dilluns, 30 de gener de 2012



CRIATURES BLAU MARÍ

*
Ressuscite amb por d’un fred absolut
criatures blau marí
asfixiades sens dubte dels temps
que agitades han somrist edgar allan poe.
arribada massa prompte
en el meu vaixell de fang
en contrapartida
prepare lentament el meu refugi.
afegisc a la composició d’un tema donat
un quart d’ala que es troba a la deriva.
why not?
aprovaran els confosos
programats per a un segon escrutini.
trenque diligentment un rovell d’ou
afegisc sal
mandràgora del segle
aigua vessada en llàgrimes del diluvi.
encenc, sílfide, el foc
adn dels odis
i plore.


Poema de Florica Bud traduït al català per Pere Bessó


*****

Vietăți bleumarin

resuscitez cu temeri de rece absolut
vietăți bleumarin
vădit asfixiate de vremuri
ce tulburi au zâmbit lui edgar allan poe.
ajunsă prea devreme
pe vasul meu de lut
in contrapartidă
îmi pregătesc alene culcușul.
adaug compoziției pe o temă dată
un sfert de aripă aflată în derivă.
why not?
vor aproba bezmeticii
programați pentru scrutinul doi.
sparg cu sârg un gălbenuș de ou
adaug sare
mătrăguna veacului
apă plânsă de la potop.
aprind silfidă focul
a.de.ne.urilor
și plâng.


Florica Bud


*****

CRIATURAS AZUL MARINO

Resucito con miedo de un frío absoluto
criaturas azul marino
asfixiadas sin duda de los tiempos
que agitadas han sonreído a edgar allan poe.
llegada demasiado pronto
en mi bajel de barro
en contrapartida
preparo a conciencia mi refugio.
añado a la composición de un tema dado
un cuarto de ala que va a la deriva.
why not?
asentirán los confundidos
programados para un segundo escrutinio.
rompo diligentemente una yema de huevo
añado sal
mandrágora del siglo
agua vertida en lágrimas del diluvio.
enciendo, sílfide, el fuego
adn de los odios
y lloro.


Poema de Florica Bud traducido al castellano por Pere Bessó

divendres, 20 de gener de 2012



AGENOLLAMENT

*
Res no ens esglaia tant com la mort,
aquella criatura que no veiem ni oïm,
però la sentim amb els seus peus suaus,
desapareixent al capdavall amb els darrers xiuxiueigs
i coagulant la sang perquè ens agenollem.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

ÎNGENUNCHERE

Nimic nu ne sperie mai mult decât moartea,
acea creatură ce nu se vede și nu se aude,
dar o simțim când ne înmoaie picioarele,
dispărând odată cu ultimile șoapte
și coagulând sângele pentru ca să îngenunchem.


Andrei Langa


*****

EL ARRODILLAMIENTO

Nada nos asusta más que la muerte,
aquella criatura que no vemos ni oímos,
pero la sentimos cuando nos afecta a los pies,
desapareciendo junto con los últimos susurros
y coagulando la sangre para que nos arrodillemos.


Andrei Langa

dijous, 19 de gener de 2012



PAU ETERNA

*
- en dolç estil clàssic–


Heus una campana
de fang: cançons inaudibles
en un tritlleig mut

Dalt, al cel, l’estrella
ho contempla tot i calla:
sorpresa pel gel

Floreta de búcar:
en aquest planeta blau,
dóna la pau eterna


Poema de Vasile Moldovan traduït al català per Pere Bessó


*****

ETERNA PACE

- în dulcele stil clasic –


Un clopot de lut-
înăbuşite cânturi
în dangătul mut

Steaua, sus, pe cer,
vede totul şi tace:
surprinsă-i de ger

Floarea din glastră:
pe planeta albastră,
eterna pace


Vasile Moldovan
(de Via Dolorosa)


*****

PAZ ETERNA

-en dulce estilo clásico–


Una campana de arcilla:
ahogo de canciones,
mudo repique.

En alto cielo el astro
que todo lo ve y calla:
sorprende el hielo

La flor de búcaro:
en el planeta azul,
la paz eterna


Poema de Vasile Moldovan traducido al castellano por Pere Bessó

dimecres, 18 de gener de 2012

NO TINC, MORT, RES CONTRA TU

*
No tinc, mort, res contra tu,
I ni tan sols t’odie
Com qui maleeix, vull dir,
com qui acusa la llum.

Però què faries tu, com t’ho passaries
Si tingueres mare i morira,
Què faries tu, com et trobaries
Si tingueres fills i moriren?!

