dilluns, 7 de maig de 2012

UN ALTRE EPILEG

*
Migdia amb totes les flaires tancades amb pany i clau darrere de la porta del bosc,
les pedres de torrent endurides, que han fet un alt ça i lla al prat
i es tapen la boca vençudes per la set o pel mateix pes,
amnèsia total dels mecs peus nus que passen lentament per entre elles.

Itinerari arbitrari fet sense passió, l’ultim camí serpentejant
pel que passa cadascun dels moribunds cap a una altra llum,
aquella que brilla amb resplendor a la fi de qualsevol marxa de cec,
arrossegat pels seus instints ocults sota la pell del pecat.


Poema de Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

ALT EPILOG

Amiază cu toate mirezmele zăvorâte după poarta pădurii,
pietre rostogolite cu greu, ce au poposit ici-colo pe pajiște
și-și astupă gura doborâte de sete sau de propria greutate,
amnezie totală a inșilor desculț care trec alene printre ele.

Itinerar arbitrar făcut fără patimă, ultimul drum în serpentină
pe care pășesc câte unul cei muribunzi către o altă lumină,
cea ce sclipește orbitor la capătul oricărei călătorii de om orb,
condus de instinctele sale ascunse sub pielea păcatului.


Andrei Langa


*****

OTRO EPÍLOGO

Mediodía con todos sus aromas cerrados a pestillo tras la puerta del bosque,
los duros cantos rodados, que se detuvieron aquí y allá en el prado
y se tapan la boca vencidos per la sed o por el propio peso,
amnesia total de los tipos de pies descalzos que pasan lentamente por entre ellos.

Itinerario arbitrario hecho sin pasión, el último camino serpenteante
por donde pasa cada uno de los moribundos a otra luz,
aquella que brilla resplandeciente al final de cualquier marcha de ciego,
llevado por sus instintos ocultos bajo la piel del pecado.


Poema de Andrei Langa traducido al castellano por Pere Bessó

Cap comentari: