dissabte, 1 de setembre de 2012

EPITAFI

*
No saberes del fat implacable de la vida,
del camí dantesc que passaria per tu,
arribat als anys divins de la maduresa,
revelant-se avui o potser demà.

L’esforç de ser-hi per damunt de tot
i la voluntat de guarir.
Un cor d’ànimes afligides
es reuní al teu voltant.

Els rostros dels anys apareixen a part
(o tal volta només siga quimera…)
Per a què la cobejada maduresa
en un món efímer?


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó



*****

EPITAF

Nu ai ştiut de fatumul neiertător al vieţii,
despre drumul dantesc ce va trece prin tine,
ajuns la anii divini ai maturităţii,
revelându-se astăzi sau poate că mâine.

Încercarea de a fi mai presus de toate
și dorinţa de a recupera.
Un cor de suflete îndoliate
s-au adunat în preajma ta.

Chipurile anilor apar în parte
(sau poate că e doar o himeră…).
La ce bun râvnita maturitate
într-o lume efemeră?


Andrei Langa


*****

EPITAFIO

Nada sabías sobre tu mal destino,
el camino dantesco que pasaría por ti,
llegando a los años con nombre divino,
revelándose ahora y aquí.

Tu intento agudo de sobrevivir
y las ganas de ser valiente,
todo se ha concentrado en ti,
en el dolor de tus parientes.

Volvieron los rostros de la niñez
(o es solo una quimera…)
¿Por qué llegaremos a la madurez
en un mundo efímero?


Andrei Langa

Cap comentari: