
dimarts, 25 de setembre de 2012
diumenge, 16 de setembre de 2012
PARAIGÜES
*
No dus res amb tu i permets
que se t’escolen les gotes de pluja darrere del coll,
perquè has refusat el seu paraigües, sí, i pots fer com
si l’hagueres oblidat a casa, dins d’un quadre.
I, de més a més, de què et serviría ara
l’abundància de colors estesos per damunt del cap,
de cas el paraigües seria només una manera d’ajuntar
els nombrosos pensaments
i de creuar-los sans i estalvis per la pluja
Així doncs marxes sense ell,
només amb els teus pensaments bàrbars, com un rei sense reina,
despullat i decidit a desterrar tota la seua camarilla traïdora,
envoltat només de les criatures puntiformes de la pluja.
De retorn de la ciutat de la pluja,
et contemples en l’espill opac, et mires i et remires com si
no t’hi hagueres vist mai, et dones un bany d’aigua calenta,
et claves en un llit, entres en un quadre, davall d’un paraigües.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
UMBRELĂ
Nu ai luat nimic cu tine și permiți
să ți se strecoare picăturile de ploaie pe după gât,
fiindcă ai refuzat umbrela sau, da, te poți preface
că ai utat-o acasă, înăuntru unui tablou
Și apoi la ce ți-ar servi acum
abundența de culori ținute deasupra capului,
ori umbrela ar fi doar un mod de a-ți aduna gândurile
grămăjoară și de a le trece nevătămate prin ploaie
Așa însă mergi fără de ea,
doar cu gândurile tale barbare, ca un rege fără de regină,
despuiat și decis să izgonească toată camarila sa trădătoare,
înconjurat doar de creaturile punctiforme de ploaie
Întors din orașul de ploaie,
te uiți în oglinda opacă, te vezi/te revezi ca și cum
nu te-ai fi văzut niciodată, faci o baie de aburi fierbinți,
te aburci pe un pat, te bagi într-un tablou, sub o umbrelă
Andre Langa
*****
PARAGUAS
No hay nada contigo y permites
que te entren las gotas de la lluvia por detrás del cuello,
porque has rechazado el paraguas o, que si, puedes disimular
que lo has olvidado en casa, dentro de un cuadro.
Y de qué te puede servir ahora
la abundancia de colores levantados encima de la cabeza,
o el paraguas será solo un modo de juntar tus pensamientos
y pasarlos enteros e ilesos por la lluvia.
Así pues caminas sin él,
sin los bárbaros pensamientos, como un rey sin la reina,
desnudo y decidido a alejarse del todo de su camarilla traidora,
seguido solo de las criaturas puntiformes de lluvia.
Vuelto desde la ciudad de la lluvia,
te miras en el espejo opaco, te ves de nuevo como si
nunca te hubieras visto, te das un baño de agua caliente,
te metes en la cama, en un cuadro, debajo de un paraguas.
Andrei Langa
No dus res amb tu i permets
que se t’escolen les gotes de pluja darrere del coll,
perquè has refusat el seu paraigües, sí, i pots fer com
si l’hagueres oblidat a casa, dins d’un quadre.
I, de més a més, de què et serviría ara
l’abundància de colors estesos per damunt del cap,
de cas el paraigües seria només una manera d’ajuntar
els nombrosos pensaments
i de creuar-los sans i estalvis per la pluja
Així doncs marxes sense ell,
només amb els teus pensaments bàrbars, com un rei sense reina,
despullat i decidit a desterrar tota la seua camarilla traïdora,
envoltat només de les criatures puntiformes de la pluja.
De retorn de la ciutat de la pluja,
et contemples en l’espill opac, et mires i et remires com si
no t’hi hagueres vist mai, et dones un bany d’aigua calenta,
et claves en un llit, entres en un quadre, davall d’un paraigües.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
UMBRELĂ
Nu ai luat nimic cu tine și permiți
să ți se strecoare picăturile de ploaie pe după gât,
fiindcă ai refuzat umbrela sau, da, te poți preface
că ai utat-o acasă, înăuntru unui tablou
Și apoi la ce ți-ar servi acum
abundența de culori ținute deasupra capului,
ori umbrela ar fi doar un mod de a-ți aduna gândurile
grămăjoară și de a le trece nevătămate prin ploaie
Așa însă mergi fără de ea,
doar cu gândurile tale barbare, ca un rege fără de regină,
despuiat și decis să izgonească toată camarila sa trădătoare,
înconjurat doar de creaturile punctiforme de ploaie
Întors din orașul de ploaie,
te uiți în oglinda opacă, te vezi/te revezi ca și cum
nu te-ai fi văzut niciodată, faci o baie de aburi fierbinți,
te aburci pe un pat, te bagi într-un tablou, sub o umbrelă
Andre Langa
*****
PARAGUAS
No hay nada contigo y permites
que te entren las gotas de la lluvia por detrás del cuello,
porque has rechazado el paraguas o, que si, puedes disimular
que lo has olvidado en casa, dentro de un cuadro.
