
divendres, 25 de maig de 2012
NOMÉS
*
des del meu racó
com un úter que em rebutja
només la mort em sembla
digna de polèmica.
des del meu racó
com un úter que em rebutja
només la mort em sembla
digna de polèmica.
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
NUMAI
din colţul meu
ca un uter care mă respinge
numai moartea mi se pare
demnă de polemică.
Mariana Codruţ
*****
SÓLO
desde mi rincón
como un útero que me rechaza
sólo la muerte me parece
digna de polémica.
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
*****
NUMAI
din colţul meu
ca un uter care mă respinge
numai moartea mi se pare
demnă de polemică.
Mariana Codruţ
*****
SÓLO
desde mi rincón
como un útero que me rechaza
sólo la muerte me parece
digna de polémica.
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Mariana Codruţ,
Pere Bessó
EL NOU POEMA
*Sepultura profunda excavada damunt del cos
estés, amb els ossos curosament separats en el temps
per una mà lenta, d’antracita,
parcialment ajuntats i disposats per l’enterramorts
al costat del capçal del nou difunt,
com si posares un lema al teu nou poema.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
NOUL POEM
Sepulctură profundă săpată peste corpul
întins, cu oasele atent separate în timp
de o mâna înceată, de antracit,
parțial adunate și puse de cioclu
alături de căpătâiul proaspătului difunct,
cum ai pune un motto noului tău poem.
Andrei Langa
*****
EL NUEVO POEMA
Sepultura profunda cavada sobre el cuerpo
tendido, con los huesos separados atentamente
por una mano lenta, de antracita,
juntados algunos de ellos por el enterrador
al lado de la cabeza del recién fallecido,
como poner un lema a tu nuevo poema.
Andrei Langa
estés, amb els ossos curosament separats en el temps
per una mà lenta, d’antracita,
parcialment ajuntats i disposats per l’enterramorts
al costat del capçal del nou difunt,
com si posares un lema al teu nou poema.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
NOUL POEM
Sepulctură profundă săpată peste corpul
întins, cu oasele atent separate în timp
de o mâna înceată, de antracit,
parțial adunate și puse de cioclu
alături de căpătâiul proaspătului difunct,
cum ai pune un motto noului tău poem.
Andrei Langa
*****
EL NUEVO POEMA
Sepultura profunda cavada sobre el cuerpo
tendido, con los huesos separados atentamente
por una mano lenta, de antracita,
juntados algunos de ellos por el enterrador
al lado de la cabeza del recién fallecido,
como poner un lema a tu nuevo poema.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
DESERT
*
Han calat foc als boscos, als rostolls,
els caragols s’han fet a la fuga pertot,
els bombers tiren de la pluja així com els amants
tiren dels pits de dones enfebrides
res del que he somiat
només la finestra oberta a la mort
ix, et dic, del meu cor, serp de cova,
tire de la corbata amb pigues, s’ofega,
aquest és l’espasme del desvergonyiment
de les que passen per la sang d’assaltahomes,
em detinc a respirar
i totes les coses es tornen inútils
en aquesta hora em pregunte
per què al llit on he dormit no hi ha ningú,
per què tinc les mans cremades
i perquè llaure amb el forcat damunt de les tombes
Poema de Silvia Goteanshii traduït al català per Pere Bessó
*****
Deșert
au luat foc pădurile, miriştea,
melcii au luat-o la fugă care-ncotro,
pompierii trag de ploaie aşa cum amanţii
trag de sânii femeilor înfierbântate
nimic din ce-am visat
doar geamul deschis către moarte
ieşi, îţi spun, din inima mea, şarpe cavernos,
trag de cravata cu picăţele, se-năbuşă,
acesta este spasmul neruşinării
celor ce trec prin sângele hoaţelor de bărbaţi,
mă opresc să respir
şi toate lucrurile devin inutile
la ceasul acesta mă-ntreb
de ce în patul în care am adormit nu e nimeni,
de ce am mâinile arse
şi de ce trec cu plugul peste morminte
Silvia Goteanschii
*****
DESIERTO
se han encendido los bosques, el rastrojo,
las caracolas han huido por todas partes,
los bomberos tiran de la lluvia como los amantes
tiran de las tetas de mujeres calientes
nada quedó de lo que he soñado
sólo la ventana abierta hacia a la muerte
vete, te digo, de mi corazón, serpiente cavernosa,
tiro de la corbata con manchas, se ahoga,
este es el espasmo de la indecencia
a los que pasan por la sangre de las quitahombres,
me detengo para respirar
y todas las cosas se hacen inútiles
en este momento me pregunto
por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,
por qué tengo las manos quemadas
y por qué entro con el arado por encima de las tumbas
Poema de Silvia Goteanshii traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________________
Silvia Goteanschii (1982) en catalán. Una joven escritora moldava que con su primer poemario “Minunea va veni mai târziu” [El milagro llegará después] concitaba la expectación de la crítica literaria basarabiana. He acá un poema con fuerza, no exento de imágenes rompedoras para explorar el vacío desde el propio título, metáforas y comparaciones que nos abocan inexorablemente, más allá de cierto humor de tinte negro y surrealista a la antesala de la muerte, que tampoco escapa a esa visión desencajada que marca la última estrofa a través de la acumulación in crescendo de las interrogaciones retóricas: por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,/por qué tengo las manos quemadas/y por qué entro con el arado por sobre las tumbas...
Han calat foc als boscos, als rostolls,
els caragols s’han fet a la fuga pertot,
els bombers tiren de la pluja així com els amants
tiren dels pits de dones enfebrides
res del que he somiat
només la finestra oberta a la mort
ix, et dic, del meu cor, serp de cova,
tire de la corbata amb pigues, s’ofega,
aquest és l’espasme del desvergonyiment
de les que passen per la sang d’assaltahomes,
em detinc a respirar
i totes les coses es tornen inútils
en aquesta hora em pregunte
per què al llit on he dormit no hi ha ningú,
per què tinc les mans cremades
i perquè llaure amb el forcat damunt de les tombes
Poema de Silvia Goteanshii traduït al català per Pere Bessó
*****
Deșert
au luat foc pădurile, miriştea,
melcii au luat-o la fugă care-ncotro,
pompierii trag de ploaie aşa cum amanţii
trag de sânii femeilor înfierbântate
nimic din ce-am visat
doar geamul deschis către moarte
ieşi, îţi spun, din inima mea, şarpe cavernos,
trag de cravata cu picăţele, se-năbuşă,
acesta este spasmul neruşinării
celor ce trec prin sângele hoaţelor de bărbaţi,
mă opresc să respir
şi toate lucrurile devin inutile
la ceasul acesta mă-ntreb
de ce în patul în care am adormit nu e nimeni,
de ce am mâinile arse
şi de ce trec cu plugul peste morminte
Silvia Goteanschii
*****
DESIERTO
se han encendido los bosques, el rastrojo,
las caracolas han huido por todas partes,
los bomberos tiran de la lluvia como los amantes
tiran de las tetas de mujeres calientes
nada quedó de lo que he soñado
sólo la ventana abierta hacia a la muerte
vete, te digo, de mi corazón, serpiente cavernosa,
tiro de la corbata con manchas, se ahoga,
este es el espasmo de la indecencia
a los que pasan por la sangre de las quitahombres,
me detengo para respirar
y todas las cosas se hacen inútiles
en este momento me pregunto
por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,
por qué tengo las manos quemadas
y por qué entro con el arado por encima de las tumbas
Poema de Silvia Goteanshii traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________________
Silvia Goteanschii (1982) en catalán. Una joven escritora moldava que con su primer poemario “Minunea va veni mai târziu” [El milagro llegará después] concitaba la expectación de la crítica literaria basarabiana. He acá un poema con fuerza, no exento de imágenes rompedoras para explorar el vacío desde el propio título, metáforas y comparaciones que nos abocan inexorablemente, más allá de cierto humor de tinte negro y surrealista a la antesala de la muerte, que tampoco escapa a esa visión desencajada que marca la última estrofa a través de la acumulación in crescendo de las interrogaciones retóricas: por qué no hay nadie en la cama donde he dormido,/por qué tengo las manos quemadas/y por qué entro con el arado por sobre las tumbas...
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Silvia Goteanschii
PONT DAMUNT DEL PRECIPICI
*
“No t’oposes, composa…
Al capvespre s’extingeixen els ulls, les seues òrbites lasses
s’acostumen al clarobscur, amb l’habilitat
del vell que creua pel pont arcat
a l’altra part les voltes que siguen necessàries;
així funciona la llei dels contraris,
cobdiciada, misteriosa fórmula de la vida
que presuposa l’el·lusió del diable,
la negació mostrant el seu reconeixement;
més tard arriba la terra sencera a dalt,
rodant en sentit contrari al nucli
i escopint el foc infernal en la planura,
davall d’aquells ponts alts, romànics.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Punte peste prăpastie
“Nu vă opuneți, compuneți…”
Spre seara se sting ochii, orbitele lor obosite
se obișnuiesc cu clarobscurul, cu abilitatea
bătrânului de a trece peste punțile arcuite
în partea opusă ori de câte ori e necesar;
astfel funcționează legea contrariilor,
râvnita, misterioasa formulă a vieții
care presupune eludarea diavolului,
negarea aratând recunoașterea lui;
apoi vine pământul întreg deasupra,
rotindu-se în sensul opus nucleului
și scuipând focul din iad pe câmpie,
de sub punțile cele înalte, romanice.
