaboración. Colabora enlas revistas literarias: Luceafărul,România Literară, Contrapunct, Dacia Literară, Convorbiri Literare, Poesis,Arca, Orizont, Ramuri, Dunărea de Jos, Contrafort, Confluenţe, Interferenţe, Vatra,Steaua, Versus, Orient latin, Provincia Corvina, Ateneu, Cafeneaua literară,Nord literar, Poesia, Oglinda literară, Argeş, Reflex, Epigrama, Ag pe rime,Acus, etc... Ha publicado los siguientes poemarios: Terapia căderii în gol, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Dominic sau despre imitaţia umbrei, Ed.Hestia, Timişoara, 1995; Măştilesolitudinii, Ed. Marineasa, Timişoara, 1997; Golurile din pîine, Ed. Marineasa, Timişoara, 1998; Fluturele cu o singură aripă, Ed. Timpul, Reşiţa, 2000; Arta imaginaţiei, (antología), Ed. Vinea, Bucureşti, 2001; Cîntarul de apă, Ed. Marineasa,Timişoara, 2002; Vînătoarea promisă,Ed. Marineasa, Timişoara, 2003; Ieşireadin peşteră, Ed. Marineasa, Timişoara, 2005; Înghiţitorul de creioane, Ed. Tim, Reşiţa; 2009; Evoluţi@ umană, (epigrames), Ed. Tim,Reşiţa, 2009; Presente en volúmenes colectivos: Oraşulcu poeţi, Ed. Timpul, Reşiţa, 1994; Casafaunului, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Antologie tabăra Oraviţa, Ed. Mirador, Arad, 2004; Drumul către Piatra Scrisă, Ed.Marineasa, Timişoara, 2006; Iz novijerumunske poezije, Ed. FondEuropa, Novi Sad, 2009; Cînd pleca odată, la război, un om...(antología de epigrames),Ed. Măiastra, Tg. Jiu, 2010; Antologiade catrene şi epigrame editată de site-ul agonia.ro, Ed. Edo,Bucureşti, 2009; Bijuterii din PiaţaAbundenţei, Ed. Marineasa, Timişoara, 2010...
Etiquetes de comentaris:
Costel Stancu,
Pere Bessó
divendres, 31 d’agost de 2012
EVOCACIÓ
*
Ella era bella com l’ombra d’una idea, –
a pell d'infant sentia la seua esquena,
a pedra adés esbocinada
a crit en una llengua morta.
No tenia pes, com la alé era.
Riallera i plorosa amb grans llàgrimes,
Ella era salina com la sal
obsequiada als banquets pels bàrbars
Ella era bella com l’ombra d’un pensament.
Enmig de les aigües, només terra Ella era.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
EVOCARE
Ea era frumoasă ca umbra unei idei, –
a piele de copil mirosea spinarea ei,
a piatră proaspăt spartă
a strigăt dintr-o limbă moartă.
Ea nu avea greutate, ca respirarea.
Râzânda şi plângânda cu lacrimi mari
era sărată ca sarea
slăvită la ospeţe de barbari.
Ea era frumoasă ca umbra unui gând.
Între ape, numai ea era pământ.
Nichita Stănescu
*****
EVOCACIÓN
Ella era bella com la sombra de una idea, –
a piel de niño su espalda olía,
a piedra recién desgajada
a grito en una lengua muerta.
Ingrávida, como el aliento era.
Risueña y llorosa de grandes lágrimas,
Ella era salina como la sal, agasajada
en los ágapes por los bárbaros era.
Ella era bella como la sombra de un pensamiento.
En medio de las aguas, tierra sólo Ella era.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Ella era bella com l’ombra d’una idea, –
a pell d'infant sentia la seua esquena,
a pedra adés esbocinada
a crit en una llengua morta.
No tenia pes, com la alé era.
Riallera i plorosa amb grans llàgrimes,
Ella era salina com la sal
obsequiada als banquets pels bàrbars
Ella era bella com l’ombra d’un pensament.
Enmig de les aigües, només terra Ella era.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
EVOCARE
Ea era frumoasă ca umbra unei idei, –
a piele de copil mirosea spinarea ei,
a piatră proaspăt spartă
a strigăt dintr-o limbă moartă.
Ea nu avea greutate, ca respirarea.
Râzânda şi plângânda cu lacrimi mari
era sărată ca sarea
slăvită la ospeţe de barbari.
Ea era frumoasă ca umbra unui gând.
Între ape, numai ea era pământ.
Nichita Stănescu
*****
EVOCACIÓN
Ella era bella com la sombra de una idea, –
a piel de niño su espalda olía,
a piedra recién desgajada
a grito en una lengua muerta.
Ingrávida, como el aliento era.
Risueña y llorosa de grandes lágrimas,
Ella era salina como la sal, agasajada
en los ágapes por los bárbaros era.
Ella era bella como la sombra de un pensamiento.
En medio de las aguas, tierra sólo Ella era.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Nichita Stănescu,
Pere Bessó
divendres, 25 de maig de 2012
NOMÉS
*
des del meu racó
com un úter que em rebutja
només la mort em sembla
digna de polèmica.
des del meu racó
com un úter que em rebutja
només la mort em sembla
digna de polèmica.
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
NUMAI
din colţul meu
ca un uter care mă respinge
numai moartea mi se pare
demnă de polemică.
Mariana Codruţ
*****
SÓLO
desde mi rincón
como un útero que me rechaza
sólo la muerte me parece
digna de polémica.
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
*****
NUMAI
din colţul meu
ca un uter care mă respinge
numai moartea mi se pare
demnă de polemică.
Mariana Codruţ
*****
SÓLO
desde mi rincón
como un útero que me rechaza
sólo la muerte me parece
digna de polémica.
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Mariana Codruţ,
Pere Bessó
EL NOU POEMA
*Sepultura profunda excavada damunt del cos
estés, amb els ossos curosament separats en el temps
per una mà lenta, d’antracita,
parcialment ajuntats i disposats per l’enterramorts
al costat del capçal del nou difunt,
com si posares un lema al teu nou poema.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
NOUL POEM
Sepulctură profundă săpată peste corpul
întins, cu oasele atent separate în timp
de o mâna înceată, de antracit,
parțial adunate și puse de cioclu
alături de căpătâiul proaspătului difunct,
cum ai pune un motto noului tău poem.
Andrei Langa
*****
EL NUEVO POEMA
Sepultura profunda cavada sobre el cuerpo
tendido, con los huesos separados atentamente
por una mano lenta, de antracita,
juntados algunos de ellos por el enterrador
al lado de la cabeza del recién fallecido,
como poner un lema a tu nuevo poema.
Andrei Langa
estés, amb els ossos curosament separats en el temps
per una mà lenta, d’antracita,
parcialment ajuntats i disposats per l’enterramorts
al costat del capçal del nou difunt,
com si posares un lema al teu nou poema.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
NOUL POEM
Sepulctură profundă săpată peste corpul
întins, cu oasele atent separate în timp
de o mâna înceată, de antracit,
parțial adunate și puse de cioclu
alături de căpătâiul proaspătului difunct,
cum ai pune un motto noului tău poem.
Andrei Langa
*****
EL NUEVO POEMA
Sepultura profunda cavada sobre el cuerpo
tendido, con los huesos separados atentamente
por una mano lenta, de antracita,
juntados algunos de ellos por el enterrador
al lado de la cabeza del recién fallecido,
como poner un lema a tu nuevo poema.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
DESERT
*
Han calat foc als boscos, als rostolls,
els caragols s’han fet a la fuga pertot,
els bombers tiren de la pluja així com els amants
tiren dels pits de dones enfebrides
res del que he somiat
només la finestra oberta a la mort
ix, et dic, del meu cor, serp de cova,
tire de la corbata amb pigues, s’ofega,
aquest és l’espasme del desvergonyiment
de les que passen per la sang d’assaltahomes,
em detinc a respirar
i totes les coses es tornen inútils
en aquesta hora em pregunte
per què al llit on he dormit no hi ha ningú,
per què tinc les mans cremades
i perquè llaure amb el forcat damunt de les tombes
Poema de Silvia Goteanshii traduït al català per Pere Bessó
*****
Deșert
au luat foc pădurile, miriştea,
melcii au luat-o la fugă care-ncotro,
pompierii trag de ploaie aşa cum amanţii
trag de sânii femeilor înfierbântate
nimic din ce-am visat
doar geamul deschis către moarte
ieşi, îţi spun, din inima mea, şarpe cavernos,
trag de cravata cu picăţele, se-năbuşă,
acesta este spasmul neruşinării
celor ce trec prin sângele hoaţelor de bărbaţi,
mă opresc să respir
şi toate lucrurile devin inutile
la ceasul acesta mă-ntreb
de ce în patul în care am adormit nu e nimeni,
de ce am mâinile arse
şi de ce trec cu plugul peste morminte
Silvia Goteanschii
*****
DESIERTO
se han encendido los bosques, el rastrojo,
las caracolas han huido por todas partes,
los bomberos tiran de la lluvia como los amantes
tiran de las tetas de mujeres calientes
nada quedó de lo que he soñado
sólo la ventana abierta hacia a la muerte
vete, te digo, de mi corazón, serpiente cavernosa,
tiro de la corbata con manchas, se ahoga,
este es el espasmo de la indecencia
a los que pasan por la sangre de las quitahombres,
me detengo para respirar
y todas las cosas se hacen inútiles
en este momento me pregunto
por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,
por qué tengo las manos quemadas
y por qué entro con el arado por encima de las tumbas
Poema de Silvia Goteanshii traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________________
Silvia Goteanschii (1982) en catalán. Una joven escritora moldava que con su primer poemario “Minunea va veni mai târziu” [El milagro llegará después] concitaba la expectación de la crítica literaria basarabiana. He acá un poema con fuerza, no exento de imágenes rompedoras para explorar el vacío desde el propio título, metáforas y comparaciones que nos abocan inexorablemente, más allá de cierto humor de tinte negro y surrealista a la antesala de la muerte, que tampoco escapa a esa visión desencajada que marca la última estrofa a través de la acumulación in crescendo de las interrogaciones retóricas: por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,/por qué tengo las manos quemadas/y por qué entro con el arado por sobre las tumbas...
Han calat foc als boscos, als rostolls,
els caragols s’han fet a la fuga pertot,
els bombers tiren de la pluja així com els amants
tiren dels pits de dones enfebrides
res del que he somiat
només la finestra oberta a la mort
ix, et dic, del meu cor, serp de cova,
tire de la corbata amb pigues, s’ofega,
aquest és l’espasme del desvergonyiment
de les que passen per la sang d’assaltahomes,
em detinc a respirar
i totes les coses es tornen inútils
en aquesta hora em pregunte
per què al llit on he dormit no hi ha ningú,
per què tinc les mans cremades
i perquè llaure amb el forcat damunt de les tombes
Poema de Silvia Goteanshii traduït al català per Pere Bessó
*****
Deșert
au luat foc pădurile, miriştea,
melcii au luat-o la fugă care-ncotro,
pompierii trag de ploaie aşa cum amanţii
trag de sânii femeilor înfierbântate
nimic din ce-am visat
doar geamul deschis către moarte
ieşi, îţi spun, din inima mea, şarpe cavernos,
trag de cravata cu picăţele, se-năbuşă,
acesta este spasmul neruşinării
celor ce trec prin sângele hoaţelor de bărbaţi,
mă opresc să respir
şi toate lucrurile devin inutile
la ceasul acesta mă-ntreb
de ce în patul în care am adormit nu e nimeni,
de ce am mâinile arse
şi de ce trec cu plugul peste morminte
Silvia Goteanschii
*****
DESIERTO
se han encendido los bosques, el rastrojo,
las caracolas han huido por todas partes,
los bomberos tiran de la lluvia como los amantes
tiran de las tetas de mujeres calientes
nada quedó de lo que he soñado
sólo la ventana abierta hacia a la muerte
vete, te digo, de mi corazón, serpiente cavernosa,
tiro de la corbata con manchas, se ahoga,
este es el espasmo de la indecencia
a los que pasan por la sangre de las quitahombres,
me detengo para respirar
y todas las cosas se hacen inútiles
en este momento me pregunto
por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,
por qué tengo las manos quemadas
y por qué entro con el arado por encima de las tumbas
Poema de Silvia Goteanshii traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________________
Silvia Goteanschii (1982) en catalán. Una joven escritora moldava que con su primer poemario “Minunea va veni mai târziu” [El milagro llegará después] concitaba la expectación de la crítica literaria basarabiana. He acá un poema con fuerza, no exento de imágenes rompedoras para explorar el vacío desde el propio título, metáforas y comparaciones que nos abocan inexorablemente, más allá de cierto humor de tinte negro y surrealista a la antesala de la muerte, que tampoco escapa a esa visión desencajada que marca la última estrofa a través de la acumulación in crescendo de las interrogaciones retóricas: por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,/por qué tengo las manos quemadas/y por qué entro con el arado por sobre las tumbas...
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Silvia Goteanschii
PONT DAMUNT DEL PRECIPICI
*
“No t’oposes, composa…
Al capvespre s’extingeixen els ulls, les seues òrbites lasses
s’acostumen al clarobscur, amb l’habilitat
del vell que creua pel pont arcat
a l’altra part les voltes que siguen necessàries;
així funciona la llei dels contraris,
cobdiciada, misteriosa fórmula de la vida
que presuposa l’el·lusió del diable,
la negació mostrant el seu reconeixement;
més tard arriba la terra sencera a dalt,
rodant en sentit contrari al nucli
i escopint el foc infernal en la planura,
davall d’aquells ponts alts, romànics.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Punte peste prăpastie
“Nu vă opuneți, compuneți…”
Spre seara se sting ochii, orbitele lor obosite
se obișnuiesc cu clarobscurul, cu abilitatea
bătrânului de a trece peste punțile arcuite
în partea opusă ori de câte ori e necesar;
astfel funcționează legea contrariilor,
râvnita, misterioasa formulă a vieții
care presupune eludarea diavolului,
negarea aratând recunoașterea lui;
apoi vine pământul întreg deasupra,
rotindu-se în sensul opus nucleului
și scuipând focul din iad pe câmpie,
de sub punțile cele înalte, romanice.
Andrei Langa
*****
PUENTE SOBRE EL PRECIPICIO
“No te opongas, compón…”
Por la tarde se apagan los ojos y sus órbitas cansadas
se están acostumbrando al claroscuro, a la habilidad
del hombre viejo de pasear por los puentes arqueados
hacia el otro lado tantos veces cuanto es necesario;
de este modo funciona la ley de los contrarios,
la tan deseada, misteriosa fórmula de la vida
que supone una serena evitación del diablo,
la negación relevando su reconocimiento;
luego viene la tierra entera por encima,
girando en sentido inverso a su núcleo,
escupiendo el fuego del infierno al llano,
debajo de aquellos puentes altos, románicos.