Y de qué te puede servir ahora
la abundancia de colores levantados encima de la cabeza,
o el paraguas será solo un modo de juntar tus pensamientos
y pasarlos enteros e ilesos por la lluvia.
Así pues caminas sin él,
sin los bárbaros pensamientos, como un rey sin la reina,
desnudo y decidido a alejarse del todo de su camarilla traidora,
seguido solo de las criaturas puntiformes de lluvia.
Vuelto desde la ciudad de la lluvia,
te miras en el espejo opaco, te ves de nuevo como si
nunca te hubieras visto, te das un baño de agua caliente,
te metes en la cama, en un cuadro, debajo de un paraguas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
REMORS
*
Passes per les traces menudes de les remors,
portes bous salvatges correguent per les venes.
que no t’esperaran si et detens,
ans bé creuaran el pasturall sense vialets,
crescut amb herbes retallades pel vent,
recorregut ça i lla per algunes senderes
que arriben justament a l’alt del turó.
Puges i baixes per l’herba ferida,
calcigant les traces ressonadores,
per les senderes que brollen de la terra,
pastor protector d’aquelles remors
esparses per les ràfegues de vent,
per l’udolament dels llops impacientats
per la flaire de les herbes ensagnades.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ȘOAPTE
Pășești pe urmele mici ale șoaptelor,
porți tauri sălbatici alergând prin vene.
care nu te vor așteaptă dacă oprești
ci vor trece pajiștea fără de drumuri,
crecută cu ierburi retezate de vânt,
parcursă ici-colo de câte-o cărare
ce ajunge tocmai pe frunte de deal.
Urci și cobori prin iarba rănită,
călcând pe urmele răsunătoare,
pe cărarile ce răsar din pământ,
păstor protector al acelor șoapte
împrăștiate de rafale de vânt,
de urletul lupilor impacientați
de mirosul ierburilor însângerate.
Andrei Langa
*****
SUSURROS
Pasas por los rastros pequeños de los susurros,
llevas toros salvajes corriendo por las venas,
que no te van a esperar si te paras
sino que van a cabalgar por el prado sin rutas,
crecido con hierbas tajadas por el viento,
cruzado raramente por unos senderos
que llega hasta la cumbre de la loma.
Subes y bajas por las hierbas heridas,
pasando por los rastros resonantes,
por los senderos que salen de la tierra,
pastor cuidador de aquellos susurros
dispersados por las ráfagas de viento,
por el aullido de los lobos impacientados
por el olor de las hierbas ensangrentadas.
Andrei Langa
Passes per les traces menudes de les remors,
portes bous salvatges correguent per les venes.
que no t’esperaran si et detens,
ans bé creuaran el pasturall sense vialets,
crescut amb herbes retallades pel vent,
recorregut ça i lla per algunes senderes
que arriben justament a l’alt del turó.
Puges i baixes per l’herba ferida,
calcigant les traces ressonadores,
per les senderes que brollen de la terra,
pastor protector d’aquelles remors
esparses per les ràfegues de vent,
per l’udolament dels llops impacientats
per la flaire de les herbes ensagnades.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
ȘOAPTE
Pășești pe urmele mici ale șoaptelor,
porți tauri sălbatici alergând prin vene.
care nu te vor așteaptă dacă oprești
ci vor trece pajiștea fără de drumuri,
crecută cu ierburi retezate de vânt,
parcursă ici-colo de câte-o cărare
ce ajunge tocmai pe frunte de deal.
Urci și cobori prin iarba rănită,
călcând pe urmele răsunătoare,
pe cărarile ce răsar din pământ,
păstor protector al acelor șoapte
împrăștiate de rafale de vânt,
de urletul lupilor impacientați
de mirosul ierburilor însângerate.