No tinc, mort, res contra tu,
Ni tan sols t’odie.
Tu seràs gran, jo seré menut,
Però jo només visc de la meua pròpia vida.

Ni por, ni temor-
Em compadisc de tu,
Que mai no tingueres mare,
Que mai no tingueres fills.


Poema de Grigore Vieru traduït al català per Pere Bessó


*****

NU AM, MOARTE, CU TINE NIMIC

Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc
Cum te blestemă unii, vreau sa zic,
La fel cum lumina pârăsc.

Dar ce-ai face tu şi cum ai trăi
De-ai avea mamă şi-ar muri,
Ce-ai face tu şi cum ar fi
De-ai avea copii şi-ar muri?!

Nu am, moarte, cu tine nimic,
Eu nici măcar nu te urăsc.
Vei fi mare tu, eu voi fi mic,
Dar numai din propria-mi viaţă trăiesc.

Nu frică, nu teamă -
Milă de tine mi-i,
Că n-ai avut niciodată mamă,
Ca n-ai avut niciodată copii.


Grigore Vieru


*****

NADA TENGO CONTIGO, MUERTE

Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo,
Así como alguien te echa una maldición,
Es decir, denunciando la luz.

¡¿Pero qué harías tú y cómo vivirías
Si tuvieses una madre y ella muriese,
Qué harías tú y qué pasaría
Si tuvieras unos hijos y ellos muriesen?!

Nada tengo contigo, muerte,
Ni siquiera te odio, yo.
Puede ser que seas grande y yo tan pequeño,
Pero vivo solo desde mi existencia.

No tengo miedo, y nada de temor,
Solo compasión por ti,
Porque nunca has tenido una madre,
Porque nunca has tenido unos hijos.


Poema de Grigore Vieru traducido al castellano por Andrei Langa

dilluns, 16 de gener de 2012



ABSENTERIA DEL CASC ANTIC

*
Ací sóc amb tots els meues pensaments
I les costelles al darrere jo no sé ni com
De tantes nits vagarejant sense nom sense aire
Els sorolls se senten tan alts enllà dels murs
I no puc dormir –l’amor és el llenç més astut- De bell nou el mateix gust d’absenta...


Poema d'Angela Baciu traduït al català per Pere Bessó


*****

ABSINTHERIA DIN ORAȘUL VECHI

Sunt aici cu toate gândurile mele
Și coastele pe dos nici eu nu știu cum
De am rătăcit atâtea nopți fără nume fără aer
Zgomotele se aud atât de puternic în spatele pereților
Și nu pot dormi - iubirea e cea mai hâtră pânză - din nou același gust de absint...


Angela Baciu


*****

ABSENTERÍA DEL CASCO ANTIGUO

Aquí estoy con todos mis pensamientos
Y las costillas atrás no sé ni cómo
De dar vueltas tantas noches sin nombre sin aire
Los ruidos se oyen tan altos tras de los muros
I no puedo dormir –el amor es el más astuto lienzo- De nuevo el mismo gusto de absenta...


Poema de Angela Baciu traducido al castellano por Pere Bessó

diumenge, 15 de gener de 2012



XIFRES LIQUADES

*
Has de saber que sempre intuí
com trobar en el seguit de números l’indicat.
I hui encara tracte d’endevinar el número de orden
ocult en aquella aritmètica del temps.

No és que començaren a agradar-me les xifres cícliques,
arribat sobtosament a una edad desconeguda,
sinó que el perill gran t’aguaita des d’allà
des d’on mai no se senten els sons.

Les xifres resten en boles ardents, s’ensopeguen entre elles,
sacsen gemecs duraders en comptes de guspires,
fan carasses i duen a l’error a alguns alumnes
que no han fet bé el treballs per a casa.

En conseqüència, trauen una nota insuficient,
efectivament dolenta, que és també una xifra,
encara que l’aparició del número sembla del tot injustificable
en la sèrie d’altres xifres xiuxiuejants que omplin l’espai.

Ara ja no es passa el tràngol amb l’excusa lacrimògena
per a la xifra intrusa que, val a dir, mai no es repetirà.
Aleshores, qui es fa responsable del trencament de les esferes
de les que brollen les xifres liquades?


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

CIFRE LICHEFIATE

Trebuie să știi că mereu am intuit
cum să-l găsesc în șirul de numere pe cel indicat.
Și acum mai ghicesc numărul de ordine
aciuat în acea aritmetică a timpului.