Andrei Langa
“No t’oposes, composa…
Al capvespre s’extingeixen els ulls, les seues òrbites lasses
s’acostumen al clarobscur, amb l’habilitat
del vell que creua pel pont arcat
a l’altra part les voltes que siguen necessàries;
així funciona la llei dels contraris,
cobdiciada, misteriosa fórmula de la vida
que presuposa l’el·lusió del diable,
la negació mostrant el seu reconeixement;
més tard arriba la terra sencera a dalt,
rodant en sentit contrari al nucli
i escopint el foc infernal en la planura,
davall d’aquells ponts alts, romànics.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Punte peste prăpastie
“Nu vă opuneți, compuneți…”
Spre seara se sting ochii, orbitele lor obosite
se obișnuiesc cu clarobscurul, cu abilitatea
bătrânului de a trece peste punțile arcuite
în partea opusă ori de câte ori e necesar;
astfel funcționează legea contrariilor,
râvnita, misterioasa formulă a vieții
care presupune eludarea diavolului,
negarea aratând recunoașterea lui;
apoi vine pământul întreg deasupra,
rotindu-se în sensul opus nucleului
și scuipând focul din iad pe câmpie,
de sub punțile cele înalte, romanice.
Andrei Langa
*****
PUENTE SOBRE EL PRECIPICIO
“No te opongas, compón…”
Por la tarde se apagan los ojos y sus órbitas cansadas
se están acostumbrando al claroscuro, a la habilidad
del hombre viejo de pasear por los puentes arqueados
hacia el otro lado tantos veces cuanto es necesario;
de este modo funciona la ley de los contrarios,
la tan deseada, misteriosa fórmula de la vida
que supone una serena evitación del diablo,
la negación relevando su reconocimiento;
luego viene la tierra entera por encima,
girando en sentido inverso a su núcleo,
escupiendo el fuego del infierno al llano,
debajo de aquellos puentes altos, románicos.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
TAN JOVES
*
arriba una edat que comencem a creure d’una altra manera errònia
que ja no podem tindre sinó records
ens preguntem timids verament què hi ha amb aquesta sang rugint
com una eugassada superba i perillosa de cavalls salvatges
ens preguntem i el pit se’ns ompli impetuós refrescant amb aire del delta
ens sentim tan joves
que ens és la vergonya
potser que per això signem el present en el context dels nascuts somiadors
mentre que el sol resplendeix soprano com una trompeta nova-novetosa
d’or o de llautó
de tots o
de ningú
Poema de Silvia Caloianu traduït al català per Pere Bessó
*****
ATÂT DE TINERI
vine o vârstă când începem să credem de altfel eronat
că nu mai putem avea decât amintirile
ne întrebăm timizi oare ce e cu sângele ăsta vuind
ca o herghelie superbă şi periculoasă de cai sălbatici
ne întrebăm şi pieptul ni se umple impetuos revigorant cu aer din deltă
ne simţim atât de tineri
încât ne e ruşine
poate că de aceea semnăm prezent în contextul celor născuţi visători
în timp ce soarele străluceşte soprano ca o trompetă nouă-nouţă
din aur sau din alamă
a tuturor sau
a nimănui
Silvia Caloianu
*****
TAN JÓVENES
llega una edad que empezamos a creer de otra manera erróneamente
que ya no podemos tener más que recuerdos
nos preguntamos tímidos qué hay de verdad en esta sangre rugiente
como una yeguada soberbia y peligrosa de caballos salvajes
nos preguntamos y el pecho se nos llena impetuoso refrescante con aire del delta
nos sentimos tan jóvenes
que sentimos vergüenza
quizás por eso firmamos el presente en el contexto de los nacidos soñadores
mientras que el sol resplandece soprano como una trompeta nueva-novedosa
de oro o de latón
de todos o
de nadie
Poema de Silvia Caloianu traducido al castellano por Pere Bessó
______________________________________
Silvia Caloianu, licenciada en la Facultad de Letras (Universidad Estatal de Chişinău) con una tesis sobre la evolución de los valores semántico-estilísticos de los términos cromáticos en la lengua rumana, rechaza la propuesta de quedarse en la catedra y de defender su tesis de doctorado, en favor de sus actividades en prensa escrita y televisión, ámbito en que sigue hasta hoy. Hasta abril del 2003 ella misma confies que nunca había tenido la tentación de dar a conocer sus versos en páginas más o menos significativas o antologías. Ha publicado: Niciodată pe nume (concurs), ed. Arc, Chişinău, 2005; Ultima Generaţie–Primul Val (antología), Muzeul Literaturii Române, 2005; Semne distinctive, ed. Anotimp, Oradea, 1996; Clauza poeziei celei mai favorizate. Antologia poeziei maramureşene şi basarabene contemporane (Igor Ursenco), ed. “Limes”, 2010…
silvia.caloianu@gmail.com
arriba una edat que comencem a creure d’una altra manera errònia
que ja no podem tindre sinó records
ens preguntem timids verament què hi ha amb aquesta sang rugint
com una eugassada superba i perillosa de cavalls salvatges
ens preguntem i el pit se’ns ompli impetuós refrescant amb aire del delta
ens sentim tan joves
que ens és la vergonya
potser que per això signem el present en el context dels nascuts somiadors
mentre que el sol resplendeix soprano com una trompeta nova-novetosa
d’or o de llautó
de tots o
de ningú
Poema de Silvia Caloianu traduït al català per Pere Bessó
*****
ATÂT DE TINERI
vine o vârstă când începem să credem de altfel eronat
că nu mai putem avea decât amintirile
ne întrebăm timizi oare ce e cu sângele ăsta vuind
ca o herghelie superbă şi periculoasă de cai sălbatici
ne întrebăm şi pieptul ni se umple impetuos revigorant cu aer din deltă
ne simţim atât de tineri
încât ne e ruşine
poate că de aceea semnăm prezent în contextul celor născuţi visători
în timp ce soarele străluceşte soprano ca o trompetă nouă-nouţă
din aur sau din alamă
a tuturor sau
a nimănui
Silvia Caloianu
*****
TAN JÓVENES
llega una edad que empezamos a creer de otra manera erróneamente
que ya no podemos tener más que recuerdos
nos preguntamos tímidos qué hay de verdad en esta sangre rugiente
como una yeguada soberbia y peligrosa de caballos salvajes
nos preguntamos y el pecho se nos llena impetuoso refrescante con aire del delta
nos sentimos tan jóvenes
que sentimos vergüenza
quizás por eso firmamos el presente en el contexto de los nacidos soñadores
mientras que el sol resplandece soprano como una trompeta nueva-novedosa
de oro o de latón
de todos o
de nadie
Poema de Silvia Caloianu traducido al castellano por Pere Bessó
______________________________________
Silvia Caloianu, licenciada en la Facultad de Letras (Universidad Estatal de Chişinău) con una tesis sobre la evolución de los valores semántico-estilísticos de los términos cromáticos en la lengua rumana, rechaza la propuesta de quedarse en la catedra y de defender su tesis de doctorado, en favor de sus actividades en prensa escrita y televisión, ámbito en que sigue hasta hoy. Hasta abril del 2003 ella misma confies que nunca había tenido la tentación de dar a conocer sus versos en páginas más o menos significativas o antologías. Ha publicado: Niciodată pe nume (concurs), ed. Arc, Chişinău, 2005; Ultima Generaţie–Primul Val (antología), Muzeul Literaturii Române, 2005; Semne distinctive, ed. Anotimp, Oradea, 1996; Clauza poeziei celei mai favorizate. Antologia poeziei maramureşene şi basarabene contemporane (Igor Ursenco), ed. “Limes”, 2010…
silvia.caloianu@gmail.com
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Silvia Caloianu
PAISATGE AMB BOSC
*
Tots els matins es dediquen a despertar-nos,
arrancar els embenatges fets dels llençols,
estovar els coixins plens de reminiscències
i somnis lleigs/formosos, evanescents.
Els matins ens duen, ens allunyen dels somni
en trens sense vagons, als pics de la locomotora;
paisatge transparent, un mur d’arbres volant cap al darrere;
un poc més i arribem a l’estació del bosc de groselles.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Peisaj cu pădure
Diminețile toate sunt date ca să ne trezească,
să ne smulgă bandajele făcute din cearșafuri,
să scuture perinele pline de reminiscențe
și visuri urâte/frumoase, evanescente.
Diminețile ne duc, ne îndepărtează de visuri
cu trenuri fără vagoane, în vârfuri de locomotivă;
peisaj transparent, un zid de copaci ce zboară în urmă;
mai e puțin și ajungem la stația pădurii cu pomușoare.
Andrei Langa
*****
PAISAJE CON BOSQUE
Todas las mañanas son destinadas para que nos despierten,
para sacarnos los vendajes hechos del tejido de sábanas,
sacudir las almohadas llenas de reminiscencias
y sueños malos o bonitos, todos ellos efímeros.
Las mañanas nos llevan, nos alejan de los sueños
con trenes sin vagones, en la parte superior de la locomotora;
paisaje transparente, un muro de árboles que vuelan hacia atrás;
falta poco y llegaremos a la estación del bosque con frutas negras.
Andrei Langa
Tots els matins es dediquen a despertar-nos,
arrancar els embenatges fets dels llençols,
estovar els coixins plens de reminiscències
i somnis lleigs/formosos, evanescents.
Els matins ens duen, ens allunyen dels somni
en trens sense vagons, als pics de la locomotora;
paisatge transparent, un mur d’arbres volant cap al darrere;
un poc més i arribem a l’estació del bosc de groselles.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Peisaj cu pădure
Diminețile toate sunt date ca să ne trezească,
să ne smulgă bandajele făcute din cearșafuri,
să scuture perinele pline de reminiscențe
și visuri urâte/frumoase, evanescente.
Diminețile ne duc, ne îndepărtează de visuri
cu trenuri fără vagoane, în vârfuri de locomotivă;
peisaj transparent, un zid de copaci ce zboară în urmă;
mai e puțin și ajungem la stația pădurii cu pomușoare.
Andrei Langa
*****
PAISAJE CON BOSQUE
Todas las mañanas son destinadas para que nos despierten,
para sacarnos los vendajes hechos del tejido de sábanas,
sacudir las almohadas llenas de reminiscencias
y sueños malos o bonitos, todos ellos efímeros.
Las mañanas nos llevan, nos alejan de los sueños
con trenes sin vagones, en la parte superior de la locomotora;
paisaje transparente, un muro de árboles que vuelan hacia atrás;
falta poco y llegaremos a la estación del bosque con frutas negras.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
COMIAT
*
M’he vist marxar
com veus anar-se’n un amic
en llarg comiat
indecís
i sol
per un camí desconegut.
Amarg m’és el pensament
que potser mai
més seré amb mi
com en els anys de joventut
en els meus anys blaus...
M’he allunyat de mi
i m’he vist marxar.
Ara, sóc a soles,
sol,
sense mi...
Poema de Grigore Cugler traduït al català per Pere Bessó
Lima,1969
*****
Despărţire
Eu m-am văzut plecând
cum vezi plecând un prieten
pe lunga despărţire
nedumerit
şi singur
la drum necunoscut.
Amar îmi este gândul
că poate niciodată
n-am să mai fiu cu mine
ca-n anii tinereţii
în anii mei albaştri...
M-am despărţit demine
şi m-m văzut plecând.
Acuma, sunt eu singur
eu singur,
fără mine...
Grigore Cugler
Lima,1969
*****
DESPEDIDA
Me vi marchar
como ves irse un amigo
en larga despedida
indeciso
y solo
por un camino desconocido.
Amargo me es el pensamiento
que acaso nunca
más estaré conmigo
como en los años de juventud
en mis años melancólicos...
Me alejé de mí
y me vi marchar.
Ahora, estoy a solas,
solo,
sin mí...
Poema de Grigore Cugler traducido al castellano por Pere Bessó
Lima,1969
_____________________________
Grigore Cugler, pseudónimo ‘Apunake’ (comuna Roznov, judeţul Neamţ 1903-Lima, Peru,1972), músico, diseñador, diplomático y escritor rumano. Nacido en Roznov, en donde aprendió alemán, rumano, español, francés, y escribió gran parte de suprosa satírica. Hijo del arquitecto austríaco Karl von Kugler, y hermano de Matilde Cugler-Poni (1851-1931), poeta del cenáculo de Junimea, dirigido por Titu Mauirescu. Realizó sus estudios musicales bajo la dirección de Alfons Castaldi, George Enescu y Mihail Jora, en el Conservatorio de Bucarest. También fue diplomático de carrera. Obras: Apunakeşi alte fenomene, Editura Vremea, Bucureşti, 1934; Afară-De-Unu-Singur, 1945 (în manuscris; publicat postum în 1998); Vi-l prezint pe Ţeavă, Editura Limite,Madrid, 1975 (ediţie postumă îngrijită de Ştefan Baciu); Alb şi negru, Editura Eforie, Bucureşti, 2003 (ediţie îngrijită deMircea Popa); Apunake, eine andere Welt,2003; Apunake şi alte fenomene.Afară-De-Unu-Singur, Editura Compania, Bucureşti, 2005
M’he vist marxar
com veus anar-se’n un amic
en llarg comiat
indecís
i sol
per un camí desconegut.
Amarg m’és el pensament
que potser mai
més seré amb mi
com en els anys de joventut
en els meus anys blaus...
M’he allunyat de mi
i m’he vist marxar.
Ara, sóc a soles,
sol,
sense mi...
Poema de Grigore Cugler traduït al català per Pere Bessó
Lima,1969
*****
Despărţire
Eu m-am văzut plecând
cum vezi plecând un prieten
pe lunga despărţire
nedumerit
şi singur
la drum necunoscut.
Amar îmi este gândul
că poate niciodată
n-am să mai fiu cu mine
ca-n anii tinereţii
în anii mei albaştri...
M-am despărţit demine
şi m-m văzut plecând.
Acuma, sunt eu singur
eu singur,
fără mine...
Grigore Cugler
Lima,1969
*****
DESPEDIDA
Me vi marchar
como ves irse un amigo
en larga despedida
indeciso
y solo
por un camino desconocido.
Amargo me es el pensamiento
que acaso nunca
más estaré conmigo
como en los años de juventud
en mis años melancólicos...
Me alejé de mí
y me vi marchar.
Ahora, estoy a solas,
solo,
sin mí...