Andrei Langa
*****
SUSURROS
Pasas por los rastros pequeños de los susurros,
llevas toros salvajes corriendo por las venas,
que no te van a esperar si te paras
sino que van a cabalgar por el prado sin rutas,
crecido con hierbas tajadas por el viento,
cruzado raramente por unos senderos
que llega hasta la cumbre de la loma.
Subes y bajas por las hierbas heridas,
pasando por los rastros resonantes,
por los senderos que salen de la tierra,
pastor cuidador de aquellos susurros
dispersados por las ráfagas de viento,
por el aullido de los lobos impacientados
por el olor de las hierbas ensangrentadas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dijous, 13 de setembre de 2012
dimecres, 12 de setembre de 2012
'HE INTERPRETAT UN ARBRE'
*
les branques són extremes
tan crues
com la ignorància de l’enteniment
però m’ajude de records
de l’espai sacre
en què les coses
esdevenen beneïdes
la remor de les branques cap al cel
no és com anar
per terra
per les escales
és un plançó de sol en creixement
Poema de Marian Dragomir traduït al català per Pere Bessó
*****
‘AM JUCAT UN COPAC’
crengile sunt extreme
la fel de crude
ca ignoranța înțelepciunii
dar mă sprijin de amintiri
de spațiul sacru
în care lucrurile
devin binecuvântate
vuietul crengilor spre cer
nu este ca mersul
pe jos
pe scări
este un răsad de soare în creștere
Marian Dragomir
*****
‘HE INTERPRETADO UN ÁRBOL’
las ramas son extremas
tan crudas
como la ignorancia del entendimiento
pero me sirvo de recuerdos
del espacio sacro
donde las cosas
se vuelven benditas
el rumor de las ramas al cielo
no es como andar
por tierra
por las escaleras
es un plantón de sol en crecimiento
Poema de Marian Dragomir traducido al castellano por Pere Bessó
________________________
El joven poeta Marian Dragomir (Ploieşti, 1980) recoge la analogía del hombre con el árbol y a partir de ella nos lleva a la correspondencia simbólica del desarrollo de la sabiduría –la maduración del ser- con el crecimiento de las ramas puntas o más extremas del árbol que llevan su rumor de hojas al cielo.
Marian Dragomir ha colaborado en Dinpana egretei, Suferinta-mi,rev. Atitudini, anul VIII, n.6, agosto2010; Îndoieli,rev. Literaria, anul I, nr.7, august 2010; Marcajpe cruce, în rev. Constelatii diamantine, Anul I, nr. 1, 2010 y ha publicado los siguientes volúmenes: Paradigma comunicării verbale la adolescenti, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucuresti; Stihuri pentru viata mare, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucureşti, 2010; Es miembro del cenáculo Atitudini de la Casa de cultura “Ion Luca Caragiale”de Ploieşti y del cenáculo Lira 21)
les branques són extremes
tan crues
com la ignorància de l’enteniment
però m’ajude de records
de l’espai sacre
en què les coses
esdevenen beneïdes
la remor de les branques cap al cel
no és com anar
per terra
per les escales
és un plançó de sol en creixement
Poema de Marian Dragomir traduït al català per Pere Bessó
*****
‘AM JUCAT UN COPAC’
crengile sunt extreme
la fel de crude
ca ignoranța înțelepciunii
dar mă sprijin de amintiri
de spațiul sacru
în care lucrurile
devin binecuvântate
vuietul crengilor spre cer
nu este ca mersul
pe jos
pe scări
este un răsad de soare în creștere
Marian Dragomir
*****
‘HE INTERPRETADO UN ÁRBOL’
las ramas son extremas
tan crudas
como la ignorancia del entendimiento
pero me sirvo de recuerdos
del espacio sacro
donde las cosas
se vuelven benditas
el rumor de las ramas al cielo
no es como andar
por tierra
por las escaleras
es un plantón de sol en crecimiento
Poema de Marian Dragomir traducido al castellano por Pere Bessó
________________________
El joven poeta Marian Dragomir (Ploieşti, 1980) recoge la analogía del hombre con el árbol y a partir de ella nos lleva a la correspondencia simbólica del desarrollo de la sabiduría –la maduración del ser- con el crecimiento de las ramas puntas o más extremas del árbol que llevan su rumor de hojas al cielo.