Andrei Langa
*****
PUENTE SOBRE EL PRECIPICIO
“No te opongas, compón…”
Por la tarde se apagan los ojos y sus órbitas cansadas
se están acostumbrando al claroscuro, a la habilidad
del hombre viejo de pasear por los puentes arqueados
hacia el otro lado tantos veces cuanto es necesario;
de este modo funciona la ley de los contrarios,
la tan deseada, misteriosa fórmula de la vida
que supone una serena evitación del diablo,
la negación relevando su reconocimiento;
luego viene la tierra entera por encima,
girando en sentido inverso a su núcleo,
escupiendo el fuego del infierno al llano,
debajo de aquellos puentes altos, románicos.
Andrei Langa
“No t’oposes, composa…
Al capvespre s’extingeixen els ulls, les seues òrbites lasses
s’acostumen al clarobscur, amb l’habilitat
del vell que creua pel pont arcat
a l’altra part les voltes que siguen necessàries;
així funciona la llei dels contraris,
cobdiciada, misteriosa fórmula de la vida
que presuposa l’el·lusió del diable,
la negació mostrant el seu reconeixement;
més tard arriba la terra sencera a dalt,
rodant en sentit contrari al nucli
i escopint el foc infernal en la planura,
davall d’aquells ponts alts, romànics.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Punte peste prăpastie
“Nu vă opuneți, compuneți…”
Spre seara se sting ochii, orbitele lor obosite
se obișnuiesc cu clarobscurul, cu abilitatea
bătrânului de a trece peste punțile arcuite
în partea opusă ori de câte ori e necesar;
astfel funcționează legea contrariilor,
râvnita, misterioasa formulă a vieții
care presupune eludarea diavolului,
negarea aratând recunoașterea lui;
apoi vine pământul întreg deasupra,
rotindu-se în sensul opus nucleului
și scuipând focul din iad pe câmpie,
de sub punțile cele înalte, romanice.
Andrei Langa
*****
PUENTE SOBRE EL PRECIPICIO
“No te opongas, compón…”
Por la tarde se apagan los ojos y sus órbitas cansadas
se están acostumbrando al claroscuro, a la habilidad
del hombre viejo de pasear por los puentes arqueados
hacia el otro lado tantos veces cuanto es necesario;
de este modo funciona la ley de los contrarios,
la tan deseada, misteriosa fórmula de la vida
que supone una serena evitación del diablo,
la negación relevando su reconocimiento;
luego viene la tierra entera por encima,
girando en sentido inverso a su núcleo,
escupiendo el fuego del infierno al llano,
debajo de aquellos puentes altos, románicos.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
TAN JOVES
*
arriba una edat que comencem a creure d’una altra manera errònia
que ja no podem tindre sinó records
ens preguntem timids verament què hi ha amb aquesta sang rugint
com una eugassada superba i perillosa de cavalls salvatges
ens preguntem i el pit se’ns ompli impetuós refrescant amb aire del delta
ens sentim tan joves
que ens és la vergonya
potser que per això signem el present en el context dels nascuts somiadors
mentre que el sol resplendeix soprano com una trompeta nova-novetosa
d’or o de llautó
de tots o
de ningú
Poema de Silvia Caloianu traduït al català per Pere Bessó
*****
ATÂT DE TINERI
vine o vârstă când începem să credem de altfel eronat
că nu mai putem avea decât amintirile
ne întrebăm timizi oare ce e cu sângele ăsta vuind
ca o herghelie superbă şi periculoasă de cai sălbatici
ne întrebăm şi pieptul ni se umple impetuos revigorant cu aer din deltă
ne simţim atât de tineri
încât ne e ruşine
poate că de aceea semnăm prezent în contextul celor născuţi visători
în timp ce soarele străluceşte soprano ca o trompetă nouă-nouţă
din aur sau din alamă
a tuturor sau
a nimănui
Silvia Caloianu
*****
TAN JÓVENES
llega una edad que empezamos a creer de otra manera erróneamente
que ya no podemos tener más que recuerdos
nos preguntamos tímidos qué hay de verdad en esta sangre rugiente
como una yeguada soberbia y peligrosa de caballos salvajes
nos preguntamos y el pecho se nos llena impetuoso refrescante con aire del delta
nos sentimos tan jóvenes
que sentimos vergüenza
quizás por eso firmamos el presente en el contexto de los nacidos soñadores
mientras que el sol resplandece soprano como una trompeta nueva-novedosa
de oro o de latón
de todos o
de nadie
Poema de Silvia Caloianu traducido al castellano por Pere Bessó
______________________________________
Silvia Caloianu, licenciada en la Facultad de Letras (Universidad Estatal de Chişinău) con una tesis sobre la evolución de los valores semántico-estilísticos de los términos cromáticos en la lengua rumana, rechaza la propuesta de quedarse en la catedra y de defender su tesis de doctorado, en favor de sus actividades en prensa escrita y televisión, ámbito en que sigue hasta hoy. Hasta abril del 2003 ella misma confies que nunca había tenido la tentación de dar a conocer sus versos en páginas más o menos significativas o antologías. Ha publicado: Niciodată pe nume (concurs), ed. Arc, Chişinău, 2005; Ultima Generaţie–Primul Val (antología), Muzeul Literaturii Române, 2005; Semne distinctive, ed. Anotimp, Oradea, 1996; Clauza poeziei celei mai favorizate. Antologia poeziei maramureşene şi basarabene contemporane (Igor Ursenco), ed. “Limes”, 2010…
silvia.caloianu@gmail.com
arriba una edat que comencem a creure d’una altra manera errònia
que ja no podem tindre sinó records
ens preguntem timids verament què hi ha amb aquesta sang rugint
com una eugassada superba i perillosa de cavalls salvatges
ens preguntem i el pit se’ns ompli impetuós refrescant amb aire del delta
ens sentim tan joves
que ens és la vergonya
potser que per això signem el present en el context dels nascuts somiadors
mentre que el sol resplendeix soprano com una trompeta nova-novetosa
d’or o de llautó
de tots o
de ningú
Poema de Silvia Caloianu traduït al català per Pere Bessó
*****
ATÂT DE TINERI
vine o vârstă când începem să credem de altfel eronat
că nu mai putem avea decât amintirile
ne întrebăm timizi oare ce e cu sângele ăsta vuind
ca o herghelie superbă şi periculoasă de cai sălbatici
ne întrebăm şi pieptul ni se umple impetuos revigorant cu aer din deltă
ne simţim atât de tineri
încât ne e ruşine
poate că de aceea semnăm prezent în contextul celor născuţi visători
în timp ce soarele străluceşte soprano ca o trompetă nouă-nouţă
din aur sau din alamă
a tuturor sau
a nimănui
Silvia Caloianu
*****
TAN JÓVENES
llega una edad que empezamos a creer de otra manera erróneamente
que ya no podemos tener más que recuerdos
nos preguntamos tímidos qué hay de verdad en esta sangre rugiente
como una yeguada soberbia y peligrosa de caballos salvajes
nos preguntamos y el pecho se nos llena impetuoso refrescante con aire del delta
nos sentimos tan jóvenes
que sentimos vergüenza
quizás por eso firmamos el presente en el contexto de los nacidos soñadores
mientras que el sol resplandece soprano como una trompeta nueva-novedosa
de oro o de latón
de todos o
de nadie
Poema de Silvia Caloianu traducido al castellano por Pere Bessó
______________________________________
Silvia Caloianu, licenciada en la Facultad de Letras (Universidad Estatal de Chişinău) con una tesis sobre la evolución de los valores semántico-estilísticos de los términos cromáticos en la lengua rumana, rechaza la propuesta de quedarse en la catedra y de defender su tesis de doctorado, en favor de sus actividades en prensa escrita y televisión, ámbito en que sigue hasta hoy. Hasta abril del 2003 ella misma confies que nunca había tenido la tentación de dar a conocer sus versos en páginas más o menos significativas o antologías. Ha publicado: Niciodată pe nume (concurs), ed. Arc, Chişinău, 2005; Ultima Generaţie–Primul Val (antología), Muzeul Literaturii Române, 2005; Semne distinctive, ed. Anotimp, Oradea, 1996; Clauza poeziei celei mai favorizate. Antologia poeziei maramureşene şi basarabene contemporane (Igor Ursenco), ed. “Limes”, 2010…
silvia.caloianu@gmail.com
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Silvia Caloianu
PAISATGE AMB BOSC
*
Tots els matins es dediquen a despertar-nos,
arrancar els embenatges fets dels llençols,
estovar els coixins plens de reminiscències
i somnis lleigs/formosos, evanescents.
Els matins ens duen, ens allunyen dels somni
en trens sense vagons, als pics de la locomotora;
paisatge transparent, un mur d’arbres volant cap al darrere;
un poc més i arribem a l’estació del bosc de groselles.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Peisaj cu pădure
Diminețile toate sunt date ca să ne trezească,
să ne smulgă bandajele făcute din cearșafuri,
să scuture perinele pline de reminiscențe
și visuri urâte/frumoase, evanescente.
Diminețile ne duc, ne îndepărtează de visuri
cu trenuri fără vagoane, în vârfuri de locomotivă;
peisaj transparent, un zid de copaci ce zboară în urmă;
mai e puțin și ajungem la stația pădurii cu pomușoare.
Andrei Langa
*****
PAISAJE CON BOSQUE
Todas las mañanas son destinadas para que nos despierten,
para sacarnos los vendajes hechos del tejido de sábanas,
sacudir las almohadas llenas de reminiscencias
y sueños malos o bonitos, todos ellos efímeros.
Las mañanas nos llevan, nos alejan de los sueños
con trenes sin vagones, en la parte superior de la locomotora;
paisaje transparente, un muro de árboles que vuelan hacia atrás;
falta poco y llegaremos a la estación del bosque con frutas negras.
Andrei Langa
Tots els matins es dediquen a despertar-nos,
arrancar els embenatges fets dels llençols,
estovar els coixins plens de reminiscències
i somnis lleigs/formosos, evanescents.
Els matins ens duen, ens allunyen dels somni
en trens sense vagons, als pics de la locomotora;
paisatge transparent, un mur d’arbres volant cap al darrere;
un poc més i arribem a l’estació del bosc de groselles.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Peisaj cu pădure
Diminețile toate sunt date ca să ne trezească,
să ne smulgă bandajele făcute din cearșafuri,
să scuture perinele pline de reminiscențe
și visuri urâte/frumoase, evanescente.
Diminețile ne duc, ne îndepărtează de visuri
cu trenuri fără vagoane, în vârfuri de locomotivă;
peisaj transparent, un zid de copaci ce zboară în urmă;
mai e puțin și ajungem la stația pădurii cu pomușoare.
Andrei Langa
*****
PAISAJE CON BOSQUE
Todas las mañanas son destinadas para que nos despierten,
para sacarnos los vendajes hechos del tejido de sábanas,
sacudir las almohadas llenas de reminiscencias
y sueños malos o bonitos, todos ellos efímeros.
Las mañanas nos llevan, nos alejan de los sueños
con trenes sin vagones, en la parte superior de la locomotora;
paisaje transparente, un muro de árboles que vuelan hacia atrás;
falta poco y llegaremos a la estación del bosque con frutas negras.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
COMIAT
*
M’he vist marxar
com veus anar-se’n un amic
en llarg comiat
indecís
i sol
per un camí desconegut.
Amarg m’és el pensament
que potser mai
més seré amb mi
com en els anys de joventut
en els meus anys blaus...
M’he allunyat de mi
i m’he vist marxar.
Ara, sóc a soles,
sol,
sense mi...
Poema de Grigore Cugler traduït al català per Pere Bessó
Lima,1969
*****
Despărţire
Eu m-am văzut plecând
cum vezi plecând un prieten
pe lunga despărţire
nedumerit
şi singur
la drum necunoscut.
Amar îmi este gândul
că poate niciodată
n-am să mai fiu cu mine
ca-n anii tinereţii
în anii mei albaştri...
M-am despărţit demine
şi m-m văzut plecând.
Acuma, sunt eu singur
eu singur,
fără mine...
Grigore Cugler
Lima,1969
*****
DESPEDIDA
Me vi marchar
como ves irse un amigo
en larga despedida
indeciso
y solo
por un camino desconocido.
Amargo me es el pensamiento
que acaso nunca
más estaré conmigo
como en los años de juventud
en mis años melancólicos...
Me alejé de mí
y me vi marchar.
Ahora, estoy a solas,
solo,
sin mí...
Poema de Grigore Cugler traducido al castellano por Pere Bessó
Lima,1969
_____________________________
Grigore Cugler, pseudónimo ‘Apunake’ (comuna Roznov, judeţul Neamţ 1903-Lima, Peru,1972), músico, diseñador, diplomático y escritor rumano. Nacido en Roznov, en donde aprendió alemán, rumano, español, francés, y escribió gran parte de suprosa satírica. Hijo del arquitecto austríaco Karl von Kugler, y hermano de Matilde Cugler-Poni (1851-1931), poeta del cenáculo de Junimea, dirigido por Titu Mauirescu. Realizó sus estudios musicales bajo la dirección de Alfons Castaldi, George Enescu y Mihail Jora, en el Conservatorio de Bucarest. También fue diplomático de carrera. Obras: Apunakeşi alte fenomene, Editura Vremea, Bucureşti, 1934; Afară-De-Unu-Singur, 1945 (în manuscris; publicat postum în 1998); Vi-l prezint pe Ţeavă, Editura Limite,Madrid, 1975 (ediţie postumă îngrijită de Ştefan Baciu); Alb şi negru, Editura Eforie, Bucureşti, 2003 (ediţie îngrijită deMircea Popa); Apunake, eine andere Welt,2003; Apunake şi alte fenomene.Afară-De-Unu-Singur, Editura Compania, Bucureşti, 2005
M’he vist marxar
com veus anar-se’n un amic
en llarg comiat
indecís
i sol
per un camí desconegut.
Amarg m’és el pensament
que potser mai
més seré amb mi
com en els anys de joventut
en els meus anys blaus...
M’he allunyat de mi
i m’he vist marxar.
Ara, sóc a soles,
sol,
sense mi...
Poema de Grigore Cugler traduït al català per Pere Bessó
Lima,1969
*****
Despărţire
Eu m-am văzut plecând
cum vezi plecând un prieten
pe lunga despărţire
nedumerit
şi singur
la drum necunoscut.
Amar îmi este gândul
că poate niciodată
n-am să mai fiu cu mine
ca-n anii tinereţii
în anii mei albaştri...
M-am despărţit demine
şi m-m văzut plecând.
Acuma, sunt eu singur
eu singur,
fără mine...
Grigore Cugler
Lima,1969
*****
DESPEDIDA
Me vi marchar
como ves irse un amigo
en larga despedida
indeciso
y solo
por un camino desconocido.
Amargo me es el pensamiento
que acaso nunca
más estaré conmigo
como en los años de juventud
en mis años melancólicos...
Me alejé de mí
y me vi marchar.
Ahora, estoy a solas,
solo,
sin mí...
Poema de Grigore Cugler traducido al castellano por Pere Bessó
Lima,1969
_____________________________
Grigore Cugler, pseudónimo ‘Apunake’ (comuna Roznov, judeţul Neamţ 1903-Lima, Peru,1972), músico, diseñador, diplomático y escritor rumano. Nacido en Roznov, en donde aprendió alemán, rumano, español, francés, y escribió gran parte de suprosa satírica. Hijo del arquitecto austríaco Karl von Kugler, y hermano de Matilde Cugler-Poni (1851-1931), poeta del cenáculo de Junimea, dirigido por Titu Mauirescu. Realizó sus estudios musicales bajo la dirección de Alfons Castaldi, George Enescu y Mihail Jora, en el Conservatorio de Bucarest. También fue diplomático de carrera. Obras: Apunakeşi alte fenomene, Editura Vremea, Bucureşti, 1934; Afară-De-Unu-Singur, 1945 (în manuscris; publicat postum în 1998); Vi-l prezint pe Ţeavă, Editura Limite,Madrid, 1975 (ediţie postumă îngrijită de Ştefan Baciu); Alb şi negru, Editura Eforie, Bucureşti, 2003 (ediţie îngrijită deMircea Popa); Apunake, eine andere Welt,2003; Apunake şi alte fenomene.Afară-De-Unu-Singur, Editura Compania, Bucureşti, 2005
Etiquetes de comentaris:
Grigore Cugler,
Pere Bessó
dimarts, 22 de maig de 2012
LES UNGLES DEL TEU AMOR
*
tracte d’oblidar-te
clave ungles en el teu amor
fins que no arribe ací el matí
amb les seues rialles plenes d’esperança
me n’he anat amb el primer home
que m’ha despullat amb la mirada
després d’haver contingut la respiració
com una flama que amb les palmes la defenses del vent
el teu amor fa un estrèpit en les meues temples com un tramvia descarrilat
i en la seua finestra de penes il·luminada t’he albirat
eres freda com un vidre
el desconegut esbufega com un fora de seny
i des del seu muscle esquerre
l tatuatge amb un cor travessat per una sageta em brama
així que l’últim cui ha hagut de clavar-la en aquell disseny ingenu
que s’assembla a un bazar turc
la nit s’ha buidat d’una vegada com una caixa plena d’objectes inútils
en un carrer on l’avorriment marceix glorietes de roses
les paraules cansades han tancat la finestra
on nit rere nit has restat en la cornissa
presta a llançar-te al meu buit
el taxi m’espera en tornar el cantó
m’assente al seient de darrere
atenta a qualsevol xiuxiueig de la mentida
que m’observa i em pregunta on vaig
al seient davanter
teu amor és als braços d’una altra dona.