Poema de Grigore Cugler traducido al castellano por Pere Bessó
Lima,1969
_____________________________
Grigore Cugler, pseudónimo ‘Apunake’ (comuna Roznov, judeţul Neamţ 1903-Lima, Peru,1972), músico, diseñador, diplomático y escritor rumano. Nacido en Roznov, en donde aprendió alemán, rumano, español, francés, y escribió gran parte de suprosa satírica. Hijo del arquitecto austríaco Karl von Kugler, y hermano de Matilde Cugler-Poni (1851-1931), poeta del cenáculo de Junimea, dirigido por Titu Mauirescu. Realizó sus estudios musicales bajo la dirección de Alfons Castaldi, George Enescu y Mihail Jora, en el Conservatorio de Bucarest. También fue diplomático de carrera. Obras: Apunakeşi alte fenomene, Editura Vremea, Bucureşti, 1934; Afară-De-Unu-Singur, 1945 (în manuscris; publicat postum în 1998); Vi-l prezint pe Ţeavă, Editura Limite,Madrid, 1975 (ediţie postumă îngrijită de Ştefan Baciu); Alb şi negru, Editura Eforie, Bucureşti, 2003 (ediţie îngrijită deMircea Popa); Apunake, eine andere Welt,2003; Apunake şi alte fenomene.Afară-De-Unu-Singur, Editura Compania, Bucureşti, 2005
Etiquetes de comentaris:
Grigore Cugler,
Pere Bessó
dimarts, 22 de maig de 2012
LES UNGLES DEL TEU AMOR
*
tracte d’oblidar-te
clave ungles en el teu amor
fins que no arribe ací el matí
amb les seues rialles plenes d’esperança
me n’he anat amb el primer home
que m’ha despullat amb la mirada
després d’haver contingut la respiració
com una flama que amb les palmes la defenses del vent
el teu amor fa un estrèpit en les meues temples com un tramvia descarrilat
i en la seua finestra de penes il·luminada t’he albirat
eres freda com un vidre
el desconegut esbufega com un fora de seny
i des del seu muscle esquerre
l tatuatge amb un cor travessat per una sageta em brama
així que l’últim cui ha hagut de clavar-la en aquell disseny ingenu
que s’assembla a un bazar turc
la nit s’ha buidat d’una vegada com una caixa plena d’objectes inútils
en un carrer on l’avorriment marceix glorietes de roses
les paraules cansades han tancat la finestra
on nit rere nit has restat en la cornissa
presta a llançar-te al meu buit
el taxi m’espera en tornar el cantó
m’assente al seient de darrere
atenta a qualsevol xiuxiueig de la mentida
que m’observa i em pregunta on vaig
al seient davanter
teu amor és als braços d’una altra dona.
Poema de Ruxandra Anton traduït al català per Pere Bessó
*****
CUIELE DIN DRAGOSTEA TA
încerc să te uit
bat cuie în dragostea ta
până nu ajunge aici dimineaţa
cu hohotele ei pline de speranţă
am plecat cu primul bărbat
care m-a dezbrăcat cu privirea
după ce mi-am ţinut răsuflarea
ca pe o flacără pe care-o aperi cu palmele de vânt
dragostea ta huruia în tâmplele mele ca un tramvai deraiat
şi în geamul lui slab luminat te-am zărit
erai rece ca sticla
necunoscutul gâfâia ca scos din minţi
şi de pe umărul lui stâng
tatuajul cu o inimă străpunsă de o săgeată urla la mine
aşa că ultimul cui a trebuit să-l înfig în desenul acela naiv
ce semăna cu un bazar turcesc
noaptea s-a golit dintr-o dată ca o cutie plină de obiecte inutile
pe o stradă unde plictiseala veştejeşte rondourile de trandafiri
cuvintele obosite au închis fereastra
unde noapte de noapte ai stat pe pervaz
gata să te arunci în golul meu
taxiul mă aştepta după colţ
mă aşez pe bancheta din spate
atentă la orice freamăt al minciunii
care mă pândeşte şi mă întreabă unde plec
pe scaunul din faţă
dragostea ta stă în braţele altei femei.
Ruxandra Anton
*****
LAS UÑAS DE TU AMOR
trato de olvidarte
clavo uñas en tu amor
hasta que llegue acá la mañana
con sus carcajadas llenas de esperanza
me fui con el primer hombre
que me desnudó con la mirada
después de haber contenido la respiración
como una llama que con las palmas proteges del viento
tu amor hace un estruendo en mis sienes como un tranvía descarrilado
y en su ventana débilmente iluminada te vislumbré
eras fría como vidrio
el desconocido resuella como enloquecido
y desde su hombro izquierdo
el tatuaje de un corazón atravesado por una flecha me grita
de modo que la última uña ha tenido que clavarla en aquel dibujo ingenuo
que se parece a un bazar turco
la noche se vació de una vez como una caja llena de objectos inútiles
en una calle donde el tedio aja glorietas de rosas
les palabras cansadas cerraron las ventana
donde noche tras noche seguías en la cornisa
lista para lanzarte a mi vacío
el taxi me espera a la vuelta de la esquina
me siento en el asiento trasero
atenta a cualquier rumor de la mentira
que me observa y me pregunta a dónde voy
en el asiento delantero
tu amor está en los brazos de otra mujer.
Poema de Ruxandra Anton traducido al castellano por Pere Bessó
_________________________
La escritora Ruxandra Anton (1957) ha publicado Izvorul zidit [El manantial amurallado] (200). Su segundo poemario Cartea lumilor dispărute [El libre de los mundos desaparecidos], Editura Tracus Arte, Bucureşti,(2011) contó con textos liminares e ilustraciones de la autora, junto a testimonios críticos de Liviu Antonesei, Liviu Ioan Stoiciu, Iulian Grigoriu, Lana Moscaliuc y Horia Gârbea.
http://ruxandraanton.blogspot.com/
http://www.liternet.ro/autor/213/Ruxandr...
http://reteaualiterara.ning.com/profile/...
http://facebook.com/ruxanton
tracte d’oblidar-te
clave ungles en el teu amor
fins que no arribe ací el matí
amb les seues rialles plenes d’esperança
me n’he anat amb el primer home
que m’ha despullat amb la mirada
després d’haver contingut la respiració
com una flama que amb les palmes la defenses del vent
el teu amor fa un estrèpit en les meues temples com un tramvia descarrilat
i en la seua finestra de penes il·luminada t’he albirat
eres freda com un vidre
el desconegut esbufega com un fora de seny
i des del seu muscle esquerre
l tatuatge amb un cor travessat per una sageta em brama
així que l’últim cui ha hagut de clavar-la en aquell disseny ingenu
que s’assembla a un bazar turc
la nit s’ha buidat d’una vegada com una caixa plena d’objectes inútils
en un carrer on l’avorriment marceix glorietes de roses
les paraules cansades han tancat la finestra
on nit rere nit has restat en la cornissa
presta a llançar-te al meu buit
el taxi m’espera en tornar el cantó
m’assente al seient de darrere
atenta a qualsevol xiuxiueig de la mentida
que m’observa i em pregunta on vaig
al seient davanter
teu amor és als braços d’una altra dona.
Poema de Ruxandra Anton traduït al català per Pere Bessó
*****
CUIELE DIN DRAGOSTEA TA
încerc să te uit
bat cuie în dragostea ta
până nu ajunge aici dimineaţa
cu hohotele ei pline de speranţă
am plecat cu primul bărbat
care m-a dezbrăcat cu privirea
după ce mi-am ţinut răsuflarea
ca pe o flacără pe care-o aperi cu palmele de vânt
dragostea ta huruia în tâmplele mele ca un tramvai deraiat
şi în geamul lui slab luminat te-am zărit
erai rece ca sticla
necunoscutul gâfâia ca scos din minţi
şi de pe umărul lui stâng
tatuajul cu o inimă străpunsă de o săgeată urla la mine
aşa că ultimul cui a trebuit să-l înfig în desenul acela naiv
ce semăna cu un bazar turcesc
noaptea s-a golit dintr-o dată ca o cutie plină de obiecte inutile
pe o stradă unde plictiseala veştejeşte rondourile de trandafiri
cuvintele obosite au închis fereastra
unde noapte de noapte ai stat pe pervaz
gata să te arunci în golul meu
taxiul mă aştepta după colţ
mă aşez pe bancheta din spate
atentă la orice freamăt al minciunii
care mă pândeşte şi mă întreabă unde plec
pe scaunul din faţă
dragostea ta stă în braţele altei femei.
Ruxandra Anton
*****
LAS UÑAS DE TU AMOR
trato de olvidarte
clavo uñas en tu amor
hasta que llegue acá la mañana
con sus carcajadas llenas de esperanza
me fui con el primer hombre
que me desnudó con la mirada
después de haber contenido la respiración
como una llama que con las palmas proteges del viento
tu amor hace un estruendo en mis sienes como un tranvía descarrilado
y en su ventana débilmente iluminada te vislumbré
eras fría como vidrio
el desconocido resuella como enloquecido
y desde su hombro izquierdo
el tatuaje de un corazón atravesado por una flecha me grita
de modo que la última uña ha tenido que clavarla en aquel dibujo ingenuo
que se parece a un bazar turco
la noche se vació de una vez como una caja llena de objectos inútiles
en una calle donde el tedio aja glorietas de rosas
les palabras cansadas cerraron las ventana
donde noche tras noche seguías en la cornisa
lista para lanzarte a mi vacío
el taxi me espera a la vuelta de la esquina
me siento en el asiento trasero
atenta a cualquier rumor de la mentira
que me observa y me pregunta a dónde voy
en el asiento delantero
tu amor está en los brazos de otra mujer.
Poema de Ruxandra Anton traducido al castellano por Pere Bessó
_________________________
La escritora Ruxandra Anton (1957) ha publicado Izvorul zidit [El manantial amurallado] (200). Su segundo poemario Cartea lumilor dispărute [El libre de los mundos desaparecidos], Editura Tracus Arte, Bucureşti,(2011) contó con textos liminares e ilustraciones de la autora, junto a testimonios críticos de Liviu Antonesei, Liviu Ioan Stoiciu, Iulian Grigoriu, Lana Moscaliuc y Horia Gârbea.
http://ruxandraanton.blogspot.com/
http://www.liternet.ro/autor/213/Ruxandr...
http://reteaualiterara.ning.com/profile/...
http://facebook.com/ruxanton
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Ruxandra Anton
RAÏMS DE FLORS
*
en les acàcies s’han encés els raïms de flors
la meua ombra s’acosta
a la foscor de l’herba.
Poema d'Ioana Geacăr traduït al català per Pere Bessó
*****
CIORCHINII
în salcâmi s-au aprins ciorchinii
umbra mea se alătură
întunericului din iarbă.
Ioana Geacăr
*****
DES GRAPPES FLOREAUX
Des grappes floreaux
ont illuminé l’acacia.
Mon ombre se rapproche dans le noir de l’herbe…
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
_______________________________________
Ioana Geacar, poeta, ensayista, ilustradora rumana. Estudios en la Universidad de Bucarest. Licenciada en Letras. Especializada en lenguas rumana y francesa. Profesora de escritura creativa del Palais des Enfants, Targoviste, Roumanie. Colaboraciones en rumano en las revistas de papel: «Luceafarul», «Amfiteatru», «Astra», «Poesis», «Oglinda literara», «Litere», «Ziua literara» "Revista noua"... Colabora en francés, rumano e inglés en las revistas electronicas: http://francais.agonia.net/; wordpress; ioanageacar; deviantart; badorgood; photomagazine…
Obras publicadas en Rumanía: Scrisoare pentru cei dragi, 1988 (poesía para niños) Editura Ion Creangã, Bucuresti; Lumina de sare, vers, ed. Macarie,1997; (Lumière de sel); Povesti cu vrãbii si Zgriburici (prosa para niños, 1999, Editura Lucman, Bucuresti); Joacã-te cu mine, bunicã Iolanda! (poesía para niños), 2000, Editura Bibliotheca, Târgoviste; Contre jour, vers, ed Bibliotheca,2000; «Aparte» (Aparte), vers, ed. Vinea, Bucarest, 2006; Dictatura auctoriala. Eseu despre proza experimentala a lui Mircea Nedelciu, Ed Libra, 2008; En Francia: Rosée pleurante, vers, Collection Franche Lippée, nr 293, Editions Associatives Clapas, Millau, novembre 2006 (traducido del rumano por Marius Bãditescu). Miembro de la Unión de Escritores de Rumanía.
en les acàcies s’han encés els raïms de flors
la meua ombra s’acosta
a la foscor de l’herba.
Poema d'Ioana Geacăr traduït al català per Pere Bessó
*****
CIORCHINII
în salcâmi s-au aprins ciorchinii
umbra mea se alătură
întunericului din iarbă.
Ioana Geacăr
*****
DES GRAPPES FLOREAUX
Des grappes floreaux
ont illuminé l’acacia.
Mon ombre se rapproche dans le noir de l’herbe…
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
_______________________________________
Ioana Geacar, poeta, ensayista, ilustradora rumana. Estudios en la Universidad de Bucarest. Licenciada en Letras. Especializada en lenguas rumana y francesa. Profesora de escritura creativa del Palais des Enfants, Targoviste, Roumanie. Colaboraciones en rumano en las revistas de papel: «Luceafarul», «Amfiteatru», «Astra», «Poesis», «Oglinda literara», «Litere», «Ziua literara» "Revista noua"... Colabora en francés, rumano e inglés en las revistas electronicas: http://francais.agonia.net/; wordpress; ioanageacar; deviantart; badorgood; photomagazine…
Obras publicadas en Rumanía: Scrisoare pentru cei dragi, 1988 (poesía para niños) Editura Ion Creangã, Bucuresti; Lumina de sare, vers, ed. Macarie,1997; (Lumière de sel); Povesti cu vrãbii si Zgriburici (prosa para niños, 1999, Editura Lucman, Bucuresti); Joacã-te cu mine, bunicã Iolanda! (poesía para niños), 2000, Editura Bibliotheca, Târgoviste; Contre jour, vers, ed Bibliotheca,2000; «Aparte» (Aparte), vers, ed. Vinea, Bucarest, 2006; Dictatura auctoriala. Eseu despre proza experimentala a lui Mircea Nedelciu, Ed Libra, 2008; En Francia: Rosée pleurante, vers, Collection Franche Lippée, nr 293, Editions Associatives Clapas, Millau, novembre 2006 (traducido del rumano por Marius Bãditescu). Miembro de la Unión de Escritores de Rumanía.