Marian Dragomir ha colaborado en Dinpana egretei, Suferinta-mi,rev. Atitudini, anul VIII, n.6, agosto2010; Îndoieli,rev. Literaria, anul I, nr.7, august 2010; Marcajpe cruce, în rev. Constelatii diamantine, Anul I, nr. 1, 2010 y ha publicado los siguientes volúmenes: Paradigma comunicării verbale la adolescenti, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucuresti; Stihuri pentru viata mare, Editura Sfântul Ierarh Nicolae, Bucureşti, 2010; Es miembro del cenáculo Atitudini de la Casa de cultura “Ion Luca Caragiale”de Ploieşti y del cenáculo Lira 21)
Etiquetes de comentaris:
Marian Dragomir,
Pere Bessó
ESTIMEM-NOS COM LES FLORS
*
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos.
Cresquem en la branca
viva de la paraula.
Jo sóc A
el pètal del crit
tu ets U
fredoluga flor.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
com lletres solitàries
en l’interior de la paraula.
Oh, tu, paraula,
sexe i matriu
d’on naix
sencer l’avenir.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
en vosaltres mateixos
en ells mateixos,
com les flors, només com les flors,
les flors albes,
flors de pomer.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
Săne iubim ca florile
Săne iubim ca florile
în noi înşine.
Să creştem pe ramura
vie a cuvântului.
Eu sunt A
petala strigării
tu eşti U
friguroasă floare.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
ca litere singure
în interiorul cuvântului.
O, tu, cuvântule,
sex şi matrice
din care se naşte
întreg viitorul.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
în voi înşivă
în ei înşişi,
ca florile, numai ca florile,
florile dalbe
flori de măr.
Nichita Stănescu
*****
AMÉMONOS COMO LAS FLORES
Amémonos como las flores
en nosotros mismos.
Crezcamos en la rama
viva de la palabra.
Yo soy A
el pétalo del grito
tú eres U
friolera flor.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
como letras solitarias
en el interior de la palabra.
Oh, tú, palabra,
sexo y matriz
de donde nace
el futuro entero.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
en vosotros mismos
en ellos mismos,
como las flores, sólo como las flores,
las blancas flores,
flores de manzano.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos.
Cresquem en la branca
viva de la paraula.
Jo sóc A
el pètal del crit
tu ets U
fredoluga flor.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
com lletres solitàries
en l’interior de la paraula.
Oh, tu, paraula,
sexe i matriu
d’on naix
sencer l’avenir.
Estimem-nos com les flors
en nosaltres mateixos
en vosaltres mateixos
en ells mateixos,
com les flors, només com les flors,
les flors albes,
flors de pomer.
Poema de Nichita Stănescu traduït al català per Pere Bessó
*****
Săne iubim ca florile
Săne iubim ca florile
în noi înşine.
Să creştem pe ramura
vie a cuvântului.
Eu sunt A
petala strigării
tu eşti U
friguroasă floare.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
ca litere singure
în interiorul cuvântului.
O, tu, cuvântule,
sex şi matrice
din care se naşte
întreg viitorul.
Să ne iubim ca florile
în noi înşine
în voi înşivă
în ei înşişi,
ca florile, numai ca florile,
florile dalbe
flori de măr.
Nichita Stănescu
*****
AMÉMONOS COMO LAS FLORES
Amémonos como las flores
en nosotros mismos.
Crezcamos en la rama
viva de la palabra.
Yo soy A
el pétalo del grito
tú eres U
friolera flor.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
como letras solitarias
en el interior de la palabra.
Oh, tú, palabra,
sexo y matriz
de donde nace
el futuro entero.
Amémonos como las flores
en nosotros mismos
en vosotros mismos
en ellos mismos,
como las flores, sólo como las flores,
las blancas flores,
flores de manzano.
Poema de Nichita Stănescu traducido al castellano por Pere Bessó
Etiquetes de comentaris:
Nichita Stănescu,
Pere Bessó
EL MONUMENT DE L'AIGUA
*
L’aigua ha passat per la pedra
i en aquelles grutes profundes
s’ha alçat el monument
d’estalagmites.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
MONUMENTUL APEI
Apa a trecut prin piatră
și în grotele cele adânci
și-a ridicat monumentul
din stalagmite.
Andrei Langa
*****
EL MONUMENTO DEL AGUA
El agua ha pasado por la piedra
y en las grutas más profundas
ha levantado su monumento
de estalagmitas.