Poema de Ruxandra Anton traduït al català per Pere Bessó
*****
CUIELE DIN DRAGOSTEA TA
încerc să te uit
bat cuie în dragostea ta
până nu ajunge aici dimineaţa
cu hohotele ei pline de speranţă
am plecat cu primul bărbat
care m-a dezbrăcat cu privirea
după ce mi-am ţinut răsuflarea
ca pe o flacără pe care-o aperi cu palmele de vânt
dragostea ta huruia în tâmplele mele ca un tramvai deraiat
şi în geamul lui slab luminat te-am zărit
erai rece ca sticla
necunoscutul gâfâia ca scos din minţi
şi de pe umărul lui stâng
tatuajul cu o inimă străpunsă de o săgeată urla la mine
aşa că ultimul cui a trebuit să-l înfig în desenul acela naiv
ce semăna cu un bazar turcesc
noaptea s-a golit dintr-o dată ca o cutie plină de obiecte inutile
pe o stradă unde plictiseala veştejeşte rondourile de trandafiri
cuvintele obosite au închis fereastra
unde noapte de noapte ai stat pe pervaz
gata să te arunci în golul meu
taxiul mă aştepta după colţ
mă aşez pe bancheta din spate
atentă la orice freamăt al minciunii
care mă pândeşte şi mă întreabă unde plec
pe scaunul din faţă
dragostea ta stă în braţele altei femei.
Ruxandra Anton
*****
LAS UÑAS DE TU AMOR
trato de olvidarte
clavo uñas en tu amor
hasta que llegue acá la mañana
con sus carcajadas llenas de esperanza
me fui con el primer hombre
que me desnudó con la mirada
después de haber contenido la respiración
como una llama que con las palmas proteges del viento
tu amor hace un estruendo en mis sienes como un tranvía descarrilado
y en su ventana débilmente iluminada te vislumbré
eras fría como vidrio
el desconocido resuella como enloquecido
y desde su hombro izquierdo
el tatuaje de un corazón atravesado por una flecha me grita
de modo que la última uña ha tenido que clavarla en aquel dibujo ingenuo
que se parece a un bazar turco
la noche se vació de una vez como una caja llena de objectos inútiles
en una calle donde el tedio aja glorietas de rosas
les palabras cansadas cerraron las ventana
donde noche tras noche seguías en la cornisa
lista para lanzarte a mi vacío
el taxi me espera a la vuelta de la esquina
me siento en el asiento trasero
atenta a cualquier rumor de la mentira
que me observa y me pregunta a dónde voy
en el asiento delantero
tu amor está en los brazos de otra mujer.
Poema de Ruxandra Anton traducido al castellano por Pere Bessó
_________________________
La escritora Ruxandra Anton (1957) ha publicado Izvorul zidit [El manantial amurallado] (200). Su segundo poemario Cartea lumilor dispărute [El libre de los mundos desaparecidos], Editura Tracus Arte, Bucureşti,(2011) contó con textos liminares e ilustraciones de la autora, junto a testimonios críticos de Liviu Antonesei, Liviu Ioan Stoiciu, Iulian Grigoriu, Lana Moscaliuc y Horia Gârbea.
http://ruxandraanton.blogspot.com/
http://www.liternet.ro/autor/213/Ruxandr...
http://reteaualiterara.ning.com/profile/...
http://facebook.com/ruxanton
tracte d’oblidar-te
clave ungles en el teu amor
fins que no arribe ací el matí
amb les seues rialles plenes d’esperança
me n’he anat amb el primer home
que m’ha despullat amb la mirada
després d’haver contingut la respiració
com una flama que amb les palmes la defenses del vent
el teu amor fa un estrèpit en les meues temples com un tramvia descarrilat
i en la seua finestra de penes il·luminada t’he albirat
eres freda com un vidre
el desconegut esbufega com un fora de seny
i des del seu muscle esquerre
l tatuatge amb un cor travessat per una sageta em brama
així que l’últim cui ha hagut de clavar-la en aquell disseny ingenu
que s’assembla a un bazar turc
la nit s’ha buidat d’una vegada com una caixa plena d’objectes inútils
en un carrer on l’avorriment marceix glorietes de roses
les paraules cansades han tancat la finestra
on nit rere nit has restat en la cornissa
presta a llançar-te al meu buit
el taxi m’espera en tornar el cantó
m’assente al seient de darrere
atenta a qualsevol xiuxiueig de la mentida
que m’observa i em pregunta on vaig
al seient davanter
teu amor és als braços d’una altra dona.
Poema de Ruxandra Anton traduït al català per Pere Bessó
*****
CUIELE DIN DRAGOSTEA TA
încerc să te uit
bat cuie în dragostea ta
până nu ajunge aici dimineaţa
cu hohotele ei pline de speranţă
am plecat cu primul bărbat
care m-a dezbrăcat cu privirea
după ce mi-am ţinut răsuflarea
ca pe o flacără pe care-o aperi cu palmele de vânt
dragostea ta huruia în tâmplele mele ca un tramvai deraiat
şi în geamul lui slab luminat te-am zărit
erai rece ca sticla
necunoscutul gâfâia ca scos din minţi
şi de pe umărul lui stâng
tatuajul cu o inimă străpunsă de o săgeată urla la mine
aşa că ultimul cui a trebuit să-l înfig în desenul acela naiv
ce semăna cu un bazar turcesc
noaptea s-a golit dintr-o dată ca o cutie plină de obiecte inutile
pe o stradă unde plictiseala veştejeşte rondourile de trandafiri
cuvintele obosite au închis fereastra
unde noapte de noapte ai stat pe pervaz
gata să te arunci în golul meu
taxiul mă aştepta după colţ
mă aşez pe bancheta din spate
atentă la orice freamăt al minciunii
care mă pândeşte şi mă întreabă unde plec
pe scaunul din faţă
dragostea ta stă în braţele altei femei.
Ruxandra Anton
*****
LAS UÑAS DE TU AMOR
trato de olvidarte
clavo uñas en tu amor
hasta que llegue acá la mañana
con sus carcajadas llenas de esperanza
me fui con el primer hombre
que me desnudó con la mirada
después de haber contenido la respiración
como una llama que con las palmas proteges del viento
tu amor hace un estruendo en mis sienes como un tranvía descarrilado
y en su ventana débilmente iluminada te vislumbré
eras fría como vidrio
el desconocido resuella como enloquecido
y desde su hombro izquierdo
el tatuaje de un corazón atravesado por una flecha me grita
de modo que la última uña ha tenido que clavarla en aquel dibujo ingenuo
que se parece a un bazar turco
la noche se vació de una vez como una caja llena de objectos inútiles
en una calle donde el tedio aja glorietas de rosas
les palabras cansadas cerraron las ventana
donde noche tras noche seguías en la cornisa
lista para lanzarte a mi vacío
el taxi me espera a la vuelta de la esquina
me siento en el asiento trasero
atenta a cualquier rumor de la mentira
que me observa y me pregunta a dónde voy
en el asiento delantero
tu amor está en los brazos de otra mujer.
Poema de Ruxandra Anton traducido al castellano por Pere Bessó
_________________________
La escritora Ruxandra Anton (1957) ha publicado Izvorul zidit [El manantial amurallado] (200). Su segundo poemario Cartea lumilor dispărute [El libre de los mundos desaparecidos], Editura Tracus Arte, Bucureşti,(2011) contó con textos liminares e ilustraciones de la autora, junto a testimonios críticos de Liviu Antonesei, Liviu Ioan Stoiciu, Iulian Grigoriu, Lana Moscaliuc y Horia Gârbea.
http://ruxandraanton.blogspot.com/
http://www.liternet.ro/autor/213/Ruxandr...
http://reteaualiterara.ning.com/profile/...
http://facebook.com/ruxanton
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Ruxandra Anton
RAÏMS DE FLORS
*
en les acàcies s’han encés els raïms de flors
la meua ombra s’acosta
a la foscor de l’herba.
Poema d'Ioana Geacăr traduït al català per Pere Bessó
*****
CIORCHINII
în salcâmi s-au aprins ciorchinii
umbra mea se alătură
întunericului din iarbă.
Ioana Geacăr
*****
DES GRAPPES FLOREAUX
Des grappes floreaux
ont illuminé l’acacia.
Mon ombre se rapproche dans le noir de l’herbe…
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
_______________________________________
Ioana Geacar, poeta, ensayista, ilustradora rumana. Estudios en la Universidad de Bucarest. Licenciada en Letras. Especializada en lenguas rumana y francesa. Profesora de escritura creativa del Palais des Enfants, Targoviste, Roumanie. Colaboraciones en rumano en las revistas de papel: «Luceafarul», «Amfiteatru», «Astra», «Poesis», «Oglinda literara», «Litere», «Ziua literara» "Revista noua"... Colabora en francés, rumano e inglés en las revistas electronicas: http://francais.agonia.net/; wordpress; ioanageacar; deviantart; badorgood; photomagazine…
Obras publicadas en Rumanía: Scrisoare pentru cei dragi, 1988 (poesía para niños) Editura Ion Creangã, Bucuresti; Lumina de sare, vers, ed. Macarie,1997; (Lumière de sel); Povesti cu vrãbii si Zgriburici (prosa para niños, 1999, Editura Lucman, Bucuresti); Joacã-te cu mine, bunicã Iolanda! (poesía para niños), 2000, Editura Bibliotheca, Târgoviste; Contre jour, vers, ed Bibliotheca,2000; «Aparte» (Aparte), vers, ed. Vinea, Bucarest, 2006; Dictatura auctoriala. Eseu despre proza experimentala a lui Mircea Nedelciu, Ed Libra, 2008; En Francia: Rosée pleurante, vers, Collection Franche Lippée, nr 293, Editions Associatives Clapas, Millau, novembre 2006 (traducido del rumano por Marius Bãditescu). Miembro de la Unión de Escritores de Rumanía.
en les acàcies s’han encés els raïms de flors
la meua ombra s’acosta
a la foscor de l’herba.