Etiquetes de comentaris:
Ioana Geacăr,
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
dimarts, 8 de maig de 2012
SIGNE D'INTERROGACIÓ
*
Irritanta questa entitat nociva
que posseeix el poder absolut involutiu:
ve i després ens deixa, ve i se’n va d’ací,
s’amaga en algún lloc on ningú no el trobarà,
fent trajecte indetectable de una volta
entre els grans signes interrogatius
(sente lla mateixa un signe d’interrogació!),
emportant-sede pas a algú de nosaltres.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Semn de întrebare
Agasantă această entitate nocivă
ce posedă puteri absolut involutive:
vine și apoi ne lasă,vine și pleacă de aici,
se ascunde undeva unde nu o va găsi nimeni,
făcând naveta indetectabilă de una singură
între semnele mari de întrebare
(ea însăși fiind un semn de întrebare!),
în trecere luând cu sine și pe cineva dintre noi.
Andrei Langa
*****
SIGNO DE INTERROGACIÓN
Horripilante esta entidad perniciosa
que posea poderes absolutamente involutivos:
viene y luego nos deja, viene y se va de aquí,
se mete en algún sitio donde nadie va a encontrarla,
haciendo un camino indetectable de ida y vuelta
entre los grandes signos de interrogación
(¡ella misma siendo un signo de interrogación!),
de paso llevando consigo a alguien de nosotros.
Andrei Langa
Irritanta questa entitat nociva
que posseeix el poder absolut involutiu:
ve i després ens deixa, ve i se’n va d’ací,
s’amaga en algún lloc on ningú no el trobarà,
fent trajecte indetectable de una volta
entre els grans signes interrogatius
(sente lla mateixa un signe d’interrogació!),
emportant-sede pas a algú de nosaltres.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Semn de întrebare
Agasantă această entitate nocivă
ce posedă puteri absolut involutive:
vine și apoi ne lasă,vine și pleacă de aici,
se ascunde undeva unde nu o va găsi nimeni,
făcând naveta indetectabilă de una singură
între semnele mari de întrebare
(ea însăși fiind un semn de întrebare!),
în trecere luând cu sine și pe cineva dintre noi.
Andrei Langa
*****
SIGNO DE INTERROGACIÓN
Horripilante esta entidad perniciosa
que posea poderes absolutamente involutivos:
viene y luego nos deja, viene y se va de aquí,
se mete en algún sitio donde nadie va a encontrarla,
haciendo un camino indetectable de ida y vuelta
entre los grandes signos de interrogación
(¡ella misma siendo un signo de interrogación!),
de paso llevando consigo a alguien de nosotros.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
CAIXETA AMB TERRA
*
em portes amb devoció en el crani
com el llaurador una llavor rara
en caixeta amb terra engreixada.
bé, però no has vist,
que, davall dels teus ulls,
el vent m’ha estellat?
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Lădiţa cu pămînt
mă porţi cu evlavie în craniu
ca agricultorul o sămînţă rară
în lădiţa cu pămînt îngrăşat.
bine, dar nu te-ai prins că,
sub ochii tăi,
pe mine vîntul m-a făcut zob?
Mariana Codruţ
*****
ARQUETA CON TIERRA
me llevas devotamente en el cráneo
como el labrador una semilla rara
en arqueta con tierra encebada.
vale, pero... ¿no has visto,
que, bajo tus ojos,
el viento me hizo astillas?
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
__________________________________
Mariana Codruţ (pseudónimo deMariana Pricop; nacida en 1956, Prisacani, Iaşi). Licenciada en la Facultad deFilología, Universidad Al.I. Cuza de Iaşi. Ha sido correctora, profesora, agenteliteraria. En la actualidad es redactora de la Editorial Universidad Cuza. Miembrode la USR desde 1990. Firma en el diario de Iaşi artículos de opinión y en larevista Contrafort. Ha publicado los poemarios: Măceşuldin magazia de lemne (Junimea, 1982); Schiţă de autoportret (Junimea, 1986); Tabieturilenopţii de vară (Cartea rom., 1989); Existenţă acută (Cartea rom.,1994); Blanc (Vinea, 2000); Ultima patrie ( Paralela 45, 2007); Areal,antologie de poezie 1982-2007 (Paralela 45, 2011). En prosa: en la EdituraPolirom han aparecido Casa cu storuri galbene (novela, 1997); UlBaboi şi alte povestiri (2004) y Nudul Dianei (novela, 2007); Periodismo:Românul imparţial (Dacia XXI, 2011); Traducciones: Reprezentarealumii la copil, de J. Piaget (Cartier, 2005); Cărţi colective: Cartearoz a comunismului (Versus, 2004, coord. Gabriel H. Decuble), Tovarăşede drum (Polirom, 2008); Compagne diviaggio, Sandro Teti editore, Roma, 2011, trad. Mauro Barindi, AnitaNastacia Bernacchia, Maria Luisa Lombardo), Divanul scriitoarei (Limes,2010)...
em portes amb devoció en el crani
com el llaurador una llavor rara
en caixeta amb terra engreixada.
bé, però no has vist,
que, davall dels teus ulls,
el vent m’ha estellat?
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Lădiţa cu pămînt
mă porţi cu evlavie în craniu
ca agricultorul o sămînţă rară
în lădiţa cu pămînt îngrăşat.
bine, dar nu te-ai prins că,
sub ochii tăi,
pe mine vîntul m-a făcut zob?
Mariana Codruţ
*****
ARQUETA CON TIERRA
me llevas devotamente en el cráneo
como el labrador una semilla rara
en arqueta con tierra encebada.
vale, pero... ¿no has visto,
que, bajo tus ojos,
el viento me hizo astillas?
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
__________________________________
Mariana Codruţ (pseudónimo deMariana Pricop; nacida en 1956, Prisacani, Iaşi). Licenciada en la Facultad deFilología, Universidad Al.I. Cuza de Iaşi. Ha sido correctora, profesora, agenteliteraria. En la actualidad es redactora de la Editorial Universidad Cuza. Miembrode la USR desde 1990. Firma en el diario de Iaşi artículos de opinión y en larevista Contrafort. Ha publicado los poemarios: Măceşuldin magazia de lemne (Junimea, 1982); Schiţă de autoportret (Junimea, 1986); Tabieturilenopţii de vară (Cartea rom., 1989); Existenţă acută (Cartea rom.,1994); Blanc (Vinea, 2000); Ultima patrie ( Paralela 45, 2007); Areal,antologie de poezie 1982-2007 (Paralela 45, 2011). En prosa: en la EdituraPolirom han aparecido Casa cu storuri galbene (novela, 1997); UlBaboi şi alte povestiri (2004) y Nudul Dianei (novela, 2007); Periodismo:Românul imparţial (Dacia XXI, 2011); Traducciones: Reprezentarealumii la copil, de J. Piaget (Cartier, 2005); Cărţi colective: Cartearoz a comunismului (Versus, 2004, coord. Gabriel H. Decuble), Tovarăşede drum (Polirom, 2008); Compagne diviaggio, Sandro Teti editore, Roma, 2011, trad. Mauro Barindi, AnitaNastacia Bernacchia, Maria Luisa Lombardo), Divanul scriitoarei (Limes,2010)...
Etiquetes de comentaris:
Mariana Codruţ,
Pere Bessó
VULL BALLAR!
*
Ai las, vull ballar com mai no he ballat!
Que Déu no se senta
dins de mí
un esclau a la presó – encadenat.
Terra, dóna’m ales:
sageta vull ser per a ferir
la immensitat,
no veure ja al voltant sinó cel,
a dalt, cel,
i cel davall de mi-
i encés en les ones de llum
ballar
besllumenat d’impulsos inaudits
perquè respire lliurement Déu en mi,
i no exclame tristós:
“Sóc un esclau empresonat!”
Poema de Lucian Blaga traduït al català per Pere Bessó
*****
Vreau să joc!
O, vreau să joc cum niciodată n-am jucat!
Să nu se simtă Dumnezeu
în mine
un rob în temniţă – încătuşat.
Pământule, dă-mi aripi:
săgeată vreau să fiu să spintec
nemărginirea,
să nu mai văd în preajmă decât cer,
deasupra, cer,
şi cer sub mine -
şi-aprins în valuri de lumină
să joc
străfulgerat de-avânturi nemaipomenite
ca să răsufle liber Dumnezeu în mine,
să nu cârtească:
“Sunt rob în temniţă!”
Lucian Blaga
*****
QUIERO BAILAR!
Oh, quiero bailar como nunca bailé!
Que Dios no se sienta
dentro de mí
un esclavo en prisión –encadenado.
Tierra, dame alas:
saeta quiero ser para herir
la inmensidad,
no ver ya alrededor más que cielo,
en lo alto, cielo,
y cielo bajo de mí-
y encendido en las ondas de luz
bailar
vislumbrado por impulsos inauditos
para que Dios respire libre en mi interior,
y no rezongue:
“Soy un esclavo encarcelado!”
Poema de Lucian Blaga traducido al castellano por Pere Bessó
Ai las, vull ballar com mai no he ballat!
Que Déu no se senta
dins de mí
un esclau a la presó – encadenat.
Terra, dóna’m ales:
sageta vull ser per a ferir
la immensitat,
no veure ja al voltant sinó cel,
a dalt, cel,
i cel davall de mi-
i encés en les ones de llum
ballar
besllumenat d’impulsos inaudits
perquè respire lliurement Déu en mi,
i no exclame tristós:
“Sóc un esclau empresonat!”
Poema de Lucian Blaga traduït al català per Pere Bessó
*****
Vreau să joc!
O, vreau să joc cum niciodată n-am jucat!
Să nu se simtă Dumnezeu
în mine
un rob în temniţă – încătuşat.
Pământule, dă-mi aripi:
săgeată vreau să fiu să spintec
nemărginirea,
să nu mai văd în preajmă decât cer,
deasupra, cer,
şi cer sub mine -
şi-aprins în valuri de lumină
să joc
străfulgerat de-avânturi nemaipomenite
ca să răsufle liber Dumnezeu în mine,
să nu cârtească:
“Sunt rob în temniţă!”
Lucian Blaga
*****
QUIERO BAILAR!
Oh, quiero bailar como nunca bailé!
Que Dios no se sienta
dentro de mí
un esclavo en prisión –encadenado.
Tierra, dame alas:
saeta quiero ser para herir
la inmensidad,
no ver ya alrededor más que cielo,
en lo alto, cielo,
y cielo bajo de mí-
y encendido en las ondas de luz
bailar
vislumbrado por impulsos inauditos
para que Dios respire libre en mi interior,
y no rezongue:
“Soy un esclavo encarcelado!”
Poema de Lucian Blaga traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Lucian Blaga,
Pere Bessó
PLOM
*
Dormien profundament els taüts de plom,
I les flors de plom i el vestit funerari -
Em quedí sol en la cripta... i feia vent...
I cruixien les corones de plom.
Dormia regirat el meu amor de plom
Damunt de flors de plom, I comencí a cridar-lo -
Em quedí sol junt al mort... i feia fred...
I li penjaven les ales de plom.
Poema de George Bacovia traduït al català per Pere Bessó
*****
PLUMB
Dormeau adânc sicriele de plumb,
Si flori de plumb si funerar vestmint --
Stam singur în cavou... si era vint...
Si scirtiiau coroanele de plumb.
Dormea întors amorul meu de plumb
Pe flori de plumb, si-am inceput sa-l strig --
Stam singur lânga mort... si era frig...
Si-i atirnau aripile de plumb.
George Bacovia
*****
PLOMO
Dormían profundamente los ataúdes de plomo,
Y las flores de plomo y el vestido funerario -
Me quedé solo en la cripta... y hacía viento...
Y crujían las coronas de plomo.
Dormía revuelto mi amor de plomo
Sobre flores de plomo, Y empecé a llamarlo -
Me quedé solo junto al muerto... y hacía frío...
Y le colgaban las alas de plomo.
Poema de George Bacovia traducido al castellano por Pere Bessó
Dormien profundament els taüts de plom,
I les flors de plom i el vestit funerari -
Em quedí sol en la cripta... i feia vent...
I cruixien les corones de plom.
Dormia regirat el meu amor de plom
Damunt de flors de plom, I comencí a cridar-lo -
Em quedí sol junt al mort... i feia fred...
I li penjaven les ales de plom.
Poema de George Bacovia traduït al català per Pere Bessó
*****
PLUMB
Dormeau adânc sicriele de plumb,
Si flori de plumb si funerar vestmint --
Stam singur în cavou... si era vint...
Si scirtiiau coroanele de plumb.
Dormea întors amorul meu de plumb
Pe flori de plumb, si-am inceput sa-l strig --
Stam singur lânga mort... si era frig...
Si-i atirnau aripile de plumb.
George Bacovia
*****
PLOMO
Dormían profundamente los ataúdes de plomo,
Y las flores de plomo y el vestido funerario -
Me quedé solo en la cripta... y hacía viento...
Y crujían las coronas de plomo.
Dormía revuelto mi amor de plomo
Sobre flores de plomo, Y empecé a llamarlo -
Me quedé solo junto al muerto... y hacía frío...
Y le colgaban las alas de plomo.
Poema de George Bacovia traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
George Bacovia,
Pere Bessó
dilluns, 7 de maig de 2012
CANÇÓ DE BRESSOL PER A GENT SOLITÂRIA
*
Sóc al teu costat, amor meu.
Sigues feliç.
Jo no t’he conegut. Tu no m’has conegut.
Els infants nostres no naixeran.
No tenim què perdre.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm en pau.
De tant com en hem estimat,
hem mastegat la terra bojament,
ens hem arrapat les galtes i ens hem espellegat els genolls,
mantenint embridats – paranys – els desigs.
Ara hem vençut. Som lligats
eternament per un aspre jurament –
ningú mai no ha de saber
el que només nosaltres hem trobat.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm tranquil.
Poema de Liliana Armaşu traduït al català per Pere Bessó
*****
Poem de leagăn pentru oamenii singuri
Sunt lângă tine, dragostea mea.
Fii fericit.
Eu nu te-am cunoscut. Tu nu m-ai cunoscut.
Copiii noştri nu se vor naşte.
Nu avem ce pierde.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
De mult ce ne-am iubit,
am mâncat pământ în prostie,
ne-am scrijelit obrajii şi ne-am zdrobit genunchii,
ţinând în frâu – capcane – dorinţele.
Acum am învins. Suntem legaţi
de-a pururi de-un aspru legământ –
nimeni niciodată să nu ştie
ce doar noi am aflat.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
Liliana Armaşu
*****
POEMA ARRULLO PARA LOS SOLITARIOS
Estoy cerca de ti, mi amor.
Que seas feliz.
Yo no te he conocido. Tú no me has conocido.
Nuestros niños no van a nacer.
No tenemos nada que perder.
