PARAIGÜES

*
No dus res amb tu i permets
que se t’escolen les gotes de pluja darrere del coll,
perquè has refusat el seu paraigües, sí, i pots fer com
si l’hagueres oblidat a casa, dins d’un quadre.

I, de més a més, de què et serviría ara
l’abundància de colors estesos per damunt del cap,
de cas el paraigües seria només una manera d’ajuntar
els nombrosos pensaments
i de creuar-los sans i estalvis per la pluja

Així doncs marxes sense ell,
només amb els teus pensaments bàrbars, com un rei sense reina,
despullat i decidit a desterrar tota la seua camarilla traïdora,
envoltat només de les criatures puntiformes de la pluja.

De retorn de la ciutat de la pluja,
et contemples en l’espill opac, et mires i et remires com si
no t’hi hagueres vist mai, et dones un bany d’aigua calenta,
et claves en un llit, entres en un quadre, davall d’un paraigües.


Poema d'Andrei Langa traduït al català per Pere Bessó


*****

UMBRELĂ

Nu ai luat nimic cu tine și permiți
să ți se strecoare picăturile de ploaie pe după gât,
fiindcă ai refuzat umbrela sau, da, te poți preface
că ai utat-o acasă, înăuntru unui tablou

Și apoi la ce ți-ar servi acum
abundența de culori ținute deasupra capului,
ori umbrela ar fi doar un mod de a-ți aduna gândurile
grămăjoară și de a le trece nevătămate prin ploaie

Așa însă mergi fără de ea,
doar cu gândurile tale barbare, ca un rege fără de regină,
despuiat și decis să izgonească toată camarila sa trădătoare,
înconjurat doar de creaturile punctiforme de ploaie

Întors din orașul de ploaie,
te uiți în oglinda opacă, te vezi/te revezi ca și cum
nu te-ai fi văzut niciodată, faci o baie de aburi fierbinți,
te aburci pe un pat, te bagi într-un tablou, sub o umbrelă


Andre Langa


*****

PARAGUAS

No hay nada contigo y permites
que te entren las gotas de la lluvia por detrás del cuello,
porque has rechazado el paraguas o, que si, puedes disimular
que lo has olvidado en casa, dentro de un cuadro.

Y de qué te puede servir ahora
la abundancia de colores levantados encima de la cabeza,
o el paraguas será solo un modo de juntar tus pensamientos
y pasarlos enteros e ilesos por la lluvia.

Así pues caminas sin él,
sin los bárbaros pensamientos, como un rey sin la reina,
desnudo y decidido a alejarse del todo de su camarilla traidora,
seguido solo de las criaturas puntiformes de lluvia.

Vuelto desde la ciudad de la lluvia,
te miras en el espejo opaco, te ves de nuevo como si
nunca te hubieras visto, te das un baño de agua caliente,
te metes en la cama, en un cuadro, debajo de un paraguas.


Andrei Langa