Poema d'Ioana Geacăr traduït al català per Pere Bessó
*****
CIORCHINII
în salcâmi s-au aprins ciorchinii
umbra mea se alătură
întunericului din iarbă.
Ioana Geacăr
*****
DES GRAPPES FLOREAUX
Des grappes floreaux
ont illuminé l’acacia.
Mon ombre se rapproche dans le noir de l’herbe…
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
_______________________________________
Ioana Geacar, poeta, ensayista, ilustradora rumana. Estudios en la Universidad de Bucarest. Licenciada en Letras. Especializada en lenguas rumana y francesa. Profesora de escritura creativa del Palais des Enfants, Targoviste, Roumanie. Colaboraciones en rumano en las revistas de papel: «Luceafarul», «Amfiteatru», «Astra», «Poesis», «Oglinda literara», «Litere», «Ziua literara» "Revista noua"... Colabora en francés, rumano e inglés en las revistas electronicas: http://francais.agonia.net/; wordpress; ioanageacar; deviantart; badorgood; photomagazine…
Obras publicadas en Rumanía: Scrisoare pentru cei dragi, 1988 (poesía para niños) Editura Ion Creangã, Bucuresti; Lumina de sare, vers, ed. Macarie,1997; (Lumière de sel); Povesti cu vrãbii si Zgriburici (prosa para niños, 1999, Editura Lucman, Bucuresti); Joacã-te cu mine, bunicã Iolanda! (poesía para niños), 2000, Editura Bibliotheca, Târgoviste; Contre jour, vers, ed Bibliotheca,2000; «Aparte» (Aparte), vers, ed. Vinea, Bucarest, 2006; Dictatura auctoriala. Eseu despre proza experimentala a lui Mircea Nedelciu, Ed Libra, 2008; En Francia: Rosée pleurante, vers, Collection Franche Lippée, nr 293, Editions Associatives Clapas, Millau, novembre 2006 (traducido del rumano por Marius Bãditescu). Miembro de la Unión de Escritores de Rumanía.
Etiquetes de comentaris:
Ioana Geacăr,
Traduïts al francès per Ioana Geacăr
dimarts, 8 de maig de 2012
SIGNE D'INTERROGACIÓ
*
Irritanta questa entitat nociva
que posseeix el poder absolut involutiu:
ve i després ens deixa, ve i se’n va d’ací,
s’amaga en algún lloc on ningú no el trobarà,
fent trajecte indetectable de una volta
entre els grans signes interrogatius
(sente lla mateixa un signe d’interrogació!),
emportant-sede pas a algú de nosaltres.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Semn de întrebare
Agasantă această entitate nocivă
ce posedă puteri absolut involutive:
vine și apoi ne lasă,vine și pleacă de aici,
se ascunde undeva unde nu o va găsi nimeni,
făcând naveta indetectabilă de una singură
între semnele mari de întrebare
(ea însăși fiind un semn de întrebare!),
în trecere luând cu sine și pe cineva dintre noi.
Andrei Langa
*****
SIGNO DE INTERROGACIÓN
Horripilante esta entidad perniciosa
que posea poderes absolutamente involutivos:
viene y luego nos deja, viene y se va de aquí,
se mete en algún sitio donde nadie va a encontrarla,
haciendo un camino indetectable de ida y vuelta
entre los grandes signos de interrogación
(¡ella misma siendo un signo de interrogación!),
de paso llevando consigo a alguien de nosotros.
Andrei Langa
Irritanta questa entitat nociva
que posseeix el poder absolut involutiu:
ve i després ens deixa, ve i se’n va d’ací,
s’amaga en algún lloc on ningú no el trobarà,
fent trajecte indetectable de una volta
entre els grans signes interrogatius
(sente lla mateixa un signe d’interrogació!),
emportant-sede pas a algú de nosaltres.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
Semn de întrebare
Agasantă această entitate nocivă
ce posedă puteri absolut involutive:
vine și apoi ne lasă,vine și pleacă de aici,
se ascunde undeva unde nu o va găsi nimeni,
făcând naveta indetectabilă de una singură
între semnele mari de întrebare
(ea însăși fiind un semn de întrebare!),
în trecere luând cu sine și pe cineva dintre noi.
Andrei Langa
*****
SIGNO DE INTERROGACIÓN
Horripilante esta entidad perniciosa
que posea poderes absolutamente involutivos:
viene y luego nos deja, viene y se va de aquí,
se mete en algún sitio donde nadie va a encontrarla,
haciendo un camino indetectable de ida y vuelta
entre los grandes signos de interrogación
(¡ella misma siendo un signo de interrogación!),
de paso llevando consigo a alguien de nosotros.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
CAIXETA AMB TERRA
*
em portes amb devoció en el crani
com el llaurador una llavor rara
en caixeta amb terra engreixada.
bé, però no has vist,
que, davall dels teus ulls,
el vent m’ha estellat?
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Lădiţa cu pămînt
mă porţi cu evlavie în craniu
ca agricultorul o sămînţă rară
în lădiţa cu pămînt îngrăşat.
bine, dar nu te-ai prins că,
sub ochii tăi,
pe mine vîntul m-a făcut zob?
Mariana Codruţ
*****
ARQUETA CON TIERRA
me llevas devotamente en el cráneo
como el labrador una semilla rara
en arqueta con tierra encebada.
vale, pero... ¿no has visto,
que, bajo tus ojos,
el viento me hizo astillas?
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
__________________________________
Mariana Codruţ (pseudónimo deMariana Pricop; nacida en 1956, Prisacani, Iaşi). Licenciada en la Facultad deFilología, Universidad Al.I. Cuza de Iaşi. Ha sido correctora, profesora, agenteliteraria. En la actualidad es redactora de la Editorial Universidad Cuza. Miembrode la USR desde 1990. Firma en el diario de Iaşi artículos de opinión y en larevista Contrafort. Ha publicado los poemarios: Măceşuldin magazia de lemne (Junimea, 1982); Schiţă de autoportret (Junimea, 1986); Tabieturilenopţii de vară (Cartea rom., 1989); Existenţă acută (Cartea rom.,1994); Blanc (Vinea, 2000); Ultima patrie ( Paralela 45, 2007); Areal,antologie de poezie 1982-2007 (Paralela 45, 2011). En prosa: en la EdituraPolirom han aparecido Casa cu storuri galbene (novela, 1997); UlBaboi şi alte povestiri (2004) y Nudul Dianei (novela, 2007); Periodismo:Românul imparţial (Dacia XXI, 2011); Traducciones: Reprezentarealumii la copil, de J. Piaget (Cartier, 2005); Cărţi colective: Cartearoz a comunismului (Versus, 2004, coord. Gabriel H. Decuble), Tovarăşede drum (Polirom, 2008); Compagne diviaggio, Sandro Teti editore, Roma, 2011, trad. Mauro Barindi, AnitaNastacia Bernacchia, Maria Luisa Lombardo), Divanul scriitoarei (Limes,2010)...
em portes amb devoció en el crani
com el llaurador una llavor rara
en caixeta amb terra engreixada.
bé, però no has vist,
que, davall dels teus ulls,
el vent m’ha estellat?
Poema de Mariana Codruţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Lădiţa cu pămînt
mă porţi cu evlavie în craniu
ca agricultorul o sămînţă rară
în lădiţa cu pămînt îngrăşat.
bine, dar nu te-ai prins că,
sub ochii tăi,
pe mine vîntul m-a făcut zob?
Mariana Codruţ
*****
ARQUETA CON TIERRA
me llevas devotamente en el cráneo
como el labrador una semilla rara
en arqueta con tierra encebada.
vale, pero... ¿no has visto,
que, bajo tus ojos,
el viento me hizo astillas?