Andrei Langa
L’aigua ha passat per la pedra
i en aquelles grutes profundes
s’ha alçat el monument
d’estalagmites.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
MONUMENTUL APEI
Apa a trecut prin piatră
și în grotele cele adânci
și-a ridicat monumentul
din stalagmite.
Andrei Langa
*****
EL MONUMENTO DEL AGUA
El agua ha pasado por la piedra
y en las grutas más profundas
ha levantado su monumento
de estalagmitas.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
PUNTS SUSPENSIUS
*
Cos espantall, l’ocell blanc de la volta celeste
no troba un lloc damunt del teu muscle.
Alt efímer en un interior resplendent,
eclipsat per l’ombra bàrbara de la carn.
Punts suspensius semblants a les traces,
empremtes indefinibles deixades per l’home.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCTE DE SUSPENSIE
Corp împăiat, pasărea albă a bolţii cereşti
nu-şi află un loc pe umărul tău.
Popas efemer într-un interior eclatant,
eclipsat de umbra barbară a cărnii.
Puncte de suspensie asemănătoare urmelor,
amprente indefinibile lăsate de om.
Andrei Langa
*****
PUNTOS SUSPENSIVOS
Cuerpo espantajo, el pájaro blanco del cielo
no encuentra un sitio encima de tu hombro.
Parada efímera en un interior luminoso,
eclipsado por la sombra bárbara de la carne.
Puntos suspensivos semejantes a los rastros,
huellas sin definir dejadas por el hombre.
Andrei Langa
Cos espantall, l’ocell blanc de la volta celeste
no troba un lloc damunt del teu muscle.
Alt efímer en un interior resplendent,
eclipsat per l’ombra bàrbara de la carn.
Punts suspensius semblants a les traces,
empremtes indefinibles deixades per l’home.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCTE DE SUSPENSIE
Corp împăiat, pasărea albă a bolţii cereşti
nu-şi află un loc pe umărul tău.
Popas efemer într-un interior eclatant,
eclipsat de umbra barbară a cărnii.
Puncte de suspensie asemănătoare urmelor,
amprente indefinibile lăsate de om.
Andrei Langa
*****
PUNTOS SUSPENSIVOS
Cuerpo espantajo, el pájaro blanco del cielo
no encuentra un sitio encima de tu hombro.
Parada efímera en un interior luminoso,
eclipsado por la sombra bárbara de la carne.
Puntos suspensivos semejantes a los rastros,
huellas sin definir dejadas por el hombre.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
RETRAT FLOTANT
*
Aigua pintada amb un pinzell
mullada en una mescla de sal,
retrat líquid desbordant
aquells quatre punts cardinals,
mostrant un rostre de jove canut.
Ocells sense ales, beatificats,
el vol enlluernador dels insectes,
ponts arcats penjats
damunt de precipicis plens d'aigües,
tots adreçats cap al cel.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PORTRET PLUTITOR
Apă pictată cu o pensulă
muiată într-un amestec de sare,
portret lichid debordând peste
cele patru puncte cardinale,
înfăţişând un chip de tânăr cărunt.
Păsări fără aripi, beatificate,
zborul orbitor al insectelor,
poduri arcuite atârnând
peste prăpăstii pline cu ape,
toate îndreptate spre cer.
Andrei Langa
*****
RETRATO FLOTANTE
Agua pintada con un pincel
sumergido en una mezcla de sal,
retrato líquido desbordando
aquellos cuatro puntos cardinales,
configurando un rostro de joven canoso.
Pájaros sin alas, beatificados,
el vuelo deslumbrante de los insectos,
puentes arqueados suspendidos
sobre precipicios llenos de agua,
todos dirigidos hacia al cielo.
Andrei Langa
Aigua pintada amb un pinzell
mullada en una mescla de sal,
retrat líquid desbordant
aquells quatre punts cardinals,
mostrant un rostre de jove canut.
Ocells sense ales, beatificats,
el vol enlluernador dels insectes,
ponts arcats penjats
damunt de precipicis plens d'aigües,
tots adreçats cap al cel.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PORTRET PLUTITOR
Apă pictată cu o pensulă
muiată într-un amestec de sare,
portret lichid debordând peste
cele patru puncte cardinale,
înfăţişând un chip de tânăr cărunt.
Păsări fără aripi, beatificate,
zborul orbitor al insectelor,
poduri arcuite atârnând
peste prăpăstii pline cu ape,
toate îndreptate spre cer.