Nu că ar fi început să îmi placă cifrele ciclice,
ajuns pe neașteptate la o vârstă necunoscută,
ci pentru că pericolul cel mare te paște de acolo
de unde niciodată nu se aud sunete.

Cifrele stau în boluri fierbinți, se ciocnesc între ele,
scot scâncete îndelungate în loc de scântei,
strâmbă din nas și duc în eroare pe unii învățăcei
care nu și-au făcut bine lecțiile pentru acasă.

În consecință, primesc o notă proastă,
efectivamente urâtă, care este și asta o cifră,
deși apariția numărului pare a fi total nepotrivită
în șirul de alte cifre fremătătoare ce umplu spațiul.

Acum nu mai trece faza cu scuza lacrimogenă
pentru o cifra intrusă care, cică, nu se va mai repeta.
Atunci cine se face vinovat de spargerea sferelor
din care se scurg cifrele lichefiate?


Andrei Langa


*****

CIFRAS LÍQUIDAS

Tienes que saber que siempre he logrado
encontrar en la serie de números el indicado.
Todavía estoy averiguando el número ordinal
incluido en aquella aritmética del tiempo.

No es porque empezaran a gustarme las cifras cíclicas,
llegando sin saber a una edad desconocida,
sino porque el gran peligro merodea desde allá
de donde nunca se escuchan los sonidos.

Las cifras están en esferas incandescentes, impactan,
emiten gemidos prolongados en vez de chispas,
hacen muecas y despistan a todos los alumnos
que no han hecho bien sus deberes.

En consecuencia, sacan una mala nota,
efectivamente fea, que es también una cifra,
aunque su aparición parece ser algo inconveniente
en la cadena de cifras susurradoras que llenan el espacio.

Ahora ya no funciona el juego con la excusa lacrimógena
por una nota intrusa que, es decir, nunca va a repetirse.
Entonces, ¿quién es culpable de la destrucción de las esferas
de donde salen las cifras líquidas?


Andrei Langa

divendres, 13 de gener de 2012



VODKA I EMMANUEL KANT

*
vodka
soledat
i Emmanuel Kant -
tot alhora
tractant de recomposar la fantasia
... "sense el coneixeiment no esdevindràs
mai filòsof i qui no pot filosofar
no es pot dir filòsof”..., i a més
"la filosofía no es pot adeprendre perquè
no existeix encara"...
vodka
soledad
i Emmanuel Kant


Poema d'Emilian Mirea traduït al català per Pere Bessó


*****

Vodcă şi Immanuel Kant

vodcă
singurătate
şi Immanuel Kant –
toate la un loc
încercând să recompună fantezia
…”fără cunoştinţe nu vei deveni
niciodată filozof iar cine nu poate să filozofeze
nu se poate numi filozof”…, apoi
”filozofia nu se poate învăţa pentru că ea
nu există încă”…
vodcă
singurătate
şi Immanuel Kant


Emilian Mirea


*****

VODKA Y EMMANUEL KANT

vodka
soledad
y Emmanuel Kant -
todo a la vez
tratando de recomponer la fantasía
... "sin el conocimiento no llegarás a ser
alguna vez filósofo y quien no puede filosofar
no puede llamarse filósofo”..., además
"la filosofía no se puede aprender porque
no existe todavía"...
vodka
soledad
y Emmanuel Kant


Poema de Emilian Mirea traducido al castellano por Pere Bessó


IMATGES, TARDOR

*
S’agiten ocells grocs
suauament al cep de vinya.
No, la tardor es prepara
de nou l’estol de fulles errants.
És l’aire límpid avui,
com aigua en rierol de muntanya,
i un sol núvol refulgeix
als cels — una truita de plata.


Poema d'Ion Pillat traduït al català per Pere Bessó


*****

IMAGINI, TOAMNĂ

Se clatină galbene păsări
ușor pe parul din vie.
Nu, toamna iși pregătește
iar stolul de frunze pribegi.
E aerul limpede astăzi,
ca apa-n pârăul de munte,
Și singur un nor mai sclipeste
pe ceruri — un pastrăv de-argint.


Ion Pillat


*****

IMÁGENES, OTOÑO

Se agitan pájaros amarillos
en la cepa de la vid suavemente.
No, el otoño se prepara
de nuevo la bandada de hojas errantes.
Es el aire límpido hoy,
como agua en arroyo de montaña,
y una sola nube resplandece
en los cielos-una trucha de plata.