La ternura nos acompañó todo el tiempo, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
De tanto amor,
hemos masticado la tierra como unos tontos,
nos hemos rasgado las mejillas y nos hemos roto las rodillas,
teniendo atrapados - en ratoneras - los deseos.
Ahora hemos vencido. Estamos unidos
hasta el final por un duro juramento -
que nadie nunca tiene que saber
lo que que nosotros hemos oído.
La ternura siempre nos ha acompañado, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
Poema de Liliana Armaşu traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________
Liliana Armaşu (1972), basarabiana, nacida en la otra orilla del río Prut. licenciada en Periodismo y Ciencias de la Información. Redactora de diversas revistas literarias. Ha publicado hasta ahora dos poemarios: “Eu scriu… Tu scrii… El este” (2001) [Yo escribo… Tú escribes… Él es] i “Singurătatea de miercuri” (2010) [Soledad de miércoles]. Es una poeta de escritura lenta, pero ya conocida y considerada por la crítica rumana como una de las voces a tener en cuenta.
Sóc al teu costat, amor meu.
Sigues feliç.
Jo no t’he conegut. Tu no m’has conegut.
Els infants nostres no naixeran.
No tenim què perdre.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm en pau.
De tant com en hem estimat,
hem mastegat la terra bojament,
ens hem arrapat les galtes i ens hem espellegat els genolls,
mantenint embridats – paranys – els desigs.
Ara hem vençut. Som lligats
eternament per un aspre jurament –
ningú mai no ha de saber
el que només nosaltres hem trobat.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm tranquil.
Poema de Liliana Armaşu traduït al català per Pere Bessó
*****
Poem de leagăn pentru oamenii singuri
Sunt lângă tine, dragostea mea.
Fii fericit.
Eu nu te-am cunoscut. Tu nu m-ai cunoscut.
Copiii noştri nu se vor naşte.
Nu avem ce pierde.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
De mult ce ne-am iubit,
am mâncat pământ în prostie,
ne-am scrijelit obrajii şi ne-am zdrobit genunchii,
ţinând în frâu – capcane – dorinţele.
Acum am învins. Suntem legaţi
de-a pururi de-un aspru legământ –
nimeni niciodată să nu ştie
ce doar noi am aflat.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
Liliana Armaşu
*****
POEMA ARRULLO PARA LOS SOLITARIOS
Estoy cerca de ti, mi amor.
Que seas feliz.
Yo no te he conocido. Tú no me has conocido.
Nuestros niños no van a nacer.
No tenemos nada que perder.
La ternura nos acompañó todo el tiempo, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
De tanto amor,
hemos masticado la tierra como unos tontos,
nos hemos rasgado las mejillas y nos hemos roto las rodillas,
teniendo atrapados - en ratoneras - los deseos.
Ahora hemos vencido. Estamos unidos
hasta el final por un duro juramento -
que nadie nunca tiene que saber
lo que que nosotros hemos oído.
La ternura siempre nos ha acompañado, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
Poema de Liliana Armaşu traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________
Liliana Armaşu (1972), basarabiana, nacida en la otra orilla del río Prut. licenciada en Periodismo y Ciencias de la Información. Redactora de diversas revistas literarias. Ha publicado hasta ahora dos poemarios: “Eu scriu… Tu scrii… El este” (2001) [Yo escribo… Tú escribes… Él es] i “Singurătatea de miercuri” (2010) [Soledad de miércoles]. Es una poeta de escritura lenta, pero ya conocida y considerada por la crítica rumana como una de las voces a tener en cuenta.
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Liliana Armaşu
UN ALTRE EPILEG
*
Migdia amb totes les flaires tancades amb pany i clau darrere de la porta del bosc,
les pedres de torrent endurides, que han fet un alt ça i lla al prat
i es tapen la boca vençudes per la set o pel mateix pes,
amnèsia total dels mecs peus nus que passen lentament per entre elles.
Itinerari arbitrari fet sense passió, l’ultim camí serpentejant
pel que passa cadascun dels moribunds cap a una altra llum,
aquella que brilla amb resplendor a la fi de qualsevol marxa de cec,
arrossegat pels seus instints ocults sota la pell del pecat.
Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ALT EPILOG
Amiază cu toate mirezmele zăvorâte după poarta pădurii,
pietre rostogolite cu greu, ce au poposit ici-colo pe pajiște
și-și astupă gura doborâte de sete sau de propria greutate,
amnezie totală a inșilor desculț care trec alene printre ele.
Itinerar arbitrar făcut fără patimă, ultimul drum în serpentină
pe care pășesc câte unul cei muribunzi către o altă lumină,
cea ce sclipește orbitor la capătul oricărei călătorii de om orb,
condus de instinctele sale ascunse sub pielea păcatului.
Andrei Langa
*****
OTRO EPÍLOGO
Mediodía con todos sus aromas cerrados a pestillo tras la puerta del bosque,
los duros cantos rodados, que se detuvieron aquí y allá en el prado
y se tapan la boca vencidos per la sed o por el propio peso,
amnesia total de los tipos de pies descalzos que pasan lentamente por entre ellos.
Itinerario arbitrario hecho sin pasión, el último camino serpenteante
por donde pasa cada uno de los moribundos a otra luz,
aquella que brilla resplandeciente al final de cualquier marcha de ciego,
llevado por sus instintos ocultos bajo la piel del pecado.
Poema de Andrei Langa traducido al castellano por Pere Bessó
Migdia amb totes les flaires tancades amb pany i clau darrere de la porta del bosc,
les pedres de torrent endurides, que han fet un alt ça i lla al prat
i es tapen la boca vençudes per la set o pel mateix pes,
amnèsia total dels mecs peus nus que passen lentament per entre elles.
Itinerari arbitrari fet sense passió, l’ultim camí serpentejant
pel que passa cadascun dels moribunds cap a una altra llum,
aquella que brilla amb resplendor a la fi de qualsevol marxa de cec,
arrossegat pels seus instints ocults sota la pell del pecat.
Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ALT EPILOG
Amiază cu toate mirezmele zăvorâte după poarta pădurii,
pietre rostogolite cu greu, ce au poposit ici-colo pe pajiște
și-și astupă gura doborâte de sete sau de propria greutate,
amnezie totală a inșilor desculț care trec alene printre ele.
Itinerar arbitrar făcut fără patimă, ultimul drum în serpentină
pe care pășesc câte unul cei muribunzi către o altă lumină,
cea ce sclipește orbitor la capătul oricărei călătorii de om orb,
condus de instinctele sale ascunse sub pielea păcatului.
Andrei Langa
*****
OTRO EPÍLOGO
Mediodía con todos sus aromas cerrados a pestillo tras la puerta del bosque,
los duros cantos rodados, que se detuvieron aquí y allá en el prado
y se tapan la boca vencidos per la sed o por el propio peso,
amnesia total de los tipos de pies descalzos que pasan lentamente por entre ellos.
Itinerario arbitrario hecho sin pasión, el último camino serpenteante
por donde pasa cada uno de los moribundos a otra luz,
aquella que brilla resplandeciente al final de cualquier marcha de ciego,
llevado por sus instintos ocultos bajo la piel del pecado.
Poema de Andrei Langa traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Pere Bessó
A LA TOMBA D'IMMANUEL KANT
*
Res. La tardor amb ningú. El crepuscle
damunt del casc antic des d’on s’esbat el sol
ros.
Ningú és el nom del Numen.
Espectacle amb Numen.
Més lluny és Més allà del nostre
enteniment humà. És carrera de l’espai amb
l’avidesa de signes en els buits-símbols que
es plany, s’anul·la per sí mateixa i no es
controla
per Ningú,
si es controla...
Es fa fosc.
Moment sense precedent.
Oasi en el transcendent.
Ús de somrís en el no-res.
Signes cabalístics
en la tomba del filòsof Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MORMÂNTUL LUI IMMANUEL KANT
Nimic. Toamnă cu nimeni. Amurg
peste burgul din care se zbate soarele
rumen.
Nimeni e numele Numelui.
Spectacol cu Numen.
Mai departe e Din-colo de-nţelegerea
noastră umană. E goana din spaţiul cu
nesaţiul de semne în goluri-simboluri ce
se regretă, se anulează de la sine şi se
controlează
de Nimeni,
dacă se controlează...
Înserează.
Moment fără precedent.
Oază în transcendent.
Uz de surâs în neant.
Semne cabalistice
pe mormântul filosofului Immanuel Kant...
Victor Teleucă
*****
A LA TUMBA DE IMMANUEL KANT
Nada. El otoño con nadie. El crepúsculo
sobre la metrópolis en donde agoniza el sol
rubicundo.
Nadie es el nombre del Nombre.
Espectáculo con Numen.
Más allá es Desde el otro lado de nuestro
entendimiento humano. Es la fuga del espacio con
su hambre de signos en los huecos-símbolos que
tiene pena, se anula por si mismo y se
controla
de la Nada,
si se controla...
Atardece.
Momento único.
El oasis en transcendencia.
El uso de sonrisa en vacío.
Signos cabalísticos
sobre la tumba del filósofo Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traducido al castellano por Andrei Langa
Res. La tardor amb ningú. El crepuscle
damunt del casc antic des d’on s’esbat el sol
ros.
Ningú és el nom del Numen.
Espectacle amb Numen.
Més lluny és Més allà del nostre
enteniment humà. És carrera de l’espai amb
l’avidesa de signes en els buits-símbols que
es plany, s’anul·la per sí mateixa i no es
controla
per Ningú,
si es controla...
Es fa fosc.
Moment sense precedent.
Oasi en el transcendent.
Ús de somrís en el no-res.
Signes cabalístics
en la tomba del filòsof Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MORMÂNTUL LUI IMMANUEL KANT
Nimic. Toamnă cu nimeni. Amurg
peste burgul din care se zbate soarele
rumen.
Nimeni e numele Numelui.
Spectacol cu Numen.
Mai departe e Din-colo de-nţelegerea
noastră umană. E goana din spaţiul cu
nesaţiul de semne în goluri-simboluri ce
se regretă, se anulează de la sine şi se
controlează
de Nimeni,
dacă se controlează...
Înserează.
Moment fără precedent.
Oază în transcendent.
Uz de surâs în neant.
Semne cabalistice
pe mormântul filosofului Immanuel Kant...
Victor Teleucă
*****
A LA TUMBA DE IMMANUEL KANT
Nada. El otoño con nadie. El crepúsculo
sobre la metrópolis en donde agoniza el sol
rubicundo.
Nadie es el nombre del Nombre.
Espectáculo con Numen.
Más allá es Desde el otro lado de nuestro
entendimiento humano. Es la fuga del espacio con
su hambre de signos en los huecos-símbolos que
tiene pena, se anula por si mismo y se
controla
de la Nada,
si se controla...
Atardece.
Momento único.
El oasis en transcendencia.
El uso de sonrisa en vacío.
Signos cabalísticos
sobre la tumba del filósofo Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traducido al castellano por Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa Trad.,
Victor Teleucă
HAMSTER EN LA RODA
*
era la tardor esperava l’acompliment de les promeses
m’agafà així una nostàlgia activa
mirava al darrere, veia només seqüències tallades
totes tenien el gust marcit i de bades
tractava de descriure la fisiologia d’aquella tristesa
que portava dins de mi
"com si fores un hamster en la roda"
em resumí Clarissa que
sempre s’expressa directament, amb el desapassionament
de l’expert que treballa en un tractat
al voltant de l’home de l’est
...o l’home de la frontera
com m’agrada també dir.
Poema de Vasile Gârneţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Hamster pe roată
era toamnă aşteptam împlinirea promisiunilor
mă cuprinse aşa o nostalgie activă
priveam în urmă, vedeam doar secvenţe tăiate
toate aveau gustul veşted şi în zadar
încercam să descriu fiziologia acelei tristeţi
pe care o purtam în mine
"parcă ai fi un hamster pe roată"
m-a rezumat Clarisa care
se exprima întotdeauna direct, cu răceala
unui expert ce lucrează la un tratat
despre omul din est
...sau omul de la frontieră
cum îmi place chiar mie să spun.
Vasile Gârneţ
*****
HAMSTER EN LA RUEDA
era otoño aguardaba el cumplimiento de las promesas
así me cogió una nostalgia activa
miraba atrás, sólo veía secuencias cortadas
todas tenían el gusto ajado y en vano
trataba de describir la fisiología de aquella tristeza
que llevaba dentro de mí
"como si fueras un hamster en la rueda"
me resumió Clarisa que
siempre se expresa directamente, con el
distanciamiento
del experto que trabaja en un tratado
del hombre del este
...o el hombre de la frontera
como a mi también me agrada decir.
Poema de Vasile Gârneţ traducido al castellano por Pere Bessó
_______________________________
El poeta, narrador y ensayista basarabiano Vasile Gârneţ (1958, Hanasenii Noi, comtat de Lapusna, Republica Moldova). Licenciado en la Facultad de Periodismo de la Universidad de Chisinau. Miembro de la Unión de Escritores de la República Moldava y de Rumanía y del PEN Club. Redactor-jefe de la Editorial Hyperion de Chisinau, y desde 1994 director de la revista Contrafort. Desarrolla una incesante actividad periodística publicistica tanto en Chisinau como en Rumanía. Obtuvo bolsas de estudios y de creación en Alemania (1995), EEUU (1998), Cehia (2000, 2001) y participó en Literatur Express Europa 2000 –un periplo literario por 14 países europeos, organizados por Literatur WERKSTAD (Berlin) y el Consejo de Europa. Está presente con sus versos en muchas antologías de Europa. Poemas suyos han sido traducidos en EEUU, Alemania, Italia, Francia, Holanda, Rusia, Portugal, España, Polonia, Lituania, Estonia, Letonia, Suecia, Bélgica... Ha publicado: Martorul (novela, 1990), Peisaje bolnave (poesía, 1990), Personaj in gradina uitata (poesía, 1992 –Premio de la Unión de Escritores de Rumanía), Campia Borges (poesía –Premio de la Unión de Escritores de la República Moldava), Intelectualul ca diversiune. Fragmente tragicomice de inadecvare la realitate (emsayo, publicistica, Polirom, 2005 –Premiul Uniunii Scriitorilor din Republica Moldova). La Cartea Romaneasca ha publicado el volumen Literatur Express. Europa de la fereastra vagonului (diario, en colaboración con Vitalie Ciobanu, 2007), que le valió el Premio de la Unión de Escritores de Rumanía, Filial Chisinau. Más detalles en su blog personal: http://www.contrafort.md/vasilegarnet
era la tardor esperava l’acompliment de les promeses
m’agafà així una nostàlgia activa
mirava al darrere, veia només seqüències tallades
totes tenien el gust marcit i de bades
tractava de descriure la fisiologia d’aquella tristesa
que portava dins de mi
"com si fores un hamster en la roda"
em resumí Clarissa que
sempre s’expressa directament, amb el desapassionament
de l’expert que treballa en un tractat
al voltant de l’home de l’est
...o l’home de la frontera
com m’agrada també dir.