Andrei Langa
*****
RETRATO FLOTANTE
Agua pintada con un pincel
sumergido en una mezcla de sal,
retrato líquido desbordando
aquellos cuatro puntos cardinales,
configurando un rostro de joven canoso.
Pájaros sin alas, beatificados,
el vuelo deslumbrante de los insectos,
puentes arqueados suspendidos
sobre precipicios llenos de agua,
todos dirigidos hacia al cielo.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
PUNT DE FUITA
*
La bajoca esclata,
la marieta s’envola
del capciró de l’índex.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCT DE PLECARE
Păstaia plesnește,
buburuza zboară
din vârful degetului arătător.
Andrei Langa
*****
PUNTO DE SALIDA
La vaina se abre,
la mariquita vuela
desde la yema del dedo índice.
Andrei Langa
la marieta s’envola
del capciró de l’índex.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
PUNCT DE PLECARE
Păstaia plesnește,
buburuza zboară
din vârful degetului arătător.
Andrei Langa
*****
PUNTO DE SALIDA
La vaina se abre,
la mariquita vuela
desde la yema del dedo índice.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
QUADRE AMB NÚVOLS
*
La mà que pintà aquest quadre
ha traspassat –sembla- inadvertida
el ferm mur de la sala,
tot duent-se d’allà alguns núvols.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
TABLOU CU NORI
Mâna ce a pictat acest tablou
a trecut parcă neobservată
prin peretele dur al încăperii,
aducând de acolo și câțiva nori.
Andrei Langa
*****
CUADRO CON NUBES
La mano que ha pintado este cuadro
parece que ha pasado desapercibida
por la dura pared de la sala,
trayendo de allá unas nubes.
Andrei Langa
La mà que pintà aquest quadre
ha traspassat –sembla- inadvertida
el ferm mur de la sala,
tot duent-se d’allà alguns núvols.
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
TABLOU CU NORI
Mâna ce a pictat acest tablou
a trecut parcă neobservată
prin peretele dur al încăperii,
aducând de acolo și câțiva nori.
Andrei Langa
*****
CUADRO CON NUBES
La mano que ha pintado este cuadro
parece que ha pasado desapercibida
por la dura pared de la sala,
trayendo de allá unas nubes.
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
dissabte, 1 de setembre de 2012
EPITAFI
*
No saberes del fat implacable de la vida,
del camí dantesc que passaria per tu,
arribat als anys divins de la maduresa,
revelant-se avui o potser demà.
L’esforç de ser-hi per damunt de tot
i la voluntat de guarir.
Un cor d’ànimes afligides
es reuní al teu voltant.
Els rostros dels anys apareixen a part
(o tal volta només siga quimera…)
Per a què la cobejada maduresa
en un món efímer?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
EPITAF
Nu ai ştiut de fatumul neiertător al vieţii,
despre drumul dantesc ce va trece prin tine,
ajuns la anii divini ai maturităţii,
revelându-se astăzi sau poate că mâine.
Încercarea de a fi mai presus de toate
și dorinţa de a recupera.
Un cor de suflete îndoliate
s-au adunat în preajma ta.
Chipurile anilor apar în parte
(sau poate că e doar o himeră…).
La ce bun râvnita maturitate
într-o lume efemeră?
Andrei Langa
*****
EPITAFIO
Nada sabías sobre tu mal destino,
el camino dantesco que pasaría por ti,
llegando a los años con nombre divino,
revelándose ahora y aquí.
Tu intento agudo de sobrevivir
y las ganas de ser valiente,
todo se ha concentrado en ti,
en el dolor de tus parientes.
Volvieron los rostros de la niñez
(o es solo una quimera…)
¿Por qué llegaremos a la madurez
en un mundo efímero?
Andrei Langa
No saberes del fat implacable de la vida,
del camí dantesc que passaria per tu,
arribat als anys divins de la maduresa,
revelant-se avui o potser demà.
L’esforç de ser-hi per damunt de tot
i la voluntat de guarir.
Un cor d’ànimes afligides
es reuní al teu voltant.
Els rostros dels anys apareixen a part
(o tal volta només siga quimera…)
Per a què la cobejada maduresa
en un món efímer?
Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó
*****
EPITAF
Nu ai ştiut de fatumul neiertător al vieţii,
despre drumul dantesc ce va trece prin tine,
ajuns la anii divini ai maturităţii,
revelându-se astăzi sau poate că mâine.
