dissabte, 25 de febrer de 2012

L'AMOR DELS DICTADORS

*
Al voltant de l’amor del teu proper parlarem més tard,
al seu voltant tenim prou de temps per fer refilets
a l’oïda de les dones mentre elles se’n riuen ben a gust,
posant a prova la paciència de les sentinelles que són de guàrdia
a la porta dels palaus de porcellana dels dictadors,
aquells que dormen a la nit amb novel·les porno davall del coixí,
i de dia es banyen amb les sirenes en la piscina de natació,
mossegant-les repetidament en els durs mugrons;

crua pel·lícula enregistrada que la traus de context
amb tota la seua degradant repulsió no revelada del tot,
fins que aquests són posats al paretó i se’ls dicta directament
sentència de condemna a mort per assagetament,
perquè en acabant el pelotó de execució endrece les sagetes
i aguaite dòcilment que ressone una ordre donada des de dalt,
així com ho faria de costum una dotzena de cupidos justiciers,
apuntant en tot moment als pits sense cor.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

DRAGOSTEA DICTATORILOR

Despre dragostea reciprocă vom vorbi mai târziu,
despre dânsa avem timp berechet să ciripim
la urechile feminelor iar ele să izbucnească în râs,
punând la încercare răbdarea santinelelor care stau de pază
la poarta palatelor de porțelan ale dictatorilor,
cei care dorm noaptea cu romane porno sub perină,
iar ziua se scaldă cu sirenele în bazinul de înot,
ciugulind în mod repetat din mameloanele tari;

cumplită peliculă înregistrată ce o desprinzi din context
cu toată degringolada-i repugnantă nedevelopată integral,
până când aceștia sunt puși la zid și li se dictează direct
sentința de condamnare la moarte prin săgetare,
ca mai apoi plutonul de execuție să își îndrepte săgețile
și să aștepte docil să răsune un ordin dat de sus,
așa cum ar face-o de obicei o duzină de cupidoni justițiari.
ochind permanent în piepturile fără de inimă.


Andrei Langa


*****

EL AMOR DE LOS DICTADORES

Sobre el amor reciproco hablaremos más tarde,
sobre ello hay tiempo bastante para gorjear
a las oídos de las féminas y ellas riéndose de placer,
poniendo a prueba la paciencia de los centinelas que vigilan
la puerta de los palacios de porcelana de los dictadores,
que se duermen con libros de porno debajo de la almohada,
y durante el día se bañan con las sirenas en la piscina,
picoteando repetidamente sus duros pezones;

tremenda película rodada que la sacas del contexto
con toda su decadencia repugnante sin revelarla del todo,
hasta que ellos son puestos a la pared y se les dictan directamente
la sentencia a la pena capital por asaeteaemiento,
y luego el pelotón de ejecución apunta sus flechas
y espera dócilmente a que resuene una orden desde el cielo,
así como siempre lo hacía una docena de cupidos togados,
apuntando continuamente hacia los pechos sin corazón.


Andrei Langa