PONT DAMUNT DEL PRECIPICI

*
“No t’oposes, composa…


Al capvespre s’extingeixen els ulls, les seues òrbites lasses
s’acostumen al clarobscur, amb l’habilitat
del vell que creua pel pont arcat
a l’altra part les voltes que siguen necessàries;
així funciona la llei dels contraris,
cobdiciada, misteriosa fórmula de la vida
que presuposa l’el·lusió del diable,
la negació mostrant el seu reconeixement;
més tard arriba la terra sencera a dalt,
rodant en sentit contrari al nucli
i escopint el foc infernal en la planura,
davall d’aquells ponts alts, romànics.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

Punte peste prăpastie

“Nu vă opuneți, compuneți…”

Spre seara se sting ochii, orbitele lor obosite
se obișnuiesc cu clarobscurul, cu abilitatea
bătrânului de a trece peste punțile arcuite
în partea opusă ori de câte ori e necesar;
astfel funcționează legea contrariilor,
râvnita, misterioasa formulă a vieții
care presupune eludarea diavolului,
negarea aratând recunoașterea lui;
apoi vine pământul întreg deasupra,
rotindu-se în sensul opus nucleului
și scuipând focul din iad pe câmpie,
de sub punțile cele înalte, romanice.


Andrei Langa


*****

PUENTE SOBRE EL PRECIPICIO

“No te opongas, compón…”

Por la tarde se apagan los ojos y sus órbitas cansadas
se están acostumbrando al claroscuro, a la habilidad
del hombre viejo de pasear por los puentes arqueados
hacia el otro lado tantos veces cuanto es necesario;
de este modo funciona la ley de los contrarios,
la tan deseada, misteriosa fórmula de la vida
que supone una serena evitación del diablo,
la negación relevando su reconocimiento;
luego viene la tierra entera por encima,
girando en sentido inverso a su núcleo,
escupiendo el fuego del infierno al llano,
debajo de aquellos puentes altos, románicos.


Andrei Langa