Încercarea de a fi mai presus de toate
și dorinţa de a recupera.
Un cor de suflete îndoliate
s-au adunat în preajma ta.
Chipurile anilor apar în parte
(sau poate că e doar o himeră…).
La ce bun râvnita maturitate
într-o lume efemeră?
Andrei Langa
*****
EPITAFIO
Nada sabías sobre tu mal destino,
el camino dantesco que pasaría por ti,
llegando a los años con nombre divino,
revelándose ahora y aquí.
Tu intento agudo de sobrevivir
y las ganas de ser valiente,
todo se ha concentrado en ti,
en el dolor de tus parientes.
Volvieron los rostros de la niñez
(o es solo una quimera…)
¿Por qué llegaremos a la madurez
en un mundo efímero?
Andrei Langa
Etiquetes de comentaris:
Andrei Langa,
Andrei Langa Trad.
POEMA
*
Algunes vegades tinc por de no ser
més que un far imprevist
que atrau els vaixells
perquè s’estavellen en la costa.
tinc fàstic
només la impaciència de no ser
em manté en vida
com si
visquera
en la cara no escrita
de l’arena.
Poema de Costel Stancu traduït al català per Pere Bessó
*****
POEMA
uneori mi-e teamă că nu sînt
decît un far improvizat
care atrage corăbiile
să se sfarme de mal.
mi-e lehamite
doar nerăbdarea de a nu fi
mă ţine în viaţă
parcă
trăiesc
pe faţa nescrisă
a nisipului.
Costel Stancu
*****
POEMA
Algunas veces tengo miedo de no ser
más que un faro imprevisto
que atrae los barcos
para que se rompan en la abrupta orilla.
siento hastío
sólo la impaciencia de no ser
me mantiene en vida
como si
viviera
en la cara no escrita
de la arena.
Poema de Costel Stancu traducido al castellano por Pere Bessó
*****
El poeta rumano Costel Stancu (Vânju Mare,1970) escribe versos desde los 16 años y es miembro del cenáculo literario Semenicul de Reşiţa desde los diecisiete. Graduado en la Escuela de suboficiales de policias “Vasile Lascăr” deCîmpina (1993). Desde entonces trabaja en erl Servicio Criminalístico del IPJCaraş-Severin. En 1988 debutó en la revista Semenicul.En el periodo 1988-1955 ha ganado diversos premios literarios. A su primer poemario,premio para escritores noveles de la Unión de Escritores Rumanos (USR) filialde Timişoara, le siguieron nueve poemarios más. Le apasionan la poesía y los viajes. Se consideramás un poeta de inspiración que de elaboración. Colabora enlas revistas literarias: Luceafărul,România Literară, Contrapunct, Dacia Literară, Convorbiri Literare, Poesis,Arca, Orizont, Ramuri, Dunărea de Jos, Contrafort, Confluenţe, Interferenţe, Vatra,Steaua, Versus, Orient latin, Provincia Corvina, Ateneu, Cafeneaua literară,Nord literar, Poesia, Oglinda literară, Argeş, Reflex, Epigrama, Ag pe rime,Acus, etc... Ha publicado los siguientes poemarios: Terapia căderii în gol, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Dominic sau despre imitaţia umbrei, Ed.Hestia, Timişoara, 1995; Măştilesolitudinii, Ed. Marineasa, Timişoara, 1997; Golurile din pîine, Ed. Marineasa, Timişoara, 1998; Fluturele cu o singură aripă, Ed. Timpul, Reşiţa, 2000; Arta imaginaţiei, (antología), Ed. Vinea, Bucureşti, 2001; Cîntarul de apă, Ed. Marineasa,Timişoara, 2002; Vînătoarea promisă,Ed. Marineasa, Timişoara, 2003; Ieşireadin peşteră, Ed. Marineasa, Timişoara, 2005; Înghiţitorul de creioane, Ed. Tim, Reşiţa; 2009; Evoluţi@ umană, (epigrames), Ed. Tim,Reşiţa, 2009; Presente en volúmenes colectivos: Oraşulcu poeţi, Ed. Timpul, Reşiţa, 1994; Casafaunului, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Antologie tabăra Oraviţa, Ed. Mirador, Arad, 2004; Drumul către Piatra Scrisă, Ed.Marineasa, Timişoara, 2006; Iz novijerumunske poezije, Ed. FondEuropa, Novi Sad, 2009; Cînd pleca odată, la război, un om...(antología de epigrames),Ed. Măiastra, Tg. Jiu, 2010; Antologiade catrene şi epigrame editată de site-ul agonia.ro, Ed. Edo,Bucureşti, 2009; Bijuterii din PiaţaAbundenţei, Ed. Marineasa, Timişoara, 2010...
