SÓC UN SALZE

*
sóc un salze
que gemega
amb les branques
cap al cel


Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó


*****

SUNT O SALCIE

sunt o salcie
ce-și plânge
ramurile
către cer


Emil Cioran


*****

SOY UN SAUCE

soy un sauce
que se duele
con las ramas
hacia el cielo


Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó

EMIL CIORAN

*
Si l’home no haguera sabut introduir un deliri voluptuós en la soledat, ja faria molt de temps que s’hauria il·luminat la foscor!


Poema d'Emil Cioran traduït al català per Pere Bessó


*****

Dacă omul n-ar fi știut introduce un delir voluptos în singurătate, demult s-ar fi aprins întunericul!


Emil Cioran


*****

Si el hombre no hubiera sabido introducir un delirio voluptuoso en la soledad, haría mucho tiempo que se habría iluminado la oscuridad!


Poema de Emil Cioran traducido al castellano por Pere Bessó

EL SOMNI REVISITAT

*
Apagues l’espelma cada vesprada, beses la foscor,
dient “bona nit” al llit i a la cadira cega,
que sostenen el teu cos quan aquest demana repòs
i s’obstina a relaxar-se en els seus abraços.

La nit inert t’afeixuga, ve de tot arreu,
viatges amb ella dins d’un somni que desapareix al matí,
emportant-se arbres cansats de les seues branques irreals
i un tipus escarransit perdut per les soques de fang.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

Visul revăzut

Stingi lumânarea în fiecare seară, săruți întunericul,
spunând “noapte bună” patului și scaunului orb,
cei ce susțin corpul tău când acesta cere odihnă
și se obstinează să se relaxeze în îmbrățișările lor.

Noaptea inertă te copleșește, vine de peste tot,
călătorești cu ea într-un vis ce dispare spre dimineața,
luând cu sine copaci obosiți de ramurile lor ireale
și un tip pirpiriu rătăcit printre tulpinile de lut.


Andrei Langa


*****

EL SUEÑO REVISITADO

Apagas la vela cada tarde, besas la oscuridad,
diciendo “buenas noches” a la cama y a la silla ciega,
los únicos que sostienen tu cuerpo cuando este pide descanso
y persiste en relajarse solo en sus abrazos.

La noche inerte te desanima, viene por todos los lados,
viajas con ella en un sueño que desaparece por la mañana,
llevando consigo árboles cansados de sus ramas irreales
y a un individuo canijo perdido entre los troncos de barro.


Andrei Langa

L'AMOR DELS DICTADORS

*
Al voltant de l’amor del teu proper parlarem més tard,
al seu voltant tenim prou de temps per fer refilets
a l’oïda de les dones mentre elles se’n riuen ben a gust,
posant a prova la paciència de les sentinelles que són de guàrdia
a la porta dels palaus de porcellana dels dictadors,
aquells que dormen a la nit amb novel·les porno davall del coixí,
i de dia es banyen amb les sirenes en la piscina de natació,
mossegant-les repetidament en els durs mugrons;

crua pel·lícula enregistrada que la traus de context
amb tota la seua degradant repulsió no revelada del tot,
fins que aquests són posats al paretó i se’ls dicta directament
sentència de condemna a mort per assagetament,
perquè en acabant el pelotó de execució endrece les sagetes
i aguaite dòcilment que ressone una ordre donada des de dalt,
així com ho faria de costum una dotzena de cupidos justiciers,
apuntant en tot moment als pits sense cor.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

DRAGOSTEA DICTATORILOR

Despre dragostea reciprocă vom vorbi mai târziu,
despre dânsa avem timp berechet să ciripim
la urechile feminelor iar ele să izbucnească în râs,
punând la încercare răbdarea santinelelor care stau de pază
la poarta palatelor de porțelan ale dictatorilor,
cei care dorm noaptea cu romane porno sub perină,
iar ziua se scaldă cu sirenele în bazinul de înot,
ciugulind în mod repetat din mameloanele tari;

cumplită peliculă înregistrată ce o desprinzi din context
cu toată degringolada-i repugnantă nedevelopată integral,
până când aceștia sunt puși la zid și li se dictează direct
sentința de condamnare la moarte prin săgetare,
ca mai apoi plutonul de execuție să își îndrepte săgețile
și să aștepte docil să răsune un ordin dat de sus,
așa cum ar face-o de obicei o duzină de cupidoni justițiari.
ochind permanent în piepturile fără de inimă.


Andrei Langa


*****

EL AMOR DE LOS DICTADORES

Sobre el amor reciproco hablaremos más tarde,
sobre ello hay tiempo bastante para gorjear
a las oídos de las féminas y ellas riéndose de placer,
poniendo a prueba la paciencia de los centinelas que vigilan
la puerta de los palacios de porcelana de los dictadores,
que se duermen con libros de porno debajo de la almohada,
y durante el día se bañan con las sirenas en la piscina,
picoteando repetidamente sus duros pezones;

tremenda película rodada que la sacas del contexto
con toda su decadencia repugnante sin revelarla del todo,
hasta que ellos son puestos a la pared y se les dictan directamente
la sentencia a la pena capital por asaeteaemiento,
y luego el pelotón de ejecución apunta sus flechas
y espera dócilmente a que resuene una orden desde el cielo,
así como siempre lo hacía una docena de cupidos togados,
apuntando continuamente hacia los pechos sin corazón.


Andrei Langa