Poema de Ion Pillat traducido al castellano por Pere Bessó

dijous, 12 de gener de 2012



ENTRE TANTES CULPABILITATS

*
Els corredors de la compasssió sobre la teua ansietat
vençuda

fragments del teu nom es debateixen
en la desesperació de l’ombra
(et mantindré l’equilibri de la memòria quant de temps
la fidelitat no serà un camí massa llarg)

entre tantes culpabilitats
el silenci és l’eixida més certa.


Poema de Niculina Oprea traduït al català per Pere Bessó


*****

Între atâtea vinovăţii

Coridoare de milă peste neodihna ta
învinsule

fragmente din numele tău se zbat în
disperarea umbrei
(îţi voi păstra echilibrul memoriei cât timp
fidelitatea nu va fi un drum prea lung)

între atâtea vinovăţii
tăcerea ta este cel mai adevărat răsărit.


Niculina Oprea


*****

EN MEDIO DE TANTAS CULPABILIDADES

Los pasillos de la compasión sobre tu ansiedad
vencida

fragmentos de tu nombre se debaten
en la desesperación de la sombra
(te mantendré el equilibrio de la memoria cuánto tiempo
la fidelidad no será una senda demasiado larga)

entre tantas culpabilidades
el silencio es la salida más verdadera.


Poema de Niculina Oprea traducido al castellano por Pere Bessó

dimecres, 11 de gener de 2012



LA FALDA DE LA FLORISTA

*
el dia que no s’ha acabat
és llarg i florit com la falda
de la florista del cantó,

puc esborrar amb ella tots els records,

puc cobrir els ulls dels vianants
i els espills que se m’emporten
el rostre de prova

després me’l tornen, un estrany en la pell
del qual em desperte.


Poema d'Niculina Oprea traduït al català per Pere Bessó


*****

Fusta florăresei

ziua care nu s-a sfîrşit
e lungă şi înflorată ca fusta
florăresei din colţ,

pot şterge cu ea toate amintirile,

pot acoperi ochii trecătorilor
şi oglinzile care îmi împrumută
chipul de probă

apoi mi-l înapoiază un străin în pielea
căruia mă trezesc.


Niculina Oprea


*****

LA FALDA DE LA FLORISTA

el día que no ha acabado
es largo y florido como la falda
de la florista de la esquina,

con ella puedo borrar todos los recuerdos,

puedo cubrir los ojos de los viandantes
y los espejos que se me llevan
el rostro de prueba

después me lo devuelven, un extraño
en cuya piel me despierto.


Poema de Niculina Oprea traducido al castellano por Pere Bessó

dimarts, 3 de gener de 2012



FEMINITAT DE LA FLOR

*
(Per Ana Muela Sopeña)

S’imposa una terapia no agresiva de renovació:
Dos esguitons d’aigua i una passada de mà per la corol·la
en les hores punta del dia o de la nit.

Altrament hi ha risc de dissipar-se en partícules de llum
o pot espolsar-se en imperceptible rosada
els primers instants del matí.

Té moltes similituds amb les flors fràgils,
car esquiva instintivament temptacions atípiques,
inconvenients per a la seua pell permeable.

I es diu pel nom, encara que preferiria ser anònima,
i el cor sense taca que li palpita entre pètals
de penes per a mantindre el ritme evanescent de l’existència.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

FEMINITATEA FLORII

(Pentru Ana Muela Sopeña)

Se impune o terapie ușoară de împrospătare:
doi stropi de apă și o mână trecută peste corolă
în orele de vârf ale zilei sau ale nopții.

De altfel riscă să se disipeze în particule de lumină
sau poate să-și scuture pe neobservate roua
în primele clipe ale dimineții.

Are multe similitudini cu florile firave,
fiindcă se ferește instinctiv de tentațiile atipice,
de nepermis pentru tenul său permiabil.

I se spune pe nume, deși ar prefera să fie anonimă,
iar inima neprihănită ce-i palpită printre petale
abia de menține ritmul evanescent al existenței.


Andrei Langa


*****

LA FEMINIDAD DE LA FLOR

(Para Ana Muela Sopeña)

Se impone una terapia ligera de frescura:
dos gotas de agua y una mano que pasa por la corola
en las horas puntas del día o de la noche.

Si no hay riesgo de disiparse en partículas de luz
o puede sacudir sin verse su rosada
en los primeros momentos de la mañana.

Tiene muchas similitudes con las flores frágiles,
porque se mantiene apartada de las tentaciones atípicas,
inadecuadas para su piel permeable.

La llaman por su nombre, aunque preferiría ser anónima,
y su corazón impoluto que palpita entre los pétalos
apenas mantiene el ritmo evanescente de la existencia.


Andrei Langa