Algunes vegades tinc por de no ser
més que un far imprevist
que atrau els vaixells
perquè s’estavellen en la costa.
tinc fàstic
només la impaciència de no ser
em manté en vida
com si
visquera
en la cara no escrita
de l’arena.
Poema de Costel Stancu traduït al català per Pere Bessó
*****
POEMA
uneori mi-e teamă că nu sînt
decît un far improvizat
care atrage corăbiile
să se sfarme de mal.
mi-e lehamite
doar nerăbdarea de a nu fi
mă ţine în viaţă
parcă
trăiesc
pe faţa nescrisă
a nisipului.
Costel Stancu
*****
POEMA
Algunas veces tengo miedo de no ser
más que un faro imprevisto
que atrae los barcos
para que se rompan en la abrupta orilla.
siento hastío
sólo la impaciencia de no ser
me mantiene en vida
como si
viviera
en la cara no escrita
de la arena.
Poema de Costel Stancu traducido al castellano por Pere Bessó
*****
El poeta rumano Costel Stancu (Vânju Mare,1970) escribe versos desde los 16 años y es miembro del cenáculo literario Semenicul de Reşiţa desde los diecisiete. Graduado en la Escuela de suboficiales de policias “Vasile Lascăr” deCîmpina (1993). Desde entonces trabaja en erl Servicio Criminalístico del IPJCaraş-Severin. En 1988 debutó en la revista Semenicul.En el periodo 1988-1955 ha ganado diversos premios literarios. A su primer poemario,premio para escritores noveles de la Unión de Escritores Rumanos (USR) filialde Timişoara, le siguieron nueve poemarios más. Le apasionan la poesía y los viajes. Se consideramás un poeta de inspiración que de elaboración. Colabora enlas revistas literarias: Luceafărul,România Literară, Contrapunct, Dacia Literară, Convorbiri Literare, Poesis,Arca, Orizont, Ramuri, Dunărea de Jos, Contrafort, Confluenţe, Interferenţe, Vatra,Steaua, Versus, Orient latin, Provincia Corvina, Ateneu, Cafeneaua literară,Nord literar, Poesia, Oglinda literară, Argeş, Reflex, Epigrama, Ag pe rime,Acus, etc... Ha publicado los siguientes poemarios: Terapia căderii în gol, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Dominic sau despre imitaţia umbrei, Ed.Hestia, Timişoara, 1995; Măştilesolitudinii, Ed. Marineasa, Timişoara, 1997; Golurile din pîine, Ed. Marineasa, Timişoara, 1998; Fluturele cu o singură aripă, Ed. Timpul, Reşiţa, 2000; Arta imaginaţiei, (antología), Ed. Vinea, Bucureşti, 2001; Cîntarul de apă, Ed. Marineasa,Timişoara, 2002; Vînătoarea promisă,Ed. Marineasa, Timişoara, 2003; Ieşireadin peşteră, Ed. Marineasa, Timişoara, 2005; Înghiţitorul de creioane, Ed. Tim, Reşiţa; 2009; Evoluţi@ umană, (epigrames), Ed. Tim,Reşiţa, 2009; Presente en volúmenes colectivos: Oraşulcu poeţi, Ed. Timpul, Reşiţa, 1994; Casafaunului, Ed. Hestia, Timişoara, 1995; Antologie tabăra Oraviţa, Ed. Mirador, Arad, 2004; Drumul către Piatra Scrisă, Ed.Marineasa, Timişoara, 2006; Iz novijerumunske poezije, Ed. FondEuropa, Novi Sad, 2009; Cînd pleca odată, la război, un om...(antología de epigrames),Ed. Măiastra, Tg. Jiu, 2010; Antologiade catrene şi epigrame editată de site-ul agonia.ro, Ed. Edo,Bucureşti, 2009; Bijuterii din PiaţaAbundenţei, Ed. Marineasa, Timişoara, 2010...
Etiquetes de comentaris:
Costel Stancu,
Pere Bessó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)