Poema de Vasile Gârneţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Hamster pe roată
era toamnă aşteptam împlinirea promisiunilor
mă cuprinse aşa o nostalgie activă
priveam în urmă, vedeam doar secvenţe tăiate
toate aveau gustul veşted şi în zadar
încercam să descriu fiziologia acelei tristeţi
pe care o purtam în mine
"parcă ai fi un hamster pe roată"
m-a rezumat Clarisa care
se exprima întotdeauna direct, cu răceala
unui expert ce lucrează la un tratat
despre omul din est
...sau omul de la frontieră
cum îmi place chiar mie să spun.
Vasile Gârneţ
*****
HAMSTER EN LA RUEDA
era otoño aguardaba el cumplimiento de las promesas
así me cogió una nostalgia activa
miraba atrás, sólo veía secuencias cortadas
todas tenían el gusto ajado y en vano
trataba de describir la fisiología de aquella tristeza
que llevaba dentro de mí
"como si fueras un hamster en la rueda"
me resumió Clarisa que
siempre se expresa directamente, con el
distanciamiento
del experto que trabaja en un tratado
del hombre del este
...o el hombre de la frontera
como a mi también me agrada decir.
Poema de Vasile Gârneţ traducido al castellano por Pere Bessó
_______________________________
El poeta, narrador y ensayista basarabiano Vasile Gârneţ (1958, Hanasenii Noi, comtat de Lapusna, Republica Moldova). Licenciado en la Facultad de Periodismo de la Universidad de Chisinau. Miembro de la Unión de Escritores de la República Moldava y de Rumanía y del PEN Club. Redactor-jefe de la Editorial Hyperion de Chisinau, y desde 1994 director de la revista Contrafort. Desarrolla una incesante actividad periodística publicistica tanto en Chisinau como en Rumanía. Obtuvo bolsas de estudios y de creación en Alemania (1995), EEUU (1998), Cehia (2000, 2001) y participó en Literatur Express Europa 2000 –un periplo literario por 14 países europeos, organizados por Literatur WERKSTAD (Berlin) y el Consejo de Europa. Está presente con sus versos en muchas antologías de Europa. Poemas suyos han sido traducidos en EEUU, Alemania, Italia, Francia, Holanda, Rusia, Portugal, España, Polonia, Lituania, Estonia, Letonia, Suecia, Bélgica... Ha publicado: Martorul (novela, 1990), Peisaje bolnave (poesía, 1990), Personaj in gradina uitata (poesía, 1992 –Premio de la Unión de Escritores de Rumanía), Campia Borges (poesía –Premio de la Unión de Escritores de la República Moldava), Intelectualul ca diversiune. Fragmente tragicomice de inadecvare la realitate (emsayo, publicistica, Polirom, 2005 –Premiul Uniunii Scriitorilor din Republica Moldova). La Cartea Romaneasca ha publicado el volumen Literatur Express. Europa de la fereastra vagonului (diario, en colaboración con Vitalie Ciobanu, 2007), que le valió el Premio de la Unión de Escritores de Rumanía, Filial Chisinau. Más detalles en su blog personal: http://www.contrafort.md/vasilegarnet
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Vasile Gârneţ
dijous, 1 de març de 2012
MURS A LA CIUTAT D'HIVERN
*
pels carrers passa l’hivern
la gent viu en llaunes de conserva
la gent té comes punts signes de exclamació
cavalls salvatges arriben a l’escorxador els carnissers melmelada d’animalsdomesticats
no sóc el vostre germà ni la vostra germana ni aigua viva o morta
no sóc ombra el muscle maixella tíbia o el vostre cervell
sóc l’hivern i la tardor dels tristos i patètics
aquell que calla i s’enfila l’heura pels murs florits
aquell que porta amb ell les visions escorregudes d’energia
sé com és
se t’inflen les venes escopeixes a l’espill dónes punyades en les vitrines del dia
més enllà de l’èxtasi udol ardor flama
sobri i mut el cor de pedra del que estima aquesta claveguera apocalíptica
el món amb les seues infinites perllongacions les efemèrides repugnants dela malenconia
metàfora amarga del tedi
amb ulls lliurats per damunt del cap duent al bec una llàntia d’argent queil·lumina la ciutat
si veus un tipus evita’l t’estimarà i rebentarà sol
si veus una pedra pren-la en braços esdevindrà un home
saps com és?
més enllà de la paraula només teulats
més enllà dels teulats
finestres
signes per a més tard
udolaments de fera adormida al moment
a la ciutat d’hivern
només murs
ningú
només murs
Poema de Dana Banu traduït al català per Pere Bessó
*****
Ziduri în orașul de iarnă
oamenii trăiesc în cutii de conserve
oamenii au virgule puncte semne de exclamare
caii sălbatici ajung la abator măcelăriile gem de animale îmblânzite
nu sunt fratele vostru nici sora voastră nici apa vie sau moartă
nu sunt umbra umărul mandibula tibia sau creierul vostru
sunt iarna şi toamna celor triști şi patetici
cel care tace şi urcă iederă pe ziduri mucegăite
cel care poartă cu el viziuni stoarse de vlagă
ştiu cum e
ţi se umflă venele scuipi în oglindă dai cu pumnul în vitrinele zilei
dincolo de extaz urlet ardoare flacără
sobră şi mută inima de piatră a celui care iubește haznaua asta apocaliptică
lumea cu infinitele ei prelungiri efemeridele scârboase ale melancoliei
metafora crâncenă a plictisului
cu ochii daţi peste cap purtând în cioc o candelă de argint care luminează oraşul
dacă vezi un om ocolește-l te va iubi şi va crăpa singur
dacă vezi o piatră ia-o în brațe va deveni om
ştii cum e?
dincolo de cuvânt doar acoperișuri
dincolo de acoperișuri
ferestre
semne pentru mai târziu
urlete de fiară adormită la timp
în orașul de iarnă
doar ziduri
niciun om
doar ziduri
Dana Banu
*****
MUROS EN LA CIUDAD DE INVIERNO
por las calles pasa el invierno
la gente vive en latas de conserva
la gente tiene comas puntos signos de exclamación
caballos salvajes llegan al matadero los carniceros mermelada de animalesdomesticados
no soy vuestro hermano ni vuestra hermana ni agua viva o muerta
no soy sombra el hombro mandíbula tibia o vuestro cerebro
soy invierno y otoño de los tristes y patéticos
el que calla y trepa la hiedra por los muros mohosos
el que lleva consigo visiones exprimidas de poder.
Sé cómo es
se te inflan las venas escupes en el espejo das con el puño en las vitrinas deldía
más allá del éxtasis alarido ardor llama
sobrio y mudo corazón de piedra del que estima esta cloaca apocalíptica
el mundo con sus infinitas extensiones las repugnantes efemérides de lamelancolía
metáfora amarga del tedio
con los ojos por sobre la cabeza llevando en el pico un velón de plata queilumina la ciudad
si ves a alguien evítalo te amará y reventará solo
si ves una piedra cógela en brazos se convertirá en hombre
¿sabes cómo es?
Más allá de la palabra sólo tejados
más allá de los tejados
ventanas
signos para más tarde
aullidos de fiera adormecida al momento
en la ciudad de invierno
sólo muros
nadie
sólo muros
Poema de Dana Banu traducido al castellano por Pere Besso
_______________________
La poeta y narradora Dana Banu (Târgu-Mureş, 1970) hizo su debut literario cuando apenas contaba catorce años en la revista Astra. Ha publicado Pe malulcelălalt al râului, poemas (1986); Poeme de îmblânzit Magda-Lena, poemas enprosa (1991);Oraşul părăsit, narrativa breve (2000); Poezii din ţara lui elian, poemas (2007); Magda-Lena et les signes, novela (2009); Cântecul samovarelor, poemas (2011). Colaboradora en revistas y antologías de Rumanía, Canada, Francia, Italia, Haití, Hungría, Turquía, Grecia, EEUU, Alemania... Podemos
seguirla en su blog personal http://danabanuelian.wordpress.com
y su correo electrónico: danabanu2006@yahoo.fr
pels carrers passa l’hivern
la gent viu en llaunes de conserva
la gent té comes punts signes de exclamació
cavalls salvatges arriben a l’escorxador els carnissers melmelada d’animalsdomesticats
no sóc el vostre germà ni la vostra germana ni aigua viva o morta
no sóc ombra el muscle maixella tíbia o el vostre cervell
sóc l’hivern i la tardor dels tristos i patètics
aquell que calla i s’enfila l’heura pels murs florits
aquell que porta amb ell les visions escorregudes d’energia
sé com és
se t’inflen les venes escopeixes a l’espill dónes punyades en les vitrines del dia
més enllà de l’èxtasi udol ardor flama
sobri i mut el cor de pedra del que estima aquesta claveguera apocalíptica
el món amb les seues infinites perllongacions les efemèrides repugnants dela malenconia
metàfora amarga del tedi
amb ulls lliurats per damunt del cap duent al bec una llàntia d’argent queil·lumina la ciutat
si veus un tipus evita’l t’estimarà i rebentarà sol
si veus una pedra pren-la en braços esdevindrà un home
saps com és?
més enllà de la paraula només teulats
més enllà dels teulats
finestres
signes per a més tard
udolaments de fera adormida al moment
a la ciutat d’hivern
només murs
ningú
només murs
Poema de Dana Banu traduït al català per Pere Bessó
*****
Ziduri în orașul de iarnă
oamenii trăiesc în cutii de conserve
oamenii au virgule puncte semne de exclamare
caii sălbatici ajung la abator măcelăriile gem de animale îmblânzite
nu sunt fratele vostru nici sora voastră nici apa vie sau moartă
nu sunt umbra umărul mandibula tibia sau creierul vostru
sunt iarna şi toamna celor triști şi patetici
cel care tace şi urcă iederă pe ziduri mucegăite
cel care poartă cu el viziuni stoarse de vlagă
ştiu cum e
ţi se umflă venele scuipi în oglindă dai cu pumnul în vitrinele zilei
dincolo de extaz urlet ardoare flacără
sobră şi mută inima de piatră a celui care iubește haznaua asta apocaliptică
lumea cu infinitele ei prelungiri efemeridele scârboase ale melancoliei
metafora crâncenă a plictisului
cu ochii daţi peste cap purtând în cioc o candelă de argint care luminează oraşul
dacă vezi un om ocolește-l te va iubi şi va crăpa singur
dacă vezi o piatră ia-o în brațe va deveni om
ştii cum e?
dincolo de cuvânt doar acoperișuri
dincolo de acoperișuri
ferestre
semne pentru mai târziu
urlete de fiară adormită la timp
în orașul de iarnă
doar ziduri
niciun om
doar ziduri
Dana Banu
*****
MUROS EN LA CIUDAD DE INVIERNO
por las calles pasa el invierno
la gente vive en latas de conserva
la gente tiene comas puntos signos de exclamación
caballos salvajes llegan al matadero los carniceros mermelada de animalesdomesticados
no soy vuestro hermano ni vuestra hermana ni agua viva o muerta
no soy sombra el hombro mandíbula tibia o vuestro cerebro
soy invierno y otoño de los tristes y patéticos
el que calla y trepa la hiedra por los muros mohosos
el que lleva consigo visiones exprimidas de poder.
Sé cómo es
se te inflan las venas escupes en el espejo das con el puño en las vitrinas deldía
más allá del éxtasis alarido ardor llama
sobrio y mudo corazón de piedra del que estima esta cloaca apocalíptica
el mundo con sus infinitas extensiones las repugnantes efemérides de lamelancolía
metáfora amarga del tedio
con los ojos por sobre la cabeza llevando en el pico un velón de plata queilumina la ciudad
si ves a alguien evítalo te amará y reventará solo
si ves una piedra cógela en brazos se convertirá en hombre
¿sabes cómo es?
Más allá de la palabra sólo tejados
más allá de los tejados
ventanas
signos para más tarde
aullidos de fiera adormecida al momento
en la ciudad de invierno
sólo muros
nadie
sólo muros
Poema de Dana Banu traducido al castellano por Pere Besso
_______________________
La poeta y narradora Dana Banu (Târgu-Mureş, 1970) hizo su debut literario cuando apenas contaba catorce años en la revista Astra. Ha publicado Pe malulcelălalt al râului, poemas (1986); Poeme de îmblânzit Magda-Lena, poemas enprosa (1991);Oraşul părăsit, narrativa breve (2000); Poezii din ţara lui elian, poemas (2007); Magda-Lena et les signes, novela (2009); Cântecul samovarelor, poemas (2011). Colaboradora en revistas y antologías de Rumanía, Canada, Francia, Italia, Haití, Hungría, Turquía, Grecia, EEUU, Alemania... Podemos
seguirla en su blog personal http://danabanuelian.wordpress.com
y su correo electrónico: danabanu2006@yahoo.fr
dissabte, 25 de febrer de 2012
SÓC UN SALZE
*
sóc un salze
que gemega
amb les branques
cap al cel
Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó
*****
SUNT O SALCIE
sunt o salcie
ce-și plânge
ramurile
către cer
Emil Cioran
*****
SOY UN SAUCE
soy un sauce
que se duele
con las ramas
hacia el cielo
Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó
sóc un salze
que gemega
amb les branques
cap al cel
Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó
*****
SUNT O SALCIE
sunt o salcie
ce-și plânge
ramurile
către cer
Emil Cioran
*****
SOY UN SAUCE
soy un sauce
que se duele
con las ramas
hacia el cielo
Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Emiil Cioran,
Pere Bessó
EMIL CIORAN
*
Si l’home no haguera sabut introduir un deliri voluptuós en la soledat, ja faria molt de temps que s’hauria il·luminat la foscor!
Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó
*****
Dacă omul n-ar fi știut introduce un delir voluptos în singurătate, demult s-ar fi aprins întunericul!
Emil Cioran
*****
Si el hombre no hubiera sabido introducir un delirio voluptuoso en la soledad, haría mucho tiempo que se habría iluminado la oscuridad!
Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó
Si l’home no haguera sabut introduir un deliri voluptuós en la soledat, ja faria molt de temps que s’hauria il·luminat la foscor!
Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó
*****
Dacă omul n-ar fi știut introduce un delir voluptos în singurătate, demult s-ar fi aprins întunericul!
Emil Cioran
*****
Si el hombre no hubiera sabido introducir un delirio voluptuoso en la soledad, haría mucho tiempo que se habría iluminado la oscuridad!
Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó
EL SOMNI REVISITAT
*
Apagues l’espelma cada vesprada, beses la foscor,
dient “bona nit” al llit i a la cadira cega,
que sostenen el teu cos quan aquest demana repòs
i s’obstina a relaxar-se en els seus abraços.
La nit inert t’afeixuga, ve de tot arreu,
viatges amb ella dins d’un somni que desapareix al matí,
emportant-se arbres cansats de les seues branques irreals
i un tipus escarransit perdut per les soques de fang.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Visul revăzut
Stingi lumânarea în fiecare seară, săruți întunericul,
spunând “noapte bună” patului și scaunului orb,
cei ce susțin corpul tău când acesta cere odihnă
și se obstinează să se relaxeze în îmbrățișările lor.
Noaptea inertă te copleșește, vine de peste tot,
călătorești cu ea într-un vis ce dispare spre dimineața,
luând cu sine copaci obosiți de ramurile lor ireale
și un tip pirpiriu rătăcit printre tulpinile de lut.
Andrei Langa
*****
EL SUEÑO REVISITADO
Apagas la vela cada tarde, besas la oscuridad,
diciendo “buenas noches” a la cama y a la silla ciega,
los únicos que sostienen tu cuerpo cuando este pide descanso
y persiste en relajarse solo en sus abrazos.
La noche inerte te desanima, viene por todos los lados,
viajas con ella en un sueño que desaparece por la mañana,
llevando consigo árboles cansados de sus ramas irreales
y a un individuo canijo perdido entre los troncos de barro.
Andrei Langa
Apagues l’espelma cada vesprada, beses la foscor,
dient “bona nit” al llit i a la cadira cega,
que sostenen el teu cos quan aquest demana repòs
i s’obstina a relaxar-se en els seus abraços.
La nit inert t’afeixuga, ve de tot arreu,
viatges amb ella dins d’un somni que desapareix al matí,
emportant-se arbres cansats de les seues branques irreals
i un tipus escarransit perdut per les soques de fang.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Visul revăzut
Stingi lumânarea în fiecare seară, săruți întunericul,
spunând “noapte bună” patului și scaunului orb,
cei ce susțin corpul tău când acesta cere odihnă
și se obstinează să se relaxeze în îmbrățișările lor.
Noaptea inertă te copleșește, vine de peste tot,
călătorești cu ea într-un vis ce dispare spre dimineața,
luând cu sine copaci obosiți de ramurile lor ireale
și un tip pirpiriu rătăcit printre tulpinile de lut.
Andrei Langa
*****
EL SUEÑO REVISITADO
Apagas la vela cada tarde, besas la oscuridad,
diciendo “buenas noches” a la cama y a la silla ciega,
los únicos que sostienen tu cuerpo cuando este pide descanso
y persiste en relajarse solo en sus abrazos.
La noche inerte te desanima, viene por todos los lados,
viajas con ella en un sueño que desaparece por la mañana,
llevando consigo árboles cansados de sus ramas irreales
y a un individuo canijo perdido entre los troncos de barro.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
L'AMOR DELS DICTADORS
*
Al voltant de l’amor del teu proper parlarem més tard,
al seu voltant tenim prou de temps per fer refilets
a l’oïda de les dones mentre elles se’n riuen ben a gust,
posant a prova la paciència de les sentinelles que són de guàrdia
a la porta dels palaus de porcellana dels dictadors,
aquells que dormen a la nit amb novel·les porno davall del coixí,
i de dia es banyen amb les sirenes en la piscina de natació,
mossegant-les repetidament en els durs mugrons;
crua pel·lícula enregistrada que la traus de context
amb tota la seua degradant repulsió no revelada del tot,
fins que aquests són posats al paretó i se’ls dicta directament
sentència de condemna a mort per assagetament,
perquè en acabant el pelotó de execució endrece les sagetes
i aguaite dòcilment que ressone una ordre donada des de dalt,
així com ho faria de costum una dotzena de cupidos justiciers,
apuntant en tot moment als pits sense cor.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
DRAGOSTEA DICTATORILOR
Despre dragostea reciprocă vom vorbi mai târziu,
despre dânsa avem timp berechet să ciripim
la urechile feminelor iar ele să izbucnească în râs,
punând la încercare răbdarea santinelelor care stau de pază
la poarta palatelor de porțelan ale dictatorilor,
cei care dorm noaptea cu romane porno sub perină,
iar ziua se scaldă cu sirenele în bazinul de înot,
ciugulind în mod repetat din mameloanele tari;
cumplită peliculă înregistrată ce o desprinzi din context
cu toată degringolada-i repugnantă nedevelopată integral,
până când aceștia sunt puși la zid și li se dictează direct
sentința de condamnare la moarte prin săgetare,
ca mai apoi plutonul de execuție să își îndrepte săgețile
și să aștepte docil să răsune un ordin dat de sus,
așa cum ar face-o de obicei o duzină de cupidoni justițiari.
ochind permanent în piepturile fără de inimă.
Andrei Langa
*****
EL AMOR DE LOS DICTADORES
Sobre el amor reciproco hablaremos más tarde,
sobre ello hay tiempo bastante para gorjear
a las oídos de las féminas y ellas riéndose de placer,
poniendo a prueba la paciencia de los centinelas que vigilan
la puerta de los palacios de porcelana de los dictadores,
que se duermen con libros de porno debajo de la almohada,
y durante el día se bañan con las sirenas en la piscina,
picoteando repetidamente sus duros pezones;
tremenda película rodada que la sacas del contexto
con toda su decadencia repugnante sin revelarla del todo,
hasta que ellos son puestos a la pared y se les dictan directamente
la sentencia a la pena capital por asaeteaemiento,
y luego el pelotón de ejecución apunta sus flechas
y espera dócilmente a que resuene una orden desde el cielo,
así como siempre lo hacía una docena de cupidos togados,
apuntando continuamente hacia los pechos sin corazón.
Andrei Langa
Al voltant de l’amor del teu proper parlarem més tard,
al seu voltant tenim prou de temps per fer refilets
a l’oïda de les dones mentre elles se’n riuen ben a gust,
posant a prova la paciència de les sentinelles que són de guàrdia
a la porta dels palaus de porcellana dels dictadors,
aquells que dormen a la nit amb novel·les porno davall del coixí,
i de dia es banyen amb les sirenes en la piscina de natació,
mossegant-les repetidament en els durs mugrons;
crua pel·lícula enregistrada que la traus de context
amb tota la seua degradant repulsió no revelada del tot,
fins que aquests són posats al paretó i se’ls dicta directament
sentència de condemna a mort per assagetament,
perquè en acabant el pelotó de execució endrece les sagetes
i aguaite dòcilment que ressone una ordre donada des de dalt,
així com ho faria de costum una dotzena de cupidos justiciers,
apuntant en tot moment als pits sense cor.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
DRAGOSTEA DICTATORILOR
Despre dragostea reciprocă vom vorbi mai târziu,
despre dânsa avem timp berechet să ciripim
la urechile feminelor iar ele să izbucnească în râs,
punând la încercare răbdarea santinelelor care stau de pază
la poarta palatelor de porțelan ale dictatorilor,
cei care dorm noaptea cu romane porno sub perină,
iar ziua se scaldă cu sirenele în bazinul de înot,
ciugulind în mod repetat din mameloanele tari;
cumplită peliculă înregistrată ce o desprinzi din context
cu toată degringolada-i repugnantă nedevelopată integral,
până când aceștia sunt puși la zid și li se dictează direct
sentința de condamnare la moarte prin săgetare,
ca mai apoi plutonul de execuție să își îndrepte săgețile
și să aștepte docil să răsune un ordin dat de sus,
așa cum ar face-o de obicei o duzină de cupidoni justițiari.
ochind permanent în piepturile fără de inimă.
Andrei Langa
*****
EL AMOR DE LOS DICTADORES
Sobre el amor reciproco hablaremos más tarde,
sobre ello hay tiempo bastante para gorjear
a las oídos de las féminas y ellas riéndose de placer,
poniendo a prueba la paciencia de los centinelas que vigilan
la puerta de los palacios de porcelana de los dictadores,
que se duermen con libros de porno debajo de la almohada,
y durante el día se bañan con las sirenas en la piscina,
picoteando repetidamente sus duros pezones;
tremenda película rodada que la sacas del contexto
con toda su decadencia repugnante sin revelarla del todo,
hasta que ellos son puestos a la pared y se les dictan directamente
la sentencia a la pena capital por asaeteaemiento,
y luego el pelotón de ejecución apunta sus flechas
y espera dócilmente a que resuene una orden desde el cielo,
así como siempre lo hacía una docena de cupidos togados,
apuntando continuamente hacia los pechos sin corazón.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dilluns, 30 de gener de 2012
CRIATURES BLAU MARÍ
*
Ressuscite amb por d’un fred absolut
criatures blau marí
asfixiades sens dubte dels temps
que agitades han somrist edgar allan poe.
arribada massa prompte
en el meu vaixell de fang
en contrapartida
prepare lentament el meu refugi.
afegisc a la composició d’un tema donat
un quart d’ala que es troba a la deriva.
why not?
aprovaran els confosos
programats per a un segon escrutini.
trenque diligentment un rovell d’ou
afegisc sal
mandràgora del segle
aigua vessada en llàgrimes del diluvi.
encenc, sílfide, el foc
adn dels odis
i plore.
Poema de Florica Bud traduït al català per Pere Bessó
*****
Vietăți bleumarin
resuscitez cu temeri de rece absolut
vietăți bleumarin
vădit asfixiate de vremuri
ce tulburi au zâmbit lui edgar allan poe.
ajunsă prea devreme
pe vasul meu de lut
in contrapartidă
îmi pregătesc alene culcușul.
adaug compoziției pe o temă dată
un sfert de aripă aflată în derivă.
why not?
vor aproba bezmeticii
programați pentru scrutinul doi.
sparg cu sârg un gălbenuș de ou
adaug sare
mătrăguna veacului
apă plânsă de la potop.
aprind silfidă focul
a.de.ne.urilor
și plâng.
Florica Bud
*****
CRIATURAS AZUL MARINO
Resucito con miedo de un frío absoluto
criaturas azul marino
asfixiadas sin duda de los tiempos
que agitadas han sonreído a edgar allan poe.
llegada demasiado pronto
en mi bajel de barro
en contrapartida
preparo a conciencia mi refugio.
añado a la composición de un tema dado
un cuarto de ala que va a la deriva.
why not?
asentirán los confundidos
programados para un segundo escrutinio.
rompo diligentemente una yema de huevo
añado sal
mandrágora del siglo
agua vertida en lágrimas del diluvio.
enciendo, sílfide, el fuego
adn de los odios
y lloro.
Poema de Florica Bud traducido al castellano por Pere Bessó
Ressuscite amb por d’un fred absolut
criatures blau marí
asfixiades sens dubte dels temps
que agitades han somrist edgar allan poe.
arribada massa prompte
en el meu vaixell de fang
en contrapartida
prepare lentament el meu refugi.
afegisc a la composició d’un tema donat
un quart d’ala que es troba a la deriva.
why not?
aprovaran els confosos
programats per a un segon escrutini.
trenque diligentment un rovell d’ou
afegisc sal
mandràgora del segle
aigua vessada en llàgrimes del diluvi.
encenc, sílfide, el foc
adn dels odis
i plore.
Poema de Florica Bud traduït al català per Pere Bessó
*****
Vietăți bleumarin
resuscitez cu temeri de rece absolut
vietăți bleumarin
vădit asfixiate de vremuri
ce tulburi au zâmbit lui edgar allan poe.
ajunsă prea devreme
pe vasul meu de lut
in contrapartidă
îmi pregătesc alene culcușul.
adaug compoziției pe o temă dată
un sfert de aripă aflată în derivă.
why not?
vor aproba bezmeticii
programați pentru scrutinul doi.
sparg cu sârg un gălbenuș de ou
adaug sare
mătrăguna veacului
apă plânsă de la potop.
aprind silfidă focul
a.de.ne.urilor
și plâng.
Florica Bud
*****
CRIATURAS AZUL MARINO
Resucito con miedo de un frío absoluto
criaturas azul marino
asfixiadas sin duda de los tiempos
que agitadas han sonreído a edgar allan poe.
llegada demasiado pronto
en mi bajel de barro
en contrapartida
preparo a conciencia mi refugio.
añado a la composición de un tema dado
un cuarto de ala que va a la deriva.
why not?
asentirán los confundidos
programados para un segundo escrutinio.
rompo diligentemente una yema de huevo
añado sal
mandrágora del siglo
agua vertida en lágrimas del diluvio.
enciendo, sílfide, el fuego
adn de los odios
y lloro.
Poema de Florica Bud traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Florica Bud,
Pere Bessó
divendres, 20 de gener de 2012
AGENOLLAMENT
*
Res no ens esglaia tant com la mort,
aquella criatura que no veiem ni oïm,
però la sentim amb els seus peus suaus,
desapareixent al capdavall amb els darrers xiuxiueigs
i coagulant la sang perquè ens agenollem.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ÎNGENUNCHERE
Nimic nu ne sperie mai mult decât moartea,
acea creatură ce nu se vede și nu se aude,
dar o simțim când ne înmoaie picioarele,
dispărând odată cu ultimile șoapte
și coagulând sângele pentru ca să îngenunchem.
Andrei Langa
*****
EL ARRODILLAMIENTO
Nada nos asusta más que la muerte,
aquella criatura que no vemos ni oímos,
pero la sentimos cuando nos afecta a los pies,
desapareciendo junto con los últimos susurros
y coagulando la sangre para que nos arrodillemos.
Andrei Langa
Res no ens esglaia tant com la mort,
aquella criatura que no veiem ni oïm,
però la sentim amb els seus peus suaus,
desapareixent al capdavall amb els darrers xiuxiueigs
i coagulant la sang perquè ens agenollem.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ÎNGENUNCHERE
Nimic nu ne sperie mai mult decât moartea,
acea creatură ce nu se vede și nu se aude,
dar o simțim când ne înmoaie picioarele,
dispărând odată cu ultimile șoapte
și coagulând sângele pentru ca să îngenunchem.