Poema de Mariana Codruţ traducido al castellano por Pere Bessó
__________________________________
Mariana Codruţ (pseudónimo deMariana Pricop; nacida en 1956, Prisacani, Iaşi). Licenciada en la Facultad deFilología, Universidad Al.I. Cuza de Iaşi. Ha sido correctora, profesora, agenteliteraria. En la actualidad es redactora de la Editorial Universidad Cuza. Miembrode la USR desde 1990. Firma en el diario de Iaşi artículos de opinión y en larevista Contrafort. Ha publicado los poemarios: Măceşuldin magazia de lemne (Junimea, 1982); Schiţă de autoportret (Junimea, 1986); Tabieturilenopţii de vară (Cartea rom., 1989); Existenţă acută (Cartea rom.,1994); Blanc (Vinea, 2000); Ultima patrie ( Paralela 45, 2007); Areal,antologie de poezie 1982-2007 (Paralela 45, 2011). En prosa: en la EdituraPolirom han aparecido Casa cu storuri galbene (novela, 1997); UlBaboi şi alte povestiri (2004) y Nudul Dianei (novela, 2007); Periodismo:Românul imparţial (Dacia XXI, 2011); Traducciones: Reprezentarealumii la copil, de J. Piaget (Cartier, 2005); Cărţi colective: Cartearoz a comunismului (Versus, 2004, coord. Gabriel H. Decuble), Tovarăşede drum (Polirom, 2008); Compagne diviaggio, Sandro Teti editore, Roma, 2011, trad. Mauro Barindi, AnitaNastacia Bernacchia, Maria Luisa Lombardo), Divanul scriitoarei (Limes,2010)...
Etiquetes de comentaris:
Mariana Codruţ,
Pere Bessó
VULL BALLAR!
*
Ai las, vull ballar com mai no he ballat!
Que Déu no se senta
dins de mí
un esclau a la presó – encadenat.
Terra, dóna’m ales:
sageta vull ser per a ferir
la immensitat,
no veure ja al voltant sinó cel,
a dalt, cel,
i cel davall de mi-
i encés en les ones de llum
ballar
besllumenat d’impulsos inaudits
perquè respire lliurement Déu en mi,
i no exclame tristós:
“Sóc un esclau empresonat!”
Poema de Lucian Blaga traduït al català per Pere Bessó
*****
Vreau să joc!
O, vreau să joc cum niciodată n-am jucat!
Să nu se simtă Dumnezeu
în mine
un rob în temniţă – încătuşat.
Pământule, dă-mi aripi:
săgeată vreau să fiu să spintec
nemărginirea,
să nu mai văd în preajmă decât cer,
deasupra, cer,
şi cer sub mine -
şi-aprins în valuri de lumină
să joc
străfulgerat de-avânturi nemaipomenite
ca să răsufle liber Dumnezeu în mine,
să nu cârtească:
“Sunt rob în temniţă!”
Lucian Blaga
*****
QUIERO BAILAR!
Oh, quiero bailar como nunca bailé!
Que Dios no se sienta
dentro de mí
un esclavo en prisión –encadenado.
Tierra, dame alas:
saeta quiero ser para herir
la inmensidad,
no ver ya alrededor más que cielo,
en lo alto, cielo,
y cielo bajo de mí-
y encendido en las ondas de luz
bailar
vislumbrado por impulsos inauditos
para que Dios respire libre en mi interior,
y no rezongue:
“Soy un esclavo encarcelado!”
Poema de Lucian Blaga traducido al castellano por Pere Bessó
Ai las, vull ballar com mai no he ballat!
Que Déu no se senta
dins de mí
un esclau a la presó – encadenat.
Terra, dóna’m ales:
sageta vull ser per a ferir
la immensitat,
no veure ja al voltant sinó cel,
a dalt, cel,
i cel davall de mi-
i encés en les ones de llum
ballar
besllumenat d’impulsos inaudits
perquè respire lliurement Déu en mi,
i no exclame tristós:
“Sóc un esclau empresonat!”
Poema de Lucian Blaga traduït al català per Pere Bessó
*****
Vreau să joc!
O, vreau să joc cum niciodată n-am jucat!
Să nu se simtă Dumnezeu
în mine
un rob în temniţă – încătuşat.
Pământule, dă-mi aripi:
săgeată vreau să fiu să spintec
nemărginirea,
să nu mai văd în preajmă decât cer,
deasupra, cer,
şi cer sub mine -
şi-aprins în valuri de lumină
să joc
străfulgerat de-avânturi nemaipomenite
ca să răsufle liber Dumnezeu în mine,
să nu cârtească:
“Sunt rob în temniţă!”
Lucian Blaga
*****
QUIERO BAILAR!
Oh, quiero bailar como nunca bailé!
Que Dios no se sienta
dentro de mí
un esclavo en prisión –encadenado.
Tierra, dame alas:
saeta quiero ser para herir
la inmensidad,
no ver ya alrededor más que cielo,
en lo alto, cielo,
y cielo bajo de mí-
y encendido en las ondas de luz
bailar
vislumbrado por impulsos inauditos
para que Dios respire libre en mi interior,
y no rezongue:
“Soy un esclavo encarcelado!”
Poema de Lucian Blaga traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Lucian Blaga,
Pere Bessó
PLOM
*
Dormien profundament els taüts de plom,
I les flors de plom i el vestit funerari -
Em quedí sol en la cripta... i feia vent...
I cruixien les corones de plom.
Dormia regirat el meu amor de plom
Damunt de flors de plom, I comencí a cridar-lo -
Em quedí sol junt al mort... i feia fred...
I li penjaven les ales de plom.
Poema de George Bacovia traduït al català per Pere Bessó
*****
PLUMB
Dormeau adânc sicriele de plumb,
Si flori de plumb si funerar vestmint --
Stam singur în cavou... si era vint...
Si scirtiiau coroanele de plumb.
Dormea întors amorul meu de plumb
Pe flori de plumb, si-am inceput sa-l strig --
Stam singur lânga mort... si era frig...
Si-i atirnau aripile de plumb.
George Bacovia
*****
PLOMO
Dormían profundamente los ataúdes de plomo,
Y las flores de plomo y el vestido funerario -
Me quedé solo en la cripta... y hacía viento...
Y crujían las coronas de plomo.
Dormía revuelto mi amor de plomo
Sobre flores de plomo, Y empecé a llamarlo -
Me quedé solo junto al muerto... y hacía frío...
Y le colgaban las alas de plomo.
Poema de George Bacovia traducido al castellano por Pere Bessó
Dormien profundament els taüts de plom,
I les flors de plom i el vestit funerari -
Em quedí sol en la cripta... i feia vent...
I cruixien les corones de plom.
Dormia regirat el meu amor de plom
Damunt de flors de plom, I comencí a cridar-lo -
Em quedí sol junt al mort... i feia fred...
I li penjaven les ales de plom.
Poema de George Bacovia traduït al català per Pere Bessó
*****
PLUMB
Dormeau adânc sicriele de plumb,
Si flori de plumb si funerar vestmint --
Stam singur în cavou... si era vint...
Si scirtiiau coroanele de plumb.
Dormea întors amorul meu de plumb
Pe flori de plumb, si-am inceput sa-l strig --
Stam singur lânga mort... si era frig...
Si-i atirnau aripile de plumb.
George Bacovia
*****
PLOMO
Dormían profundamente los ataúdes de plomo,
Y las flores de plomo y el vestido funerario -
Me quedé solo en la cripta... y hacía viento...
Y crujían las coronas de plomo.
Dormía revuelto mi amor de plomo
Sobre flores de plomo, Y empecé a llamarlo -
Me quedé solo junto al muerto... y hacía frío...
Y le colgaban las alas de plomo.
Poema de George Bacovia traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
George Bacovia,
Pere Bessó
dilluns, 7 de maig de 2012
CANÇÓ DE BRESSOL PER A GENT SOLITÂRIA
*
Sóc al teu costat, amor meu.
Sigues feliç.
Jo no t’he conegut. Tu no m’has conegut.
Els infants nostres no naixeran.
No tenim què perdre.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm en pau.
De tant com en hem estimat,
hem mastegat la terra bojament,
ens hem arrapat les galtes i ens hem espellegat els genolls,
mantenint embridats – paranys – els desigs.
Ara hem vençut. Som lligats
eternament per un aspre jurament –
ningú mai no ha de saber
el que només nosaltres hem trobat.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm tranquil.
Poema de Liliana Armaşu traduït al català per Pere Bessó
*****
Poem de leagăn pentru oamenii singuri
Sunt lângă tine, dragostea mea.
Fii fericit.
Eu nu te-am cunoscut. Tu nu m-ai cunoscut.
Copiii noştri nu se vor naşte.
Nu avem ce pierde.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
De mult ce ne-am iubit,
am mâncat pământ în prostie,
ne-am scrijelit obrajii şi ne-am zdrobit genunchii,
ţinând în frâu – capcane – dorinţele.
Acum am învins. Suntem legaţi
de-a pururi de-un aspru legământ –
nimeni niciodată să nu ştie
ce doar noi am aflat.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
Liliana Armaşu
*****
POEMA ARRULLO PARA LOS SOLITARIOS
Estoy cerca de ti, mi amor.
Que seas feliz.
Yo no te he conocido. Tú no me has conocido.
Nuestros niños no van a nacer.
No tenemos nada que perder.
La ternura nos acompañó todo el tiempo, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
De tanto amor,
hemos masticado la tierra como unos tontos,
nos hemos rasgado las mejillas y nos hemos roto las rodillas,
teniendo atrapados - en ratoneras - los deseos.
Ahora hemos vencido. Estamos unidos
hasta el final por un duro juramento -
que nadie nunca tiene que saber
lo que que nosotros hemos oído.
La ternura siempre nos ha acompañado, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
Poema de Liliana Armaşu traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________
Liliana Armaşu (1972), basarabiana, nacida en la otra orilla del río Prut. licenciada en Periodismo y Ciencias de la Información. Redactora de diversas revistas literarias. Ha publicado hasta ahora dos poemarios: “Eu scriu… Tu scrii… El este” (2001) [Yo escribo… Tú escribes… Él es] i “Singurătatea de miercuri” (2010) [Soledad de miércoles]. Es una poeta de escritura lenta, pero ya conocida y considerada por la crítica rumana como una de las voces a tener en cuenta.
Sóc al teu costat, amor meu.
Sigues feliç.
Jo no t’he conegut. Tu no m’has conegut.
Els infants nostres no naixeran.
No tenim què perdre.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm en pau.
De tant com en hem estimat,
hem mastegat la terra bojament,
ens hem arrapat les galtes i ens hem espellegat els genolls,
mantenint embridats – paranys – els desigs.
Ara hem vençut. Som lligats
eternament per un aspre jurament –
ningú mai no ha de saber
el que només nosaltres hem trobat.
La tendresa ens ha acompanyat sempre, la passió,
les flors i l’encant.
Som la parella eterna. No tingues por de la mort.
Dorm tranquil.
Poema de Liliana Armaşu traduït al català per Pere Bessó
*****
Poem de leagăn pentru oamenii singuri
Sunt lângă tine, dragostea mea.
Fii fericit.
Eu nu te-am cunoscut. Tu nu m-ai cunoscut.
Copiii noştri nu se vor naşte.
Nu avem ce pierde.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
De mult ce ne-am iubit,
am mâncat pământ în prostie,
ne-am scrijelit obrajii şi ne-am zdrobit genunchii,
ţinând în frâu – capcane – dorinţele.
Acum am învins. Suntem legaţi
de-a pururi de-un aspru legământ –
nimeni niciodată să nu ştie
ce doar noi am aflat.
Tandreţea ne-a însoţit mereu, pasiunea,
florile şi încântarea.
Suntem perechea eternă. Nu ai frică de moarte.
Dormi liniştit.
Liliana Armaşu
*****
POEMA ARRULLO PARA LOS SOLITARIOS
Estoy cerca de ti, mi amor.
Que seas feliz.
Yo no te he conocido. Tú no me has conocido.
Nuestros niños no van a nacer.
No tenemos nada que perder.
La ternura nos acompañó todo el tiempo, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
De tanto amor,
hemos masticado la tierra como unos tontos,
nos hemos rasgado las mejillas y nos hemos roto las rodillas,
teniendo atrapados - en ratoneras - los deseos.
Ahora hemos vencido. Estamos unidos
hasta el final por un duro juramento -
que nadie nunca tiene que saber
lo que que nosotros hemos oído.
La ternura siempre nos ha acompañado, la pasión,
las flores y el encantamiento.
Somos la pareja eterna. Que no te asuste la muerte.
Que duermas tranquilo.
Poema de Liliana Armaşu traducido al castellano por Andrei Langa
______________________________
Liliana Armaşu (1972), basarabiana, nacida en la otra orilla del río Prut. licenciada en Periodismo y Ciencias de la Información. Redactora de diversas revistas literarias. Ha publicado hasta ahora dos poemarios: “Eu scriu… Tu scrii… El este” (2001) [Yo escribo… Tú escribes… Él es] i “Singurătatea de miercuri” (2010) [Soledad de miércoles]. Es una poeta de escritura lenta, pero ya conocida y considerada por la crítica rumana como una de las voces a tener en cuenta.
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Liliana Armaşu
UN ALTRE EPILEG
*
Migdia amb totes les flaires tancades amb pany i clau darrere de la porta del bosc,
les pedres de torrent endurides, que han fet un alt ça i lla al prat
i es tapen la boca vençudes per la set o pel mateix pes,
amnèsia total dels mecs peus nus que passen lentament per entre elles.
Itinerari arbitrari fet sense passió, l’ultim camí serpentejant
pel que passa cadascun dels moribunds cap a una altra llum,
aquella que brilla amb resplendor a la fi de qualsevol marxa de cec,
arrossegat pels seus instints ocults sota la pell del pecat.
Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ALT EPILOG
Amiază cu toate mirezmele zăvorâte după poarta pădurii,
pietre rostogolite cu greu, ce au poposit ici-colo pe pajiște
și-și astupă gura doborâte de sete sau de propria greutate,
amnezie totală a inșilor desculț care trec alene printre ele.
Itinerar arbitrar făcut fără patimă, ultimul drum în serpentină
pe care pășesc câte unul cei muribunzi către o altă lumină,
cea ce sclipește orbitor la capătul oricărei călătorii de om orb,
condus de instinctele sale ascunse sub pielea păcatului.
Andrei Langa
*****
OTRO EPÍLOGO
Mediodía con todos sus aromas cerrados a pestillo tras la puerta del bosque,
los duros cantos rodados, que se detuvieron aquí y allá en el prado
y se tapan la boca vencidos per la sed o por el propio peso,
amnesia total de los tipos de pies descalzos que pasan lentamente por entre ellos.
Itinerario arbitrario hecho sin pasión, el último camino serpenteante
por donde pasa cada uno de los moribundos a otra luz,
aquella que brilla resplandeciente al final de cualquier marcha de ciego,
llevado por sus instintos ocultos bajo la piel del pecado.
Poema de Andrei Langa traducido al castellano por Pere Bessó
Migdia amb totes les flaires tancades amb pany i clau darrere de la porta del bosc,
les pedres de torrent endurides, que han fet un alt ça i lla al prat
i es tapen la boca vençudes per la set o pel mateix pes,
amnèsia total dels mecs peus nus que passen lentament per entre elles.
Itinerari arbitrari fet sense passió, l’ultim camí serpentejant
pel que passa cadascun dels moribunds cap a una altra llum,
aquella que brilla amb resplendor a la fi de qualsevol marxa de cec,
arrossegat pels seus instints ocults sota la pell del pecat.
Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ALT EPILOG
Amiază cu toate mirezmele zăvorâte după poarta pădurii,
pietre rostogolite cu greu, ce au poposit ici-colo pe pajiște
și-și astupă gura doborâte de sete sau de propria greutate,
amnezie totală a inșilor desculț care trec alene printre ele.
Itinerar arbitrar făcut fără patimă, ultimul drum în serpentină
pe care pășesc câte unul cei muribunzi către o altă lumină,
cea ce sclipește orbitor la capătul oricărei călătorii de om orb,
condus de instinctele sale ascunse sub pielea păcatului.
Andrei Langa
*****
OTRO EPÍLOGO
Mediodía con todos sus aromas cerrados a pestillo tras la puerta del bosque,
los duros cantos rodados, que se detuvieron aquí y allá en el prado
y se tapan la boca vencidos per la sed o por el propio peso,
amnesia total de los tipos de pies descalzos que pasan lentamente por entre ellos.
Itinerario arbitrario hecho sin pasión, el último camino serpenteante
por donde pasa cada uno de los moribundos a otra luz,
aquella que brilla resplandeciente al final de cualquier marcha de ciego,
llevado por sus instintos ocultos bajo la piel del pecado.
Poema de Andrei Langa traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Pere Bessó
A LA TOMBA D'IMMANUEL KANT
*
Res. La tardor amb ningú. El crepuscle
damunt del casc antic des d’on s’esbat el sol
ros.
Ningú és el nom del Numen.
Espectacle amb Numen.
Més lluny és Més allà del nostre
enteniment humà. És carrera de l’espai amb
l’avidesa de signes en els buits-símbols que
es plany, s’anul·la per sí mateixa i no es
controla
per Ningú,
si es controla...
Es fa fosc.
Moment sense precedent.
Oasi en el transcendent.
Ús de somrís en el no-res.
Signes cabalístics
en la tomba del filòsof Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MORMÂNTUL LUI IMMANUEL KANT
Nimic. Toamnă cu nimeni. Amurg
peste burgul din care se zbate soarele
rumen.
Nimeni e numele Numelui.
Spectacol cu Numen.
Mai departe e Din-colo de-nţelegerea
noastră umană. E goana din spaţiul cu
nesaţiul de semne în goluri-simboluri ce
se regretă, se anulează de la sine şi se
controlează
de Nimeni,
dacă se controlează...
Înserează.
Moment fără precedent.
Oază în transcendent.
Uz de surâs în neant.
Semne cabalistice
pe mormântul filosofului Immanuel Kant...
Victor Teleucă
*****
A LA TUMBA DE IMMANUEL KANT
Nada. El otoño con nadie. El crepúsculo
sobre la metrópolis en donde agoniza el sol
rubicundo.
Nadie es el nombre del Nombre.
Espectáculo con Numen.
Más allá es Desde el otro lado de nuestro
entendimiento humano. Es la fuga del espacio con
su hambre de signos en los huecos-símbolos que
tiene pena, se anula por si mismo y se
controla
de la Nada,
si se controla...
Atardece.
Momento único.
El oasis en transcendencia.
El uso de sonrisa en vacío.
Signos cabalísticos
sobre la tumba del filósofo Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traducido al castellano por Andrei Langa
Res. La tardor amb ningú. El crepuscle
damunt del casc antic des d’on s’esbat el sol
ros.
Ningú és el nom del Numen.
Espectacle amb Numen.
Més lluny és Més allà del nostre
enteniment humà. És carrera de l’espai amb
l’avidesa de signes en els buits-símbols que
es plany, s’anul·la per sí mateixa i no es
controla
per Ningú,
si es controla...
Es fa fosc.
Moment sense precedent.
Oasi en el transcendent.
Ús de somrís en el no-res.
Signes cabalístics
en la tomba del filòsof Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MORMÂNTUL LUI IMMANUEL KANT
Nimic. Toamnă cu nimeni. Amurg
peste burgul din care se zbate soarele
rumen.
Nimeni e numele Numelui.
Spectacol cu Numen.
Mai departe e Din-colo de-nţelegerea
noastră umană. E goana din spaţiul cu
nesaţiul de semne în goluri-simboluri ce
se regretă, se anulează de la sine şi se
controlează
de Nimeni,
dacă se controlează...
Înserează.
Moment fără precedent.
Oază în transcendent.
Uz de surâs în neant.
Semne cabalistice
pe mormântul filosofului Immanuel Kant...
Victor Teleucă
*****
A LA TUMBA DE IMMANUEL KANT
Nada. El otoño con nadie. El crepúsculo
sobre la metrópolis en donde agoniza el sol
rubicundo.
Nadie es el nombre del Nombre.
Espectáculo con Numen.
Más allá es Desde el otro lado de nuestro
entendimiento humano. Es la fuga del espacio con
su hambre de signos en los huecos-símbolos que
tiene pena, se anula por si mismo y se
controla
de la Nada,
si se controla...
Atardece.
Momento único.
El oasis en transcendencia.
El uso de sonrisa en vacío.
Signos cabalísticos
sobre la tumba del filósofo Immanuel Kant...
Poema de Victor Teleucă traducido al castellano por Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa Trad.,
Victor Teleucă
HAMSTER EN LA RODA
*
era la tardor esperava l’acompliment de les promeses
m’agafà així una nostàlgia activa
mirava al darrere, veia només seqüències tallades
totes tenien el gust marcit i de bades
tractava de descriure la fisiologia d’aquella tristesa
que portava dins de mi
"com si fores un hamster en la roda"
em resumí Clarissa que
sempre s’expressa directament, amb el desapassionament
de l’expert que treballa en un tractat
al voltant de l’home de l’est
...o l’home de la frontera
com m’agrada també dir.
Poema de Vasile Gârneţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Hamster pe roată
era toamnă aşteptam împlinirea promisiunilor
mă cuprinse aşa o nostalgie activă
priveam în urmă, vedeam doar secvenţe tăiate
toate aveau gustul veşted şi în zadar
încercam să descriu fiziologia acelei tristeţi
pe care o purtam în mine
"parcă ai fi un hamster pe roată"
m-a rezumat Clarisa care
se exprima întotdeauna direct, cu răceala
unui expert ce lucrează la un tratat
despre omul din est
...sau omul de la frontieră
cum îmi place chiar mie să spun.
Vasile Gârneţ
*****
HAMSTER EN LA RUEDA
era otoño aguardaba el cumplimiento de las promesas
así me cogió una nostalgia activa
miraba atrás, sólo veía secuencias cortadas
todas tenían el gusto ajado y en vano
trataba de describir la fisiología de aquella tristeza
que llevaba dentro de mí
"como si fueras un hamster en la rueda"
me resumió Clarisa que
siempre se expresa directamente, con el
distanciamiento
del experto que trabaja en un tratado
del hombre del este
...o el hombre de la frontera
como a mi también me agrada decir.
Poema de Vasile Gârneţ traducido al castellano por Pere Bessó
_______________________________
El poeta, narrador y ensayista basarabiano Vasile Gârneţ (1958, Hanasenii Noi, comtat de Lapusna, Republica Moldova). Licenciado en la Facultad de Periodismo de la Universidad de Chisinau. Miembro de la Unión de Escritores de la República Moldava y de Rumanía y del PEN Club. Redactor-jefe de la Editorial Hyperion de Chisinau, y desde 1994 director de la revista Contrafort. Desarrolla una incesante actividad periodística publicistica tanto en Chisinau como en Rumanía. Obtuvo bolsas de estudios y de creación en Alemania (1995), EEUU (1998), Cehia (2000, 2001) y participó en Literatur Express Europa 2000 –un periplo literario por 14 países europeos, organizados por Literatur WERKSTAD (Berlin) y el Consejo de Europa. Está presente con sus versos en muchas antologías de Europa. Poemas suyos han sido traducidos en EEUU, Alemania, Italia, Francia, Holanda, Rusia, Portugal, España, Polonia, Lituania, Estonia, Letonia, Suecia, Bélgica... Ha publicado: Martorul (novela, 1990), Peisaje bolnave (poesía, 1990), Personaj in gradina uitata (poesía, 1992 –Premio de la Unión de Escritores de Rumanía), Campia Borges (poesía –Premio de la Unión de Escritores de la República Moldava), Intelectualul ca diversiune. Fragmente tragicomice de inadecvare la realitate (emsayo, publicistica, Polirom, 2005 –Premiul Uniunii Scriitorilor din Republica Moldova). La Cartea Romaneasca ha publicado el volumen Literatur Express. Europa de la fereastra vagonului (diario, en colaboración con Vitalie Ciobanu, 2007), que le valió el Premio de la Unión de Escritores de Rumanía, Filial Chisinau. Más detalles en su blog personal: http://www.contrafort.md/vasilegarnet
era la tardor esperava l’acompliment de les promeses
m’agafà així una nostàlgia activa
mirava al darrere, veia només seqüències tallades
totes tenien el gust marcit i de bades
tractava de descriure la fisiologia d’aquella tristesa
que portava dins de mi
"com si fores un hamster en la roda"
em resumí Clarissa que
sempre s’expressa directament, amb el desapassionament
de l’expert que treballa en un tractat
al voltant de l’home de l’est
...o l’home de la frontera
com m’agrada també dir.
Poema de Vasile Gârneţ traduït al català per Pere Bessó
*****
Hamster pe roată
era toamnă aşteptam împlinirea promisiunilor
mă cuprinse aşa o nostalgie activă
priveam în urmă, vedeam doar secvenţe tăiate
toate aveau gustul veşted şi în zadar
încercam să descriu fiziologia acelei tristeţi
pe care o purtam în mine
"parcă ai fi un hamster pe roată"
m-a rezumat Clarisa care
se exprima întotdeauna direct, cu răceala
unui expert ce lucrează la un tratat
despre omul din est
...sau omul de la frontieră
cum îmi place chiar mie să spun.
Vasile Gârneţ
*****
HAMSTER EN LA RUEDA
era otoño aguardaba el cumplimiento de las promesas
así me cogió una nostalgia activa
miraba atrás, sólo veía secuencias cortadas
todas tenían el gusto ajado y en vano
trataba de describir la fisiología de aquella tristeza
que llevaba dentro de mí
"como si fueras un hamster en la rueda"
me resumió Clarisa que
siempre se expresa directamente, con el
distanciamiento
del experto que trabaja en un tratado
del hombre del este
...o el hombre de la frontera
como a mi también me agrada decir.
Poema de Vasile Gârneţ traducido al castellano por Pere Bessó
_______________________________
El poeta, narrador y ensayista basarabiano Vasile Gârneţ (1958, Hanasenii Noi, comtat de Lapusna, Republica Moldova). Licenciado en la Facultad de Periodismo de la Universidad de Chisinau. Miembro de la Unión de Escritores de la República Moldava y de Rumanía y del PEN Club. Redactor-jefe de la Editorial Hyperion de Chisinau, y desde 1994 director de la revista Contrafort. Desarrolla una incesante actividad periodística publicistica tanto en Chisinau como en Rumanía. Obtuvo bolsas de estudios y de creación en Alemania (1995), EEUU (1998), Cehia (2000, 2001) y participó en Literatur Express Europa 2000 –un periplo literario por 14 países europeos, organizados por Literatur WERKSTAD (Berlin) y el Consejo de Europa. Está presente con sus versos en muchas antologías de Europa. Poemas suyos han sido traducidos en EEUU, Alemania, Italia, Francia, Holanda, Rusia, Portugal, España, Polonia, Lituania, Estonia, Letonia, Suecia, Bélgica... Ha publicado: Martorul (novela, 1990), Peisaje bolnave (poesía, 1990), Personaj in gradina uitata (poesía, 1992 –Premio de la Unión de Escritores de Rumanía), Campia Borges (poesía –Premio de la Unión de Escritores de la República Moldava), Intelectualul ca diversiune. Fragmente tragicomice de inadecvare la realitate (emsayo, publicistica, Polirom, 2005 –Premiul Uniunii Scriitorilor din Republica Moldova). La Cartea Romaneasca ha publicado el volumen Literatur Express. Europa de la fereastra vagonului (diario, en colaboración con Vitalie Ciobanu, 2007), que le valió el Premio de la Unión de Escritores de Rumanía, Filial Chisinau. Más detalles en su blog personal: http://www.contrafort.md/vasilegarnet
Etiquetes de comentaris:
Pere Bessó,
Vasile Gârneţ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)