Andrei Langa
*****
EL ARRODILLAMIENTO
Nada nos asusta más que la muerte,
aquella criatura que no vemos ni oímos,
pero la sentimos cuando nos afecta a los pies,
desapareciendo junto con los últimos susurros
y coagulando la sangre para que nos arrodillemos.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dijous, 19 de gener de 2012
PAU ETERNA
*
- en dolç estil clàssic–
Heus una campana
de fang: cançons inaudibles
en un tritlleig mut
Dalt, al cel, l’estrella
ho contempla tot i calla:
sorpresa pel gel
Floreta de búcar:
en aquest planeta blau,
dóna la pau eterna
Poema de Vasile Moldovan traduït al català per Pere Bessó
*****
ETERNA PACE
- în dulcele stil clasic –
Un clopot de lut-
înăbuşite cânturi
în dangătul mut
Steaua, sus, pe cer,
vede totul şi tace:
surprinsă-i de ger
Floarea din glastră:
pe planeta albastră,
eterna pace
Vasile Moldovan
(de Via Dolorosa)
*****
PAZ ETERNA
-en dulce estilo clásico–
Una campana de arcilla:
ahogo de canciones,
mudo repique.
En alto cielo el astro
que todo lo ve y calla:
sorprende el hielo
La flor de búcaro:
en el planeta azul,
la paz eterna
Poema de Vasile Moldovan traducido al castellano por Pere Bessó
- en dolç estil clàssic–
Heus una campana
de fang: cançons inaudibles
en un tritlleig mut
Dalt, al cel, l’estrella
ho contempla tot i calla:
sorpresa pel gel
Floreta de búcar:
en aquest planeta blau,
dóna la pau eterna
Poema de Vasile Moldovan traduït al català per Pere Bessó
*****
ETERNA PACE
- în dulcele stil clasic –
Un clopot de lut-
înăbuşite cânturi
în dangătul mut
Steaua, sus, pe cer,
vede totul şi tace:
surprinsă-i de ger
Floarea din glastră:
pe planeta albastră,
eterna pace
Vasile Moldovan
(de Via Dolorosa)
*****
PAZ ETERNA
-en dulce estilo clásico–
Una campana de arcilla:
ahogo de canciones,
mudo repique.
En alto cielo el astro
que todo lo ve y calla:
sorprende el hielo
La flor de búcaro:
en el planeta azul,
la paz eterna
Poema de Vasile Moldovan traducido al castellano por Pere Bessó
dimecres, 18 de gener de 2012
NO TINC, MORT, RES CONTRA TU
*
No tinc, mort, res contra tu,
I ni tan sols t’odie
Com qui maleeix, vull dir,
com qui acusa la llum.
Però què faries tu, com t’ho passaries
Si tingueres mare i morira,
Què faries tu, com et trobaries
Si tingueres fills i moriren?!
No tinc, mort, res contra tu,
Ni tan sols t’odie.
Tu seràs gran, jo seré menut,
Però jo només visc de la meua pròpia vida.
Ni por, ni temor-
Em compadisc de tu,
Que mai no tingueres mare,
Que mai no tingueres fills.
Poema de Grigore Vieru traduït al català per Pere Bessó
*****
NU AM, MOARTE, CU TINE NIMIC
Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc
Cum te blestemă unii, vreau sa zic,
La fel cum lumina pârăsc.
Dar ce-ai face tu şi cum ai trăi
De-ai avea mamă şi-ar muri,
Ce-ai face tu şi cum ar fi
De-ai avea copii şi-ar muri?!
Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc.
Vei fi mare tu, eu voi fi mic,
Dar numai din propria-mi viaţă trăiesc.
Nu frică, nu teamă -
Milă de tine mi-i,
Că n-ai avut niciodată mamă,
Ca n-ai avut niciodată copii.
Grigore Vieru
*****
NADA TENGO CONTIGO, MUERTE
Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo,
Así como alguien te echa una maldición,
Es decir, denunciando la luz.
¡¿Pero qué harías tú y cómo vivirías
Si tuvieses una madre y ella muriese,
Qué harías tú y qué pasaría
Si tuvieras unos hijos y ellos muriesen?!
Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo.
Puede ser que seas grande y yo tan pequeño,
Pero vivo solo desde mi existencia.
No tengo miedo, y nada de temor,
Solo compasión por ti,
Porque nunca has tenido una madre,
Porque nunca has tenido unos hijos.
Poema de Grigore Vieru traducido al castellano por Andrei Langa
No tinc, mort, res contra tu,
I ni tan sols t’odie
Com qui maleeix, vull dir,
com qui acusa la llum.
Però què faries tu, com t’ho passaries
Si tingueres mare i morira,
Què faries tu, com et trobaries
Si tingueres fills i moriren?!
No tinc, mort, res contra tu,
Ni tan sols t’odie.
Tu seràs gran, jo seré menut,
Però jo només visc de la meua pròpia vida.
Ni por, ni temor-
Em compadisc de tu,
Que mai no tingueres mare,
Que mai no tingueres fills.
Poema de Grigore Vieru traduït al català per Pere Bessó
*****
NU AM, MOARTE, CU TINE NIMIC
Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc
Cum te blestemă unii, vreau sa zic,
La fel cum lumina pârăsc.
Dar ce-ai face tu şi cum ai trăi
De-ai avea mamă şi-ar muri,
Ce-ai face tu şi cum ar fi
De-ai avea copii şi-ar muri?!
Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc.
Vei fi mare tu, eu voi fi mic,
Dar numai din propria-mi viaţă trăiesc.
Nu frică, nu teamă -
Milă de tine mi-i,
Că n-ai avut niciodată mamă,
Ca n-ai avut niciodată copii.
Grigore Vieru
*****
NADA TENGO CONTIGO, MUERTE
Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo,
Así como alguien te echa una maldición,
Es decir, denunciando la luz.
¡¿Pero qué harías tú y cómo vivirías
Si tuvieses una madre y ella muriese,
Qué harías tú y qué pasaría
Si tuvieras unos hijos y ellos muriesen?!
Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo.
Puede ser que seas grande y yo tan pequeño,
Pero vivo solo desde mi existencia.
No tengo miedo, y nada de temor,
Solo compasión por ti,
Porque nunca has tenido una madre,
Porque nunca has tenido unos hijos.
Poema de Grigore Vieru traducido al castellano por Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa Trad.,
Grigore Vieru
dilluns, 16 de gener de 2012
ABSENTERIA DEL CASC ANTIC
*
Ací sóc amb tots els meues pensaments
I les costelles al darrere jo no sé ni com
De tantes nits vagarejant sense nom sense aire
Els sorolls se senten tan alts enllà dels murs
I no puc dormir –l’amor és el llenç més astut- De bell nou el mateix gust d’absenta...
Poema d'Angela Baciu traduït al català per Pere Bessó
*****
ABSINTHERIA DIN ORAȘUL VECHI
Sunt aici cu toate gândurile mele
Și coastele pe dos nici eu nu știu cum
De am rătăcit atâtea nopți fără nume fără aer
Zgomotele se aud atât de puternic în spatele pereților
Și nu pot dormi - iubirea e cea mai hâtră pânză - din nou același gust de absint...
Angela Baciu
*****
ABSENTERÍA DEL CASCO ANTIGUO
Aquí estoy con todos mis pensamientos
Y las costillas atrás no sé ni cómo
De dar vueltas tantas noches sin nombre sin aire
Los ruidos se oyen tan altos tras de los muros
I no puedo dormir –el amor es el más astuto lienzo- De nuevo el mismo gusto de absenta...
Poema de Angela Baciu traducido al castellano por Pere Bessó
Ací sóc amb tots els meues pensaments
I les costelles al darrere jo no sé ni com
De tantes nits vagarejant sense nom sense aire
Els sorolls se senten tan alts enllà dels murs
I no puc dormir –l’amor és el llenç més astut- De bell nou el mateix gust d’absenta...
Poema d'Angela Baciu traduït al català per Pere Bessó
*****
ABSINTHERIA DIN ORAȘUL VECHI
Sunt aici cu toate gândurile mele
Și coastele pe dos nici eu nu știu cum
De am rătăcit atâtea nopți fără nume fără aer
Zgomotele se aud atât de puternic în spatele pereților
Și nu pot dormi - iubirea e cea mai hâtră pânză - din nou același gust de absint...
Angela Baciu
*****
ABSENTERÍA DEL CASCO ANTIGUO
Aquí estoy con todos mis pensamientos
Y las costillas atrás no sé ni cómo
De dar vueltas tantas noches sin nombre sin aire
Los ruidos se oyen tan altos tras de los muros
I no puedo dormir –el amor es el más astuto lienzo- De nuevo el mismo gusto de absenta...
Poema de Angela Baciu traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Angela Baciu,
Pere Bessó
diumenge, 15 de gener de 2012
XIFRES LIQUADES
*
Has de saber que sempre intuí
com trobar en el seguit de números l’indicat.
I hui encara tracte d’endevinar el número de orden
ocult en aquella aritmètica del temps.
No és que començaren a agradar-me les xifres cícliques,
arribat sobtosament a una edad desconeguda,
sinó que el perill gran t’aguaita des d’allà
des d’on mai no se senten els sons.
Les xifres resten en boles ardents, s’ensopeguen entre elles,
sacsen gemecs duraders en comptes de guspires,
fan carasses i duen a l’error a alguns alumnes
que no han fet bé el treballs per a casa.
En conseqüència, trauen una nota insuficient,
efectivament dolenta, que és també una xifra,
encara que l’aparició del número sembla del tot injustificable
en la sèrie d’altres xifres xiuxiuejants que omplin l’espai.
Ara ja no es passa el tràngol amb l’excusa lacrimògena
per a la xifra intrusa que, val a dir, mai no es repetirà.
Aleshores, qui es fa responsable del trencament de les esferes
de les que brollen les xifres liquades?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
CIFRE LICHEFIATE
Trebuie să știi că mereu am intuit
cum să-l găsesc în șirul de numere pe cel indicat.
Și acum mai ghicesc numărul de ordine
aciuat în acea aritmetică a timpului.
Nu că ar fi început să îmi placă cifrele ciclice,
ajuns pe neașteptate la o vârstă necunoscută,
ci pentru că pericolul cel mare te paște de acolo
de unde niciodată nu se aud sunete.
Cifrele stau în boluri fierbinți, se ciocnesc între ele,
scot scâncete îndelungate în loc de scântei,
strâmbă din nas și duc în eroare pe unii învățăcei
care nu și-au făcut bine lecțiile pentru acasă.
În consecință, primesc o notă proastă,
efectivamente urâtă, care este și asta o cifră,
deși apariția numărului pare a fi total nepotrivită
în șirul de alte cifre fremătătoare ce umplu spațiul.
Acum nu mai trece faza cu scuza lacrimogenă
pentru o cifra intrusă care, cică, nu se va mai repeta.
Atunci cine se face vinovat de spargerea sferelor
din care se scurg cifrele lichefiate?
Andrei Langa
*****
CIFRAS LÍQUIDAS
Tienes que saber que siempre he logrado
encontrar en la serie de números el indicado.
Todavía estoy averiguando el número ordinal
incluido en aquella aritmética del tiempo.
No es porque empezaran a gustarme las cifras cíclicas,
llegando sin saber a una edad desconocida,
sino porque el gran peligro merodea desde allá
de donde nunca se escuchan los sonidos.
Las cifras están en esferas incandescentes, impactan,
emiten gemidos prolongados en vez de chispas,
hacen muecas y despistan a todos los alumnos
que no han hecho bien sus deberes.
En consecuencia, sacan una mala nota,
efectivamente fea, que es también una cifra,
aunque su aparición parece ser algo inconveniente
en la cadena de cifras susurradoras que llenan el espacio.
Ahora ya no funciona el juego con la excusa lacrimógena
por una nota intrusa que, es decir, nunca va a repetirse.
Entonces, ¿quién es culpable de la destrucción de las esferas
de donde salen las cifras líquidas?
Andrei Langa
Has de saber que sempre intuí
com trobar en el seguit de números l’indicat.
I hui encara tracte d’endevinar el número de orden
ocult en aquella aritmètica del temps.
No és que començaren a agradar-me les xifres cícliques,
arribat sobtosament a una edad desconeguda,
sinó que el perill gran t’aguaita des d’allà
des d’on mai no se senten els sons.
Les xifres resten en boles ardents, s’ensopeguen entre elles,
sacsen gemecs duraders en comptes de guspires,
fan carasses i duen a l’error a alguns alumnes
que no han fet bé el treballs per a casa.
En conseqüència, trauen una nota insuficient,
efectivament dolenta, que és també una xifra,
encara que l’aparició del número sembla del tot injustificable
en la sèrie d’altres xifres xiuxiuejants que omplin l’espai.
Ara ja no es passa el tràngol amb l’excusa lacrimògena
per a la xifra intrusa que, val a dir, mai no es repetirà.
Aleshores, qui es fa responsable del trencament de les esferes
de les que brollen les xifres liquades?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
CIFRE LICHEFIATE
Trebuie să știi că mereu am intuit
cum să-l găsesc în șirul de numere pe cel indicat.
Și acum mai ghicesc numărul de ordine
aciuat în acea aritmetică a timpului.
Nu că ar fi început să îmi placă cifrele ciclice,
ajuns pe neașteptate la o vârstă necunoscută,
ci pentru că pericolul cel mare te paște de acolo
de unde niciodată nu se aud sunete.
Cifrele stau în boluri fierbinți, se ciocnesc între ele,
scot scâncete îndelungate în loc de scântei,
strâmbă din nas și duc în eroare pe unii învățăcei
care nu și-au făcut bine lecțiile pentru acasă.
În consecință, primesc o notă proastă,
efectivamente urâtă, care este și asta o cifră,
deși apariția numărului pare a fi total nepotrivită
în șirul de alte cifre fremătătoare ce umplu spațiul.
Acum nu mai trece faza cu scuza lacrimogenă
pentru o cifra intrusă care, cică, nu se va mai repeta.
Atunci cine se face vinovat de spargerea sferelor
din care se scurg cifrele lichefiate?
Andrei Langa
*****
CIFRAS LÍQUIDAS
Tienes que saber que siempre he logrado
encontrar en la serie de números el indicado.
Todavía estoy averiguando el número ordinal
incluido en aquella aritmética del tiempo.
No es porque empezaran a gustarme las cifras cíclicas,
llegando sin saber a una edad desconocida,
sino porque el gran peligro merodea desde allá
de donde nunca se escuchan los sonidos.
Las cifras están en esferas incandescentes, impactan,
emiten gemidos prolongados en vez de chispas,
hacen muecas y despistan a todos los alumnos
que no han hecho bien sus deberes.
En consecuencia, sacan una mala nota,
efectivamente fea, que es también una cifra,
aunque su aparición parece ser algo inconveniente
en la cadena de cifras susurradoras que llenan el espacio.
Ahora ya no funciona el juego con la excusa lacrimógena
por una nota intrusa que, es decir, nunca va a repetirse.
Entonces, ¿quién es culpable de la destrucción de las esferas
de donde salen las cifras líquidas?
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
divendres, 13 